Declaració institucional del president de la Generalitat i del president del Parlament amb motiu del trasllat dels presos polítics a centres penitenciaris de Catalunya.
Per
Ràdio Balaguer
549 visites
El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, han fet aquest migdia una declaració institucional des del Parlament de Catalunya amb motiu del trasllat dels presos polítics a centres penitenciaris de Catalunya.
Adjuntem el text íntegre del discurs que han pronunciat Quim Torra i Roger Torrent.
President Torrent
Avui, és el dia de l'apropament, però no del retorn a casa. "A prop" no vol dir llibertat ni justícia completa. De justícia i de llibertat no se'n pot tenir "només una mica". O són plenes o no es tenen. No ens conformem amb menys.
Tots els aquí presents, representants de la sobirania popular i de la rica diversitat política d'aquest país, compareixem per denunciar, un cop més, la vulneració dels drets dels nostres companys i companyes, injustament empresonats.
Jordi Cuixart i Jordi Sánchez van anar a declarar el 16 d'octubre i ja no van tornar, acusats d'un delicte que implica violència. Qualsevol que hagi seguit la seva trajectòria sap que ells, al capdavant d'Òmnium Cultural i l'ANC han estat sempre expressió viva de la no-violència i el pacifisme, De forma especial i intensa aquell 20 de setembre a Rambla Catalunya.
Oriol Junqueras, és diputat al Parlament de Catalunya des del 17 de desembre de 2012 i Quim Forn és conseller des del 14 de juliol de 2017. La seva activitat política s'ha desenvolupat aquest parlament però també a Brussel•les, Barcelona, Sant Vicenç dels Horts... Del municipalisme fins a Europa. Des del 2 de novembre són a presó per haver donat veu i vot al poble de Catalunya,
La presidenta Carme Forcadell, va vetllar perquè el Parlament s'hi pogués parlar de tot, perquè tots els debats presents al carrer poguessin entrar també a la seu de la sobirania nacional. Perquè aquesta és l'essència del parlamentarisme, la raó de ser d'aquesta cambra.
Dolors Bassa i Raül Romeva, després d'una vida dedicada a fer política des de l'associacionisme o el sindicalisme, a Catalunya i Europa, van fer un pas endavant per ser diputats i consellers de la Generalitat després de les eleccions del 2015. Ells ens segueixen demostrant que la política es fa per tots i amb tots.
Josep Rull i Jordi Turull, des del 1997 i el 2003, respectivament, són diputats incansables d'aquesta cambra. Han mostrat el seu compromís al capdavant del seu grup parlamentari i assumint tasques parlamentàries de manera generosa. Són exemple de serenor i constància institucional pel país.
A cap d'ells se'ls ha estat permès exercir els seus drets com a diputats i la seva llibertat com a individus. El 22 de març van sortir per la porta del Parlament com a persones innocents. I ho seguiran sent si ningú és capaç de demostrar el contrari. Perquè el seu únic delicte és haver donat veu i vot al poble de Catalunya.
Carme, Dolors, Jordis, Oriol, Quim, Josep, Raül, us tenim presents, us reivindiquem i no descansarem fins que sigueu lliures i amb les vostres famílies. Fins que els presos polítics i els exiliats sigueu a casa, i no a prop de casa.
Llibertat i justícia, no ens conformem amb menys.
President Torra
Què hi fan 9 persones innocents a presó? Avui es posa fi a l'allunyament d'aquests presos polítics, però no es posa fi a la injustícia i a l'aberració de tenir tancats a la presó demòcrates pacífics i honorables. Aquests mesos d'allunyament han estat un greuge intolerable, un càstig addicional a les seves famílies i amics i un motiu de vergonya per a tots els demòcrates catalans, espanyols i europeus.
Avui els tenim més a prop. Però no són on han de ser. Al carrer, a casa seva, a les nostres institucions, lliures i sense cap causa pendent. L'acostament dels presos polítics fa encara més evident la injustícia del seu captiveri i de l'exili dels altres represaliats per l'Estat espanyol. Cap ciutadà, cap representant polític no ha de ser perseguit mai per les seves idees i conviccions. I encara més quan aquestes expressen una voluntat majoritària del poble en defensa de drets universals com són la llibertat d'expressió, de manifestació o el dret a l'autodeterminació.
Avui assistim a un acte molt simple: l'aplicació de la llei penitenciària. Aquells que no deixen mai d'exigir als altres el respecte a la llei i a l'estat de dret no dubten de tergiversar-lo quan els convé. Avui senzillament s'acaba un tracte discriminatori que mai no hauria d'haver existit. Però no s'acaba el nostre compromís vital: que surtin d'una vegada per totes de la presó i s'arxivi la causa penal.
El moviment sobiranista ha estat, és i serà estrictament cívic, pacífic i democràtic. Mentre aquesta situació d'injustícia persisteixi, mentre totes les idees no es puguin defensar de manera pacífica i mentre l'exercici de la democràcia continuï amenaçat, no podrem donar-nos per satisfets. I ni tant sols aleshores podrem fer-ho, perquè la democràcia cal practicar-la i construir-la cada dia, lluitar-la amb constància i esforç.
Tots els grups parlamentaris aquí reunits defensem el nostre compromís amb la llibertat d'expressió, de pensament i de consciència. L'exemple de dignitat que ens ofereixen els presos polítics ens guia en aquest camí i volem que elles i ells, les seves famílies, els seus
éssers estimats i el conjunt de la ciutadania sàpiga que no defallirem fins a posar fi al seu confinament inadmissible.
L'acostament és una obligació legal, no és cap concessió política. Aquest trasllat no és cap gest polític. I en cap cas no forma part d'una negociació. No deixarem de treballar ni un minut, ni un segon, per aconseguir la plena llibertat dels presos i les preses polítiques i, insisteixo, l'anul•lació de la seva causa.
Un cop més constatem que no estem davant d'un conflicte judicial sinó polític. Nosaltres hem estat escollits per fer política. Fem-la.
Tot el que hem viscut. Tota aquesta repressió soferta i la resistència demostrada per un poble pacífic no serà en va. Els hi devem als presos i als exiliats. Tot això no podrà funcionar fins que els presos siguin lliures i el president Puigdemont i la resta d'exiliats no hagin tornat a casa. Ens ho devem tots. La història d'aquest país s'escriurà un cop més des de la transversalitat, la comprensió mútua, els contrastos i també des d'una defensa incansable i indefugible de la llibertat de tots els que formen part de Catalunya. No hi renunciarem.
