El govern espanyol aprova la pujada del salari mínim en un 5,3% i dels sous dels treballadors públics un 4,5%. L’executiu estatal adapta la fiscalitat perquè els perceptors dels sous més baixos “continuïn sense tributar”

Per Ràdio Balaguer
158 visites

El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts l’augment del salari mínim interprofessional (SMI) en un 5,3% per al 2027, fins als 1.286 euros bruts mensuals en 14 pagues, i la pujada del 4,5% dels sous dels treballadors públics, la més alta des del 1992. Les mesures, aprovades en plena campanya electoral, beneficiaran uns 2,7 milions d’assalariats i tres milions de treballadors públics, respectivament. L’executiu també ha aprovat una rebaixa fiscal perquè els perceptors de l’SMI que cobrin 18.004 euros anuals continuïn sense tributar per l’IRPF. Aquesta reducció també s’aplicarà de forma decreixent a les rendes de fins a 23.172 euros. A més, com a novetat, les persones que cobrin l’SMI no hauran de suportar retencions mensuals a la nòmina.

 

El govern espanyol aplicarà una reducció de la tributació de l’IRPF de 1.033,58 euros per als salaris de fins a 18.004 euros anuals. La rebaixa també s’estendrà als sous immediatament superiors al salari mínim per evitar “el que es coneix com a error de salt”. En aquest cas, la reducció s’anirà aplicant de manera decreixent fins a arribar als contribuents amb rendiments anuals de 23.172 euros.

 

Segons el ministre d’Hisenda, Arcadi España, la rebaixa fiscal arribarà a 2,7 milions de persones i suposarà un estalvi tributari de 1.200 milions d’euros.

 

Una altra de les novetats de la mesura és que, a partir del 2027, els perceptors del salari mínim deixaran de tenir retencions mensuals a la nòmina. Fins ara, tot i que la tributació anual de l’SMI acabava sent de zero euros, els treballadors podien tenir retencions durant l’any que posteriorment es compensaven en presentar la declaració de la renda.

 

Com a exemple de l’impacte de la fiscalitat, el ministre ha assenyalat que un treballador que cobrés el salari mínim no pagava IRPF amb el sistema actual, mentre que en el període comprès entre el 2012 i el 2018 hauria hagut d’abonar 2.041 euros.

 

Díaz fa una crida a empresaris i sindicats a pactar increments salarials

 

Al seu torn, la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha destacat que l'increment de l'SMI afecta el 13,6% de les persones assalariades de l'Estat, uns 2,7 milions de treballadors. Díaz ha qualificat l'increment de “la millor política econòmica del nostre país” i ha fet una crida a empreses i sindicats perquè avancin en la negociació col·lectiva bilateral amb augments en la mateixa línia.

 

La ministra de Treball ha reivindicat especialment l'impacte de la mesura en les dones, ja que, segons ha explicat, beneficia 1,6 milions de treballadores, més del 60% del total. La dirigent de Sumar ha definit l'augment del salari mínim com “l'eina política feminista més important” i ha assegurat que contribueix a corregir el dèficit estructural de desigualtat. En aquest sentit, ha afirmat que, malgrat les diferents crisis i l'impacte de la guerra a l'Iran, durant el mandat actual s'ha reduït un 22% la desigualtat retributiva.

 

López destaca que és la pujada més alta dels sous públics des del 1992

 

Per la seva banda, el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha qualificat d'“excel·lent notícia” l’augment de sous pels funcionaris, que és el més elevat des del 1992. Segons ha explicat, la mesura arribarà a uns tres milions de treballadors de les administracions públiques.

 

López ha precisat que l'augment podria acabar sent superior, ja que s'hi afegirà un 0,5% addicional vinculat a la inflació. En aquest sentit, ha assegurat que el govern espanyol està complint el compromís pactat amb les centrals sindicals, que establia per al 2027 una pujada del 4,5%.

 

El ministre ha explicat que l'increment s'aplicarà a tots els treballadors públics, independentment de l'administració a la qual pertanyin. Així, les comunitats autònomes i els ajuntaments també hauran d'aplicar la pujada, tot i que cada administració haurà de pactar en quin moment es fa efectiva.

 

En aquest context, s'ha defensat de les crítiques que puguin dir que es tracta d'una "pujada excessiva" tot assenyalant que les comunitats autònomes rebran un 9,1% més de recursos l'any vinent. López ha defensat que, davant l'encariment del cost de la vida, cal incrementar els salaris.

 

El ministre ha posat diversos exemples de l'impacte de l'augment salarial segons les categories professionals. Un jutge de categoria 1 percebrà 298 euros bruts més al mes, 4.181 més l’any, mentre que un metge cobrarà 269 euros addicionals mensuals, uns 3.771 euros més a l'any. En el cas dels mestres, l'increment serà d'uns 2.700 euros anuals. Els policies i els guàrdies civils rebran aproximadament 1.900 euros més a l'any.

 

Pel que fa al calendari, el ministre ha justificat que l'aprovació s'hagi fet aquest dimarts perquè l'increment pugui ser efectiu a partir de l'1 de gener del 2027. Per fer-ho possible, cal que la mesura superi la tramitació parlamentària, ja que requereix una partida pressupostària extraordinària que haurà de passar per la Diputació Permanent del Congrés. López s'ha mostrat convençut que “cap grup parlamentari” hi votarà en contra.

 

Els sindicats avalen la pujada

 

Els sindicats han valorat positivament la proposta de pujada de l’SMI que ha aprovat el Consell de Ministres i han destacat l’increment acumulat del 75% en els últims anys. En un comunicat, CCOO i UGT han posat en valor que el govern espanyol hagi eximit la tributació per IRPF les percepcions de l’SMI, “fent que la revalorització suposi un increment net” per les persones que el cobren.

 

Alhora, els sindicats han instat el govern espanyol a complir amb els compromisos adquirits i tramitar de forma definitiva el reial decret que transposa parcialment la directiva de salaris mínims europeus, amb noves regles de compensació i absorció per evitar que els plusos siguin absorbits pels increments.

 

A més, han subratllat la importància de la revisió salarial del personal d’ocupació públic, un increment pactat el novembre del 2025 i que permet “mantenir el poder adquisitiu a un col·lectiu de tres milions de persones treballadores”.

El mes destacat

Notícies relacionades

Altres notícies que et poden interessar