CCOO denuncia que hi ha més de 160.000 estrangers extracomunitaris treballan de forma irregular a Catalunya. El sindicat critica les dificultats administratives que exposen el col·lectiu a l'explotació i l'economia submergida
CCOO denuncia que hi ha 161.041 treballadors estrangers extracomunitaris ocupats de manera irregular i que, per tant, no cotitzen a la Seguretat Social. La xifra s'extreu de la diferència entre els treballadors estrangers no comunitaris segons l'Enquesta de Població Activa i els d'afiliats a la Seguretat Social i forma part de l'informe 'Els altres catalans i catalanes del segle XXI' publicat pel sindicat aquest dimarts. En aquest document, el sindicat denuncia que l'estricta normativa condemna molts migrants a una situació d'irregularitat que les exposa a l'explotació laboral dins de l'economia submergida".
Segons ha recollit l'informe, el quart trimestre del 2023 hi havia 613.200 persones de nacionalitat estrangera extracomunitàries ocupades a Catalunya segons l'INE, però la mitjana d'afiliats a la Seguretat Social d'aquest col·lectiu per al mateix període era de només 452.159 persones. De les mateixes xifres se n'extreu que l'increment de treballadors irregulars és una tendència a l'alça des del 2019. El 2023, la taxa estimada d'irregularitat en l'ocupació era d'un 22,5%.
El sindicat assegura que és una comparació de les dades de l'EPA i dels afiliats s'han de "prendre com una aproximació al fenomen de l'economia submergida i l'ocupació irregular" perquè fan servir dues bases de dades amb metodologies diferents.
L'informe 'Els altres catalans i catalanes del segle xxi. La població d'origen estranger a Catalunya i la seva participació a CCOO', de la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya, posa de manifest que el pes de la població estrangera en el mercat de treball està en un fort augment mentre que els mecanismes de regularització continuen no sent "prou àgils i efectius".
El sindicat denuncia que els estrangers que accedeixen al mercat han de treballar en l'economia submergida encara que tinguin una qualificació similar a les de les persones nascudes aquí. Precisament, l'informe afirma que des dels inicis dels 2020 ha augmentat el nivell educatiu de la població d'origen estranger i "ja molt semblant al de la població nascuda a Espanya". Amb tot, afirmen que "aquests canvis positius estarien contrarestats per les dificultats administratives per a la convalidació dels títols acadèmics emesos a l'estranger", fet que condicionen la feina que poden fer aquestes persones a Catalunya.
L'informe denuncia la clara segregació laboral de les persones d'origen extracomunitari, que ocupen els llocs de treball essencials però mal remunerats que no volen fer les autòctones. Generalment cobren sous molt inferiors, de gairebé 10.000 euros menys a l'any.
Amb tot, les dades de l'estudi també ens parlen de l'existència d'una minoria dins de la població d'origen estranger conformada principalment per persones nascudes dins de la UE que ocuparien llocs de treball altament qualificats i de tipus tècnic, a mitjanes i grans empreses i amb salaris confortables.
La taxa de temporalitat dels nascuts fora de la UE es manté en el 28%, la mateixa que l'any 2010. En canvi, els estrangers comunitaris han registrat una tendència descendent que es consolida a partir del 2019, a partir de quan mantindran una taxa de temporalitat molt similar a la dels autòctons. En canvi, l'eventualitat dels nascuts fora de la UE es manté sistemàticament per sobre del 25%,no sent fins al 2022, amb l'aplicació de la reforma laboral, quan es produeix una caiguda notable. Així i tot, l'any 2023 la taxa de temporalitat de les persones d'origen no comunitari fregava el 19%.
