Educació preveu tornar a la presencialitat a batxillerat i FP quan millorin les UCI i en tot cas abans d'acabar el curs. El curs 2021-2022 tindrà 261 grups més d'ensenyaments postobligatoris, 98 del quals de batxillerat

El Departament d'Educació preveu que els estudiants d'estudis postobligatoris puguin tornar a la presencialitat tant bon punt millori l'ocupació a les UCI i, en tot cas, abans d'acabar el curs. 

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha explicat que aquesta és la proposta que han fet al Procicat i ha assegurat que les autoritats sanitàries no ho veuen malament. De fet, ha afirmat que si les dades d'ocupació de les UCI haguessin estat millors després de Setmana Santa "s'hagués acordat així". 
Aquest retorn s'intentarà garantir especialment per als alumnes de segon de batxillerat que han de fer la selectivitat. A més, ha afirmat que no es plantegen "de cap de les maneres" que el curs vinent comenci amb un sistema que no sigui el presencial.

Justament pel que fa al curs 2021-2022, Bargalló ha explicat que tindrà 8.267 grups d'ensenyaments postobligatoris, 261 més que el curs actual. 
Per estudis, a batxillerat hi haurà 98 grups més amb un total de 2.797, a cicles formatius de grau mitjà 35 més i als de grau superior 20 més, amb un total de 4.390 entre els dos últims. Del total de l'oferta de grups, 6.965 són públics i 1.302 concertats. A més, hi haurà 20 grups més de cicles formatius de grau bàsic i es crearan tres grups de formació professionalitzadora, per aquells estudiants que van deixar els estudis sense tenir el títol de secundària. 

D'altra banda, el conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha considerat "insostenibles" per molt més temps les actuals proves d'accés a la universitat. "No aguantarem massa més", ha declarat.

D'entre els 261 nous grups, n'hi haurà 15 de tècnics d'esports, 10 de programes de formació i inserció, 33 d'itineraris formatius específics, 20 de grau bàsic, un de cicle artístic de grau superior, un de tècnic superior d'esports, un d'arts escèniques i tres de formació professionalitzadora, entre d'altres.

Actualment 350.000 alumnes cursen les diverses modalitats d'estudis postobligatoris: 98.000 batxillerat, 88.300 cicles de grau superior i 71.700 de grau mitjà.

El curs vinent comptarà també amb dos nous instituts públics d'FP especialitzats. El primer d'ells és l'Institut de Formació Professional Antoni Algueró de Sant Just Desvern, centrat en l'àmbit de les arts plàstiques i des d'on Bargalló ha fet la roda de premsa. Aquest centre tindrà sis grups, quatre dels quals de grau mitjà, un de superior i un d'artístic superior. A més, hi haurà cinc cicles formatius. El segon és l'Institut Centre de Tecnologies dels Aliments de Barcelona, a Mercabarna, que es va presentar fa unes setmanes i que tindrà cinc grups i cinc cicles formatius.

D'altra banda, s'implantaran per primera vegada 12 nous cicles. Entre aquests, tres graus bàsics d'FP, un de grau mitjà, dos d'FP a distància, un itinerari formatiu específic, dos programes de formació i inserció i un grau superior d'arts escèniques.

En el cas concret del batxillerat artístic, s'hi sumaran tres centres als 64 actuals que ja l'ofereixen. Pel que fa les titulacions de batxillerat amb ensenyaments esportius i artístics, s'hi sumen sis centres als nou que ja l'oferien aquest curs.

D'altra banda, es reforça l'oferta pública del programa de noves oportunitats, per a joves d'entre 14 i 24 anys que busca adquirir el títol de secundària, la reincorporació al sistema educatiu i la preparació per accedir al mercat laboral. En concret, hi haurà 20 grups més de cicle formatiu de grau bàsic i 3 grups nous de la nova formació professionalitzadora.

Bargalló ha destacat que "augmenta la qualitat d'especialització de l'oferta" i la seva adequació a la demanda del mercat laboral. Ha afegit que l'objectiu és abandonar l'FP genèrica i generalista per afrontar un model més lligat a les necessitat del territori, el mercat de treball i les noves inquietuds de formació.

Pel que fa a l'FP Dual, el director general d'FP, Joan Lluís Espinós, ha explicat que el curs vinent tots els cicles formatius podran fer la doble modalitat segons la demanda que hi hagi. Així, tots els alumnes, centres i empreses podran fer FP dual. Aquest curs, s'ha fet una prova pilot d'aquest model que ha comptat amb el 75% dels centres públics i el 50% dels privats. "S'està fent seguiment i el plantejament és que el curs vinent això es generalitzi", ha indicat. El director ha reconegut que amb la pandèmia ha baixat la proporció d'estudiant que fa FP dual, quan fa dos anys eren el 18%. L'objectiu és tornar a créixer i arribar a l'objectiu del 30% de mitjana europea en el futur.

Preinscripció al maig

El procés de preinscripció per als estudis postobligatoris començarà l'11 de maig per a batxillerat i cicles formatius de grau mitjà, que podran presentar sol·licituds fins al 17 del mateix mes. Entre el 25 i el 31 de maig serà el torn dels cicles de grau superior, entre el 10 i el 21 per als programes de formació i inserció i entre l'1 i el 7 de juliol per als cursos d'especialització d'FP. El 15 d'abril ja es va obrir la preinscripció per als estudis d'arts plàstiques, que s'allargarà fins al 4 de juny.

La matriculació serà del 12 al 16 de juliol per a batxillerat i cicles de grau mitjà i del 19 al 23 de juliol per als de grau superior.

Educació ha posat en marxa un portal específic i unificat per a les diferents etapes educatives, per tal de donar tota la informació disponible i acompanyar a estudiants, famílies i centres en la tria dels estudis. Es tracta del portal 'triaeducativa.gencat.cat' i ofereix informació sobre en què consisteix cada ensenyament i les diferents modalitats, els requisits d'accés i les sortides acadèmiques i professionals.

Remodelació del batxillerat i les PAU

Bargalló ha afirmat que es continua treballant en la reforma del model de batxillerat, tot i reconèixer que és l'etapa on s'ha donat menys transformació en els darrers anys. Ha valorat que això és així per l'"encorsetament" que suposen les PAU però s'ha mostrat convençut que "cada cop està més a prop la reforma". A més, ha apuntat que, tot i les reticències que es troben en alguns sectors, la pandèmia ajudarà a accelerar aquesta transformació.

En aquest sentit, la directora general de Currículum i Personalització, Maite Aymerich, ha explicat que el grup de treball de reforma d'aquesta etapa educativa continua treballant, en contacte amb tots els agents implicats, també les universitats. L'objectiu és arribar a un batxillerat "flexible, de caràcter orientador i entès com una etapa educativa més, no una passarel·la a superar una prova". Aymerich ha afirmat que es manté el calendari anunciat fa unes setmanes perquè el decret que en surti sigui d'aplicació el curs 2022-2023 i que el 2023-2024 s'instaurin les noves proves d'accés a la universitat.