El [festival] NATURES tanca la sisena edició amb sis creacions nascudes del paisatge de l’Alzina de l’Aguda
El [festival] NATURES ha tancat aquest diumenge la seva sisena edició amb una jornada centrada en la creació nascuda del mateix territori. El recorregut de les peces cultivades a l’Alzina ha presentat sis intervencions desenvolupades en relació amb els camps i bosquets que envolten el poble, culminant el treball de les residències artístiques del 21 al 30 de setembre. Durant dos dies, el festival ha connectat artistes i públic a través d’una programació de dansa, arts visuals, música, pensament i experiències participatives que ha posat al centre la terra, l’ecologia i la vida rural.
La trobada entre creació i entorn ha articulat el conjunt del programa, des de la caminada immersiva de dissabte fins a les intervencions d’avui. El projecte impulsat per Olga Tragant i Jaume Amigó ha combinat així peces convidades amb processos de creació desenvolupats a l’Alzina.
El paisatge com a origen de sis intervencions
El recorregut d’aquesta tarda ha explorat les relacions entre els cossos, els materials naturals, les activitats agrícoles i les altres formes de vida del paisatge, des de la dansa i la veu fins a la instal·lació i el land art.
Valeria Polorena i Sebastián Morell han presentat La terra és de qui la treballa, que connecta cos, ecologia, moviment i paisatge sonor. Àngels Ciscar ha explorat la relació entre cos, treball, matèria i paisatge a partir de les empremtes de l’activitat humana i dels materials de l’entorn. Neus Montané i Maria Estela han compartit Maneres d’escoltar, una recerca de dansa i veu que parteix del cant dels ocells per obrir altres formes d’atenció a la natura.
La intervenció de Raffaele Vitto ha posat el focus en la transformació de la terra i en l’impacte de l’acció humana sobre el paisatge. Diego Garrido ha presentat Lo que permanece, un solo que pren l’espantaocells com a punt de partida per investigar una presència aparentment humana que pertany al camp i alhora l’interromp. Jaume Amigó i Oriol Saula han completat el recorregut amb La porta a l’inframón, una proposta de land art inspirada en les entrades i les galeries dels formiguers.
Aquests treballs expressen l’aposta del NATURES per una creació vinculada al lloc, que aprofita els recursos existents i busca reduir l’aportació de materials externs i la generació de residus. El paisatge esdevé matèria de treball i part del procés artístic.
Fang i dansa per compartir la memòria del camp
La jornada de diumenge ha començat amb el taller Boladefang en flor (dorodango) de Montserrat Carafí. Els participants han treballat la terra humida per transformar-la en una esfera de fang amb llavors a l’interior, una peça pensada per retornar al sòl i generar nova vida. L’activitat ha traslladat la relació amb la terra a una experiència manual i compartida.
La memòria rural també ha estat present a Dispositiu Labranza, dirigit per Daniel Rosado i interpretat per joves i adults estudiants de l’Espai la Xemeneia’ de Balaguer. Fruit del laboratori de creació i transmissió realitzat a tragantCamp durant el setembre, la proposta ha establert un paral·lelisme entre la feina del pagès i la de l’artista. El treball, basat en la recerca del Col·lectiu Lamajara Danza, ha situat la transmissió i la participació intergeneracional dins de la programació del festival.
L’exposició NATURES – 5 EDICIONS ha aportat una mirada a la trajectòria del projecte a través de fotografies de les residències i de les presentacions celebrades entre el 2019 i el 2024, amb imatges de fotògrafs vinculats al festival i la col·laboració de FOTARTC. El dinar popular ha ofert un altre espai de trobada entre públic, artistes i equip organitzador.
Després de les peces cultivades, Ingràvida, d’Azucena Momo / Irregulars Cia, ha convidat el públic a una acció participativa sobre el sosteniment mutu. La proposta ha explorat què passa quan el pes deixa de recaure en una sola persona i es comparteix amb el col·lectiu. La programació artística ha donat pas, a les 19.00 hores, a l’espai de cloenda i chill-out a tragantCamp.
Una obertura entre caminada i reflexió sobre la ruralitat
La sisena edició es va posar en marxa dissabte amb Camins Salvatges, d’Irregulars Cia, una caminada immersiva que va ampliar per primera vegada la programació al matí de dissabte. A la tarda, Vanesa Freixa Riba va aportar la mirada del pensament amb Ruralisme o barbàrie, una reflexió sobre la vida comunitària, els coneixements tradicionals i la relació amb els béns essencials.
Les actuacions integrades al poble van reunir SIBIL-A, d’Andrea Jiménez Vázquez, sobre la transmissió femenina de la cultura popular; Inquiets, de la Cia L’Émerveillée / Patricia Hastewell Puig, que reivindica la pausa a través de cossos convertits en escultures vives, i La nueva bestia, de Laura Morales Dávila, inspirada en el pastoreig i la transhumància. La primera jornada es va completar amb el concert Menta Selvàtica, de Mila Trani, en format de quartet.
L’Associació tragant Natures i el tragantCamp
El [festival] NATURES està impulsat per la ballarina i coreògrafa Olga Tragant i l’artista plàstic Jaume Amigó des de l’Associació tragant Natures, una entitat dedicada a cultivar l’art en les seves vessants creativa, divulgativa i educativa.
La seu del festival és el tragantCamp, un espai de creació situat en unes antigues granges de pollastres que Tragant i Amigó van començar a recuperar l’any 2005. Actualment, acull els seus espais de treball i diverses activitats de dansa, arts plàstiques, pràctiques corporals i creació contemporània al llarg de l’any.
Situat entre Guissona i Ponts i envoltat de camps de cereal, alzines i roures, el tragantCamp exemplifica la voluntat del NATURES de contribuir a la descentralització de la cultura i de donar visibilitat al món rural a través de l’art, aportant noves mirades i nous valors al territori.
