Catalunya invertirà 3.000 MEUR en regadius fins al 2040 que afecten 181.000 hectàrees. La meitat de les inversions es destinaran a modernitzar regadius de Ponent, com el canal d'Urgell

El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha explicat que les inversions per als pròxims 15 anys es destinaran, "principalment, a modernitzar el 50% de la xarxa de regadiu de Catalunya que no està modernitzada encara, i també a projectes d'aigua regenerada". Entre altres, el pla preveu la modernització del canal d'Urgell i de la Muga, la completar la construcció de la xarxa del regadiu del Xerta-Sénia o un projecte de regeneració d'aigua dessalada i subterrània al Penedès.

Ordeig ha remarcat la importància de modernitzar les finques de cultiu en el context actual de canvi climàtic, en què cada vegada es busca més l'eficiència per "produir més amb menys". "D'aquí al 2050 s'hauran de produir un 60% més d'aliments al món i s'haurà de fer amb menys energia i menys recursos i, per tant, l'única manera que podem fer-hi és amb més tecnologia i amb un ús més eficient de l'aigua", ha afirmat el conseller.

Per la seva part, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha indicat que el pla presentat aquest divendres és una mostra de la "voluntat del Govern" de voler "recuperar el temps perdut" en matèria d'inversions en infraestructures de regadiu.

La presentació del nou pla estratègia s'ha fet a l'Auditori Enric Granados de Lleida davant de diferents representants de regants i d'altres agents econòmics i institucionals relacionats amb els regadius.

Més de 3.000 MEUR en 15 anys

L'Estratègia d'Inversions en Regadius 2025-2040 s'ha plantejat com la continuació del Pla de Regadius 2008-2020, i preveu una inversió total per part de l'administració de 3.090.839.665 euros, que beneficiarà un total de 181.000 hectàrees.

La principal diferència respecte del pla anterior, és que els nous projectes de regadiu estan concebuts de manera estructural per funcionar amb energies renovables. Tots els nous desenvolupaments incorporen instal·lacions fotovoltaiques per reduir els costos energètics i avançar cap a un model més sostenible. Així mateix, les noves infraestructures també incorporen tecnologies per monitorar i gestionar el reg a partir de dades en temps real per optimitzar l'ús de l'aigua i garantir una gestió més eficient de cada recurs disponible.

A més, la nova estratègia també aposta per la incorporació de recursos hídrics no convencionals, com ara les aigües regenerades, amb l'objectiu d'incrementar la resiliència del sistema davant els efectes del canvi climàtic i abastir d’aigua aquelles noves comunitats de regants que compten amb reg de suport.

D'altra banda, el nou full de ruta incorpora tres àmbits territorials que no estaven previstos en el Pla de Regadius 2007-2025 i que, arran de l'impacte creixent del canvi climàtic, requereixen solucions específiques de reg de suport. Es tracta de les zones vitivinícoles del Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat, que passen a formar part de la planificació estratègica del regadiu català.

Precisament per facilitar l'arribada de l'aigua a aquests nous territoris, el Govern ha impulsat actuacions com la constitució de la Comunitat de Regants del Penedès i l'arribada d'aigua al pantà de l'Albagés després d'anys d'espera. Aquests avenços han de permetre continuar desplegant les infraestructures necessàries per garantir l'abastiment d'aigua en aquestes noves zones de reg de suport.

Ordeig també ha destacat l'esforç inversor que ha fet la Generalitat. En concret, l'any 2024 es van destinar 103,85 milions d'euros al regadiu, mentre que el 2025 aquesta xifra va ascendir fins als 143,22 MEUR, un 37,9% més. També ha posat èmfasi al fet que la inversió per al 2025 és un 167,7% superior a la mitjana anual del període 2013-2023.

Millores socials, econòmiques i ambientals

La nova estratègia té com a objectiu principal garantir la continuïtat de l'activitat agrària i reforçar la viabilitat econòmica de les explotacions. Al mateix temps, pretén augmentar el valor afegit de la producció agrícola, millorar la renda dels professionals del sector i contribuir al desenvolupament equilibrat del medi rural.

Des del punt de vista ambiental, les actuacions previstes permetran avançar cap a una gestió més eficient i sostenible dels recursos naturals. En aquest sentit, es promourà un ús més racional de l’aigua i del sòl, s’impulsarà l’aprofitament d’aigües regenerades, es fomentarà la implantació d’energies renovables i es reduiran les emissions i la contaminació associades als sistemes de reg tradicionals.

Una estratègia estructurada en dues fases

L'estratègia s'organitza en dues etapes diferenciades. La primera fase, amb horitzó 2032, concentra bona part de les actuacions prioritàries de modernització i ampliació dels regadius existents. Entre les principals actuacions destaquen la modernització dels regs de Tremp i de l'Olla i Segalés, a la Seu d’Urgell; la modernització dels canals d'Urgell; el desplegament del Segarra-Garrigues; el desenvolupament del regadiu Aldea-Camarles; la continuació de la implantació del Xerta-Sénia; l'ampliació dels regadius de la Terra Alta; la consolidació del reg de suport al Priorat, i la creació d'un nou regadiu de suport a la vinya al Penedès.

La segona fase, prevista entre 2033 i 2040, inclou actuacions estratègiques com el desenvolupament del Pla Integral de Gestió del Delta de l'Ebre en matèria de drenatges, la posada en marxa del nou regadiu de la Conca de Barberà i Aiguamúrcia, i el desenvolupament d’infraestructures de reg amb aigües subterrànies a les comunitats d'usuaris d'aigua de la Muga, el Fluvià i el Ter.

Les actuacions previstes responen, en bona part, a iniciatives impulsades per comunitats de regants existents o per noves comunitats en procés de constitució que plantegen tant la modernització de xarxes actuals com el desenvolupament de nous regadius.