Balaguer homenatja Josep Vallverdú amb un acte al Cementiri Vell en el marc del Correllengua
Balaguer ha tancat aquest diumenge els actes del Correllengua 2026 amb un homenatge a Josep Vallverdú, celebrat al Cementiri Vell, al mateix espai on reposen les seves cendres. L’acte ha servit per reivindicar la trajectòria de l’escriptor lleidatà i, especialment, el seu compromís amb la llengua catalana, la cultura i el país.
L’homenatge, conduït pel periodista Francesc Canosa, ha combinat música, lectures i una glossa sobre la vida i l’obra de Vallverdú. Les germanes balaguerines Emma i Helena Campàs han estat les encarregades de posar-hi la part musical, amb interpretacions de peces com ‘El cant dels ocells’ de Pau Casals i el ‘Testament d’Amèlia’, a més d’acompanyar diversos moments de l’acte.
Les lectures han anat a càrrec de membres del Casal Pere III i han recuperat diferents textos i reflexions vinculades a la llengua catalana. El fil conductor ha estat precisament el compromís de Vallverdú amb la defensa i la normalització del català, així com la necessitat de mantenir-lo com una llengua d’ús habitual i compartit.
Un dels moments més simbòlics de l’homenatge ha estat l’ofrena floral a la tomba familiar. El ram estava format per llorer, romaní, sempreviva i espigues, quatre elements escollits pel seu significat i vinculats a la trajectòria de l’escriptor. El llorer representa l’honor i el reconeixement a tota una vida dedicada a les lletres catalanes; el romaní, el record i la memòria; la sempreviva, la permanència de la seva obra, i les espigues, la terra de Ponent que Vallverdú va estimar i va convertir en literatura.
L’acte ha acabat amb la lectura d’un poema de Vallverdú i el cant d’Els Segadors, posant el punt final a un Correllengua que enguany ha tingut com a eix la defensa de la llengua i la cultura catalanes.
El Casal Pere III - Ateneu de Balaguer, organitzador del Correllengua, ha volgut així tancar aquesta edició amb un reconeixement a una figura especialment vinculada a Ponent i que, al llarg de la seva trajectòria, va fer de la llengua catalana un dels grans eixos del seu compromís cívic i literari.
