Càritas va atendre l’any passat a Lleida un 10% més de famílies en situació de vulnerabilitat. L’entitat constata que el 2025 es va intensificar la pobresa a les zones rurals, especialment en la gent gran
Càritas alerta que cada vegada més famílies lleidatanes encadenen situacions de vulnerabilitat i que l’accés a un habitatge digne és un dels principals factors d’exclusió social. L’entitat assegura que cada cop més persones es veuen obligades a viure en habitacions rellogades, llars massificades o han de fer front a lloguers inassumibles. En la mateixa línia, la pobresa i la soledat no volguda s’estan intensificant en les zones rurals, especialment en la gent gran. Les Càritas Diocesanes de Lleida, Solsona i Urgell van atendre el 2025 un 10% més de persones en situació de vulnerabilitat respecte a l’any anterior i proposen un pacte social per desplegar “polítiques públiques valentes”.
La directora de Càritas Urgell, Marta Fortuny, ha assegurat que les dades apunten clarament que "no estem davant d'una recuperació social, en contra de les dades macroeconòmiques". Fortuny ha remarcat que "cada vegada més famílies encadenen situacions de vulnerabilitat" i que l'entitat ha constatat "més intensitat i durada de les situacions que estem acompanyant".
Segons la Memòria 2025 presentada per l'entitat en un acte a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Càritas va atendre 8.735 persones a la demarcació de Lleida i va superar els 15.000 beneficiaris, un increment gairebé del 10% respecte a l'any anterior. El pressupost dedicat a acció social i projectes per part de les Càritas de Lleida, Urgell i Solsona ha ascendit a 9,5 milions d'euros.
Per la seva part, Rafael Allepuz, director de Càritas Lleida, ha alertat que "la pobresa es cronifica i es transmet de generació en generació", fet que té un gran impacte en la pobresa infantil, ja que les necessitats bàsiques sense cobrir van en augment. "Cada cop hi ha més famílies que no poden fer front al dia a dia i que viuen en una situació de supervivència permanent", ha remarcat Fortuny. En aquest sentit, fins a 6.612 persones van necessitar ajuda per cobrir necessitats bàsiques com alimentació, lloguer o subministraments. Així, Càritas va destinar 1.080.000 euros en ajudes directes, gairebé 200.000 euros més que al 2024.
Per la seva part, el bisbe d'Urgell, Josep-Lluís Serrano Pentinat, ha agraït la tasca de tots els treballadors i voluntaris de l'entitat a les Terres de Ponent, la Catalunya Central i el Pirineu.
En l'àmbit de la inserció laboral, les tres Càritas han fet acompanyament i atencions a 1.804 persones, mentre que han formalitzat 115 contractes laborals a través d'empreses d'inserció que operen les fundacions de l'entitat, invertint més de 5,3 milions d'euros en ocupació i inserció.
Fortuny ha destacat que també s'ha intensificat la vulnerabilitat en el món rural, amb especial afectació a la gent gran, amb un fort impacte emocional i social. "La pobresa en el món rural és sovint invisible, perquè està marcada per la dispersió geogràfica, la manca de serveis i la soledat no desitjada, indicadors que no sempre surten a les estadístiques", ha explicat.
L'entitat sense ànim de lucre manté 55 punts d'atenció a la demarcació de Lleida i compta amb una xarxa de 1.161 voluntaris i voluntàries.
Segons ha explicat Fortuny, "els reptes que tenim davant són col·lectius: noves formes d'exclusió, o problemes d'accés a l'habitatge. Per aquest motiu cal garantir drets i oportunitats. Els factors d'exclusió s'acumulen: habitatge, feina, problemes de salut i aïllament". Allepuz ha explicat que cada cop hi ha més temporers que es queden a Lleida després de la campanya de la fruita, fet que s'ha traduït en nous punts d'atenció i d'acollida a localitats de Ponent com Alcarràs, Torrelameu o Corbins, on fins ara no n'hi havia.
"L'exclusió social no és un accident individual"
Allepuz ha remarcat que "l'exclusió social no és un accident individual, sinó que és el reflex del model en el qual vivim". Quant a l'augment dels discursos d'odi, ha remarcat que "ens preocupen les narratives que posen el focus sobre la població vulnerable. No podem normalitzar els discursos d'odi".
Per tot això, ha explicat que des de Càritas proposen un pacte social amb agents polítics, socials i la ciutadania, amb l'objectiu d'una millor redistribució dels recursos i de polítiques públiques valentes. "Volem polítiques públiques que previnguin i protegeixin tota la ciutadania", ha declarat.
Finalment, Allepuz ha explicat que, segons l'últim informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya de la Fundació FOESSA, el percentatge de població que es troba en risc d'exclusió ha disminuït, però que d'aquesta part, la població en situació de pobresa extrema "s'està disparant". "El nombre de privacions que tenen algunes famílies va en augment", ha apuntat.
