El Govern analitza aquest matí la situació després que un jutjat hagi tombat el confinament de Lleida Torra es reuneix amb els serveis jurídics i posteriorment amb Aragonès, Budó, Buch i Vergés

El president de la Generalitat, Quim Torra, està reunit a partir de les 8 hores d'aquest dilluns amb els serveis jurídics de la Generalitat per analitzar la situació després que un jutjat hagi tombat de matinada l'enduriment del confinament de Lleida. Posteriorment, cap a les 9 hores, està previst que Torra es trobi amb el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i amb els consellers de la Presidència, Meritxell Budó; de l'Interior, Miquel Buch; i de Salut, Alba Vergés, per decidir els següents passos. La jutgessa del jutjat d'instrucció número 1 de Lleida en funcions de guàrdia considera que la presa de mesures "de tanta gravetat" és competència de l'Estat i no de l'executiu català. 

El jutjat d'instrucció número 1 de Lleida en funcions de guàrdia no ha ratificat l'ordre del Govern d'endurir el confinament de Lleida i set municipis més del Segrià. En la resolució, notificada aquesta matinada, la jutgessa considera que la resolució del Govern "sembla una còpia" del decret de l'estat d'alarma del passat 14 de març del govern espanyol i afegeix que el que es pretén és "eludir" l'estat d'alarma parcial previst a la legislació. Afegeix que la presa de mesures "de tanta gravetat" és una competència estatal i que el president del govern pot sol·licitar al govern espanyol la declaració de l'estat d'alarma. Tot i això, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) d'aquesta dilluns publica la resolució del Govern. 

La jutgessa repassa la situació epidemiològica del Segrià per avaluar la proporcionalitat de l'enduriment establert per l'executiu català. En aquest sentit, assegura que es presenten com a "brots controlats", onze d'ells a empreses i dues d'aquestes "de municipis diferents als que es pretenen confinar". Afegeix que no es concreta on estan la resta de brots i assegura que només apareix en l'informe epidemiològic "de passada" la referència a la transmissió comunitària i no es concreta si aquesta és "extrema i greu" com per determinar aquest enduriment. 

Per tot això, assegura que les mesures preteses "no només no són proporcionals sinó que es basen en dades i expressions genèriques que fan que una mesura tan greu i restrictiva resulti indiscriminada al mateix temps que desproporcionada, no havent-se identificat ni subjectivat ni limitat temporalment l'actuació administrativa pretesa". 

La jutgessa afirma que la llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública és "molt ambigua" al referir-se a que es podran adoptar mesures per al control de malalts o persones que hagin estat en contacte amb aquests, així com les que es considerin en cas de risc de transmissió.

"Entendre que aquest precepte permet unes mesures de tanta gravetat i de tantes conseqüències de tot tipus, però especialment socials i econòmiques, com les que es demana ratificar és inacceptable, especialment perquè precisament l'Estat té a les seves mans mecanismes legals oportuns per pal·liar els seus efectes en cas d'adoptar-se aquestes mesures", argumenta. 

En aquest sentit, considera que no es pot argumentar a favor de la ratificació la resolució davant del confinament d'Òdena del març ja que les mesures que contemplava afectaven a "restricció de moviments, mai confinaments domiciliaris generals" i la seva afectació als drets fonamentals era "de molta menor intensitat que el que ara pretén el govern de la Generalitat". 

Així, afirma que si el que es pretengués és ordenar un cordó sanitari "seria assumible la ratificació de al mesura" però considera que el que es vol decretar "excedeix àmpliament d'una simple limitació de moviments i incideix greument en els drets reconeguts constitucionalment". 

Amb tot, insisteix que la determinació d'unes mesures d'aquestes característiques és competència de l'Estat a través de l'estat d'alarma. 

La Generalitat disposa ara de 15 dies per presentar un recurs d'apel·lació.

La fiscalia havia dirigit un escrit al jutjat d'instrucció número 1 de Lleida oposant-se a la ratificació de l'enduriment. En el document, el fiscal argumentava que per prendre mesures "de tanta gravetat" cal demanar al govern la declaració de l'estat d'alarma. La jutgessa ha acabat donant la raó a aquest posicionament.

El cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clinic, Antoni Trilla, ha defensat que l'enduriment del confinament és "l'única mesura" que pot ajudar a millorar la situació de Lleida i ha lamentat l'"embolic" judicial. "Hi poden haver detalls jurídics però s'han d'intentar resoldre tenint en compte l'objectiu principal", ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio. Trilla ha considerat que "tothom hauria d'anar en la mateixa direcció" i ha esperat "que no s'afegeixi més embolic a l'embolic epidemiològic". D'altra banda, ha dit que tot i l'augment de casos a l'Hospitalet de Llobregat, la situacio no és la mateixa que la del Segrià i ha fet una crida a reforçar la vigilància i el seguiment de casos. 

Trilla ha assegurat que "es veia venir des de feia uns quants dies" que la situació de Lleida empitjoraria. Sobre si s'han pres tard les mesures, ha valorat que "s'ha intentar fer una mica més de cirurgia". "Realment és l'única mesura que pot ajudar ara a apaivagar el ritme de transmissió", ha dit sobre l'enduriment del confinament. 

Ha afegit però que també "s'ha de millorar" la capacitat de fer proves i totes les etapes per aconseguir un veritable control dels brots, ja que ha lamentat que "probablement ha fallat" a Lleida. 

En aquest sentit, ha dit que l'augment de casos a l'Hospitalet "posarà a prova les capacitats" i ha apel·lat a actuar "el més ràpidament possible" i a fer un "esforç extraordinari". Tot i això, ha assegurat que l'Hospitalet i la zona metropolitana sud "no estan en zona de risc de transmissió comunitària" com per plantejar-se mesures com les de Lleida.

Ha afegit que a Barcelona també s'està "al límit": "Estem en zona groga, més pendents de la zona vermella que de la verda". En aquest sentit, ha apel·lat a la responsabilitat individual per al compliment de totes les mesures de seguretat i a la de les administracions, ja que ha assegurat que "no val deixar-ho tot en mans dels ciutadans".

ACN