El cost de l'habitatge dispara la pobresa laboral fins al 12,86% a Catalunya, segona comunitat a l'Estat segons Oxfam. Denuncia que les despeses residencials porten 770.000 treballadors espanyols més a la pobresa, fins a prop de 3 milions

Andalusia registra la taxa de pobresa laboral més elevada, amb un 17,85%, seguida del País Valencià (16,95%) i Extremadura (16,54%). El mapa, però canvia quan s'hi incorpora el cost de l'habitatge, quan Madrid passa a incorporar el rànquing i Catalunya ocupa la segona posició. En tercer lloc, se situa Múrcia, on l'increment va del 15,37% al 20,23%.

1 de cada 3 treballadors que lloga a preu de mercat queda per sota del llindar de pobresa

L'informe revela que l'impacte és especialment intens entre les persones que viuen de lloguer a preu de mercat. Abans de pagar, la seva taxa de pobresa laboral se situa en el 19,35% i quan es descompta el pagament del lloguer aquesta s'eleva al 34,08%. És a dir, una diferència de gairebé 15 punts percentuals i un increment del 76% en termes relatius. En línies generals, una de cada tres persones treballadores que lloga a preu de mercat queda per sota del llindar de la pobresa després de pagar-lo.

La situació contrasta amb la de les persones que viuen en un habitatge de propietat. Després d'afrontar les despeses residencials, la taxa arriba al 10,22% entre les que encara paguen una hipoteca i al 7,95% entre les que ja el tenen completament pagat.

En el conjunt de l'Estat, més de la meitat de les persones treballadores llogateres de Castella i Lleó queden per sota del llindar després de pagar el lloguer (del 29,65% al 50,68%) i prop de la meitat a Castella la Manxa (del 22,53% al 48,69%). Al País Basc passa del 12,98% al 31,07%, una pujada de més de 18 punts. En el cas de Catalunya, es passa del 15,14% al 28,30% entre les persones llogateres a preu de mercat. Entre les que tenen hipoteca, la pujada va del 3,13% al 6,11%.

El responsable d'habitatge, ocupació i polítiques socials d'Oxfam Intermón, Alejandro García-Gil, ha afirmat que els desnonaments són la cara més extrema de la crisi de l'habitatge però no l'única. Així, ha apuntat a una realitat menys visible, la de persones que treballen i aconsegueixen pagar, "amb prou feines", l'habitatge cada mes, però que després de fer-ho "no disposen de prou ingressos per mantenir una vida digna". "L'habitatge s'està convertint en un dels factors que generen més empobriment i desigualat", ha declarat.

En aquest context, l'organització ha considerat que els decrets d'habitatge al Consell de Ministres obre l'oportunitat de canviar el rumb de la política d'habitatge a Espanya i de donar resposta a una crisi que s'ha convertit en una emergència social. "No resolen un problema estructural, però suposen un primer pas per alleujar el patiment de milions de persones i avançar cap a un canvi de paradigma", ha afirmat García-Gil.

El creixement econòmic no es tradueix en menys pobresa laboral

D'altra banda, Intermón planteja que tot i que l'economia ha registrat un creixement sostingut, això no s'ha traduït en una reducció significativa de la pobresa entre les persones que treballen. De fet, la taxa de pobresa laboral ha passat de l'11,64% el 2022 a l'11,48% el 2024. En el mateix període, el PIB ha crescut més d'un 6%. En aquest escenari, l'organització apunta que Espanya trigaria 59 anys a assolir la mitjana europea (8,2%).

D'altra banda, hi ha desigualtats dins del mercat treball que fan que la pobresa laboral arribi al 31,42% entre els treballadors amb nacionalitats de països de fora de la Unió Europea, davant del 8,71% entre les que tenen nacionalitat espanyola.

També afecta el 20,62% de les persones amb una feina a temps parcial, pràcticament el doble que entre les que ho fan a jornada completa, i el 21,69% dels autònoms -11 punts més que entre persones assalariades-.

Per sectors, la pobresa laboral afecta el 27,48% de les persones que treballen en l'àmbit domèstic i de les cures, el 26,24% de les que ho fan en agricultura i el 21,17% de les que ho fan en l'hostaleria.

La composició de la llar marca una altra bretxa, ja que la pobresa laboral arriba al 39,5% de les llars formades per dues persones adultes i tres menors o més, i al 29% de les monoparentals, vuit de cada deu de les quals estan encapçalades per dones.

El portaveu ha afirmat que el fet que els salaris pugin molt menys que el preu de l'habitatge, afavoreix un "còctel de misèria" en què s'entrecreuen la pobresa laboral i els elevats costos residencials fins a "asfixiar econòmicament" centenars de milers de llars. Per això, demana que les polítiques d'ocupació i habitatges es pensin conjuntament, si es vol aconseguir que el treball torni a ser una garantia davant la pobresa.

L'organització reclama al futur govern mesures concretes

Amb aquesta realitat i en el context electoral actual, Oxfam Intermón ha demanat a les formacions polítiques que situïn al centre la lluita contra la desigualtat, amb mesures que aconsegueixin que la feina permeti mantenir unes condicions de vida dignes i actuacions capaces de reduir el pes que té l'habitatge sobre els ingressos de les llars.

Per fer-ho, planteja blindar per llei les actualitzacions del salari mínim interprofessional per evitar la pèrdua de poder adquisitiu davant la inflació, aprovar definitivament l'Estatut del becari, reforçar la negociació col·lectiva perquè les classes mitjanes recuperin capacitat adquisitiva, que es tiri endavant l'aprovació de les renovacions automàtiques dels contractes de lloguer i, la construcció d'habitatge assequible i social. "La pròxima legislatura ha de situar al centre la millora material de la vida de la gent", ha conclòs García-Gil.