El decret de dejeccions hauria de posar el focus d'atenció en els possibles orígens de la contaminació per nitrats
Per
Ràdio Balaguer
439 visites
El Ple del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha aprovat aquest dilluns el dictamen sobre el projecte del decret de dejeccions ramaderes que podria aprovar el Govern previsiblement al llarg del primer trimestre de 2019. Aquest dictamen treballat amb les organitzacions agràries d'Unió de Pagesos i JARC valora que s'inclogui al projecte la regulació de la fertilització orgànica i inorgànica per ''resoldre la problemàtica de la contaminació d'aigües per nitrats'' però alerta que el fet que l'origen d'aquesta sigui ''molt divers'' caldrà ''posar el focus d'atenció en els diferents orígens possibles''. A més, aposta per dotar de recursos suficients a les plataformes de gestió de dades de l'Administració i que també es facin controls sobre aquestes ''perquè funcionin correctament''.
En les 44 observacions a l'articulat, entre d'altres recomanacions tècniques, el dictamen proposa ''afegir un nou apartat sobre les obligacions i responsabilitats'' dels ramaders que ostenten la titularitat d'un contracte que els cedeix només el dret a adobar amb dejeccions ramaderes una finca rústica, tal i com admet el dret civil a Catalunya. Així mateix, es veu necessari que el titular d'aquest dret ''comuniqui la gestió a la persona titular de l'explotació a través del Departament competent''.
El dictamen també fa recomanacions sobre les condicions que es requereixen per a l'emmagatzematge i els seus controls, que es proposa que siguin cada 6 anys i els pugui fer un tècnic competent. També es recomana que si una explotació ja té contracte amb un centre de gestió de dejeccions ramaderes al qual s'entreguen en la seva totalitat, no es requereixi disposar d'emmagatzematge propi.
Pel que fa al transport de les dejeccions, el dictamen proposa que l'obligació del camió d'anar equipat amb un GPS i una unitat de recepció, registre i transmissió telemàtica de les dades s'estableixi a partir d'una distància de 10 quilòmetres entre el recinte on s'aboquin les dejeccions i el seu origen i no enlloc de 5, tal i com estableix la norma.
Respecte a les quantitats màximes de nitrogen aplicables als cultius, el dictamen proposa que s'afegeixi un nou apartat en relació al un possible canvi de realitat territorial sobrevinguda com poden ser els nous regadius o davant l'adopció generalitzada de canvis tècnics rellevants com nous cultius o tècniques que constatin menors aportacions o usos diferents per als nitrats.
D'altra banda, sobre el mètode d'aplicació dels fertilitzants nitrogenats, el CTESC proposa afegir que en cas de condicions meteorològiques adverses o circumstàncies excepcionals que redueixen els dies per fer les aplicacions es pugui acordar aixecar la prohibició establerta per poder completar les tasques en els municipis que es consideri necessaris.
Finalment, el dictamen recomana més claredat en els terminis i eliminar la condició que les finques en les que es poden fer apilaments temporals hagin d'estar a més de 3 quilòmetres de les instal•lacions d'on provenen els fertilitzants orgànics ja que la funció de l'apilament temporal és facilitar la logística i la distribució dels fertilitzants orgànics i és independent de la distància.
