CCOO i UGT demanen al govern espanyol que la pujada de l'SMI sigui "com a mínim" del 7% el 2027. La setmana passada, el govern espanyol va activar els tràmits per actualitzar el salari mínim de l'any que ve
CCOO i UGT defensen "convergir" amb els moviments d'habitatge a través de la vaga general de l'11-N. Sordo reconeix que la convocatòria és "heterodoxa", ja que no va contra cap reforma aplicada pel govern
CCOO i UGT han demanat aquest dimarts al govern espanyol que la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2027 sigui "com a mínim" del 7%. "Avui mateix, aquí i ara, les dues organitzacions els exposarem quina és la demanda que fem al govern", ha anunciat el líder d'UGT, Pepe Álvarez, durant la presentació a Madrid de la vaga general per l'habitatge de l'11 de novembre. Dijous passat van començar els tràmits per actualitzar l'SMI, amb una reunió entre la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i la comissió d'experts que elabora l'informe previ a la negociació entre la patronal, els sindicats i el govern. Díaz els va demanar una proposta que tingui en compte una inflació "disparada" i que l'entreguin abans del pont de Tots Sants.
Segons ha remarcat el secretari general de CCOO, Unai Sordo, en els darrers cinc anys s’han donat fins a tres "pics d’inflació" d’un nivell inaudit en dècades. "Volem dir-ho molt clar. Les empreses estan acumulant més beneficis que mai i els han de repartir amb una pujada generalitzada dels salaris", ha asseverat Sordo. Segons ha concretat, l’increment salarial ha de ser d’entre un 4% i un 7%, en funció de la distribució de cada sector, mentre que els salaris més baixos han d’arribar al 7%. "És perfectament realista", ha apuntat.
Arribar als 1.300 euros en 14 pagues
Els sindicats majoritaris consideren que l’increment pactat amb el govern espanyol hauria de situar el salari mínim en 1.300 euros mensuals en 14 pagues. A més, Sordo ha exigit recuperar a la Diputació Permanent la reforma del registre horari i la prohibició de l’absorció dels plusos i la compensació dels complements salarials, dos punts que ja havien pactat amb el govern espanyol. "Si no, serà una cosa que el govern espanyol deixarà a deure d’aquesta legislatura", ha asseverat el dirigent de CCOO.
D’altra banda, Sordo ha apuntat que les pensions s’haurien de revaloritzar en funció de la inflació mitjana del 2026. "Fem una pregunta al conjunt de l’arc parlamentari. Què en pensen? Què en pensa Vox quan diu que s’ha de reduir dràsticament el sistema públic de pensions? O Feijóo quan diu que s’han de fer sacrificis?", ha reblat.
Inflació, 60% del salari mig i impacte en llars pobres
El govern espanyol va activar la setmana passada el procediment per actualitzar l’SMI amb una reunió amb experts en què Díaz va reiterar que l’objectiu és que la pujada de l’SMI respongui a la inflació, que va fregar el 5% al setembre, i que el salari mínim arribi al 60% del salari mitjà. A això, el govern espanyol ha afegit enguany una nova exigència amb què espera donar més marge als experts per proposar una pujada més ajustada als preus: tenir en compte l’impacte de la inflació i de l’SMI en les llars amb menys renda. Tot plegat, en una mesura que no necessita l’aval del Congrés i que es pot aprovar abans de la celebració de les eleccions.
CCOO i UGT han defensat aquest dimarts els motius que els han portat a impulsar una vaga general el pròxim 11 de novembre de la mà dels sindicats d'habitatge, amb una triple reclamació: "salaris, habitatge i preus". "Hem decidit convergir en una jornada de mobilització que, perquè tingui una dimensió laboral, requereix alguna mena d'aturada laboral", ha dit en una roda de premsa a Madrid el secretari general de CCOO, Unai Sordo, tot apuntant que cal fer una lectura "moderna" de com es mobilitzen els treballadors al segle XXI. Sordo ha admès que la convocatòria és "heterodoxa", ja que no apareix com una "reacció" contra unes reformes "lesives" impulsades pel govern en àmbits com les pensions o els drets laborals.
"L'objectiu és, precisament, situar el debat en relació amb l'habitatge i les conseqüències que té sobre els salaris, així com la impossibilitat que tenen actualment molts treballadors i treballadores del nostre país d'accedir a un habitatge de lloguer o de propietat amb salaris mitjans", ha argumentat el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, durant la presentació de les protestes.
A parer seu, la mobilització per l'habitatge està "més que justificada" i no s'entén per què ha molestat alguns sectors de la dreta o de l'empresariat. "És una gran oportunitat per saber quines propostes en matèria d'habitatge tenen actualment els diferents grups polítics per als ciutadans i ciutadanes, més enllà del que ja coneixem pel que han fet i pel que han dit", ha remarcat Álvarez. En aquest sentit, ha avisat que la lupa de l'aturada es posa sobre el govern espanyol, a qui demanen més lleis i inversió en habitatge públic assequible, però també sobre els ajuntaments i les comunitats autònomes, responsables d'aplicar els topalls als lloguers, per exemple.
Conflictivitat laboral a l'alça
"La conflictivitat laboral ha anat creixent de manera exponencial durant el 2026", ha indicat Álvarez, tot dient que van començar a plantejar-se la necessitat d'una vaga general abans que Pedro Sánchez convoqués les eleccions del 29 de novembre. "La nostra vaga està pensada i dissenyada abans que el president del govern digués que dissolia les Corts i té per objectiu situar el debat en relació amb l'habitatge i els salaris", ha apuntat.
Per la seva banda, Sordo ha detallat que els sindicats laborals i els sindicats d'habitatge fa mesos que mantenen una "relació permanent" i que no veuen aquestes organitzacions com una "competència" a la seva tasca. "No és una qüestió de sentir-te condicionat o pensar que ens han arrossegat. No, és una qüestió de llegir l'Espanya del 2026, que no és la del 1988", ha apuntat. En aquest sentit, ha destacat que l'objectiu de la convocatòria, que formalitzaran pròximament, és donar cobertura d'aturada general a una mobilització de "caràcter social".
