El Govern presenta una campanya per evidenciar la pressió estètica
Amb el lema ‘La pressió estètica és tan real com la sents’ la campanya pretén fer evidents les pressions per tenir cossos prims, joves i que segueixen un ideal de bellesa imposat
El Govern ha presentat una campanya amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la pressió estètica que pateixen especialment les dones. Amb el lema ‘La pressió estètica és tan real com la sents’, la campanya pretén fer evidents les pressions per tenir cossos prims, joves i que segueixen l’ideal de bellesa i que no respecten la pluralitat dels cossos ni la diversitat de l’aspecte físic, especialment de les dones. Amb aquesta campanya, el Govern pretén modificar l’imaginari social que normalitza la pressió estètica, per tal d’identificar-la i poder combatre-la. Amb aquesta intenció, la campanya reprodueix els missatges que acostumen a sentir la majoria de dones al llarg de la seva vida i que poden afectar l'autoestima i provocar problemes de salut, tant físics com mentals, com els trastorns de la conducta alimentària (TCA) i l'obsessió pel control del pes, que poden derivar en malalties com l'anorèxia o la bulímia, o la cerca d'un cos ideal mitjançant dietes fetes sense consell ni supervisió de professionals o intervencions quirúrgiques que poden posar en risc la pròpia vida.
La pressió estètica no es limita a l'àmbit individual ni pot abordar-se únicament des de la responsabilitat personal. La reiteració d'aquests missatges, la seva normalització i la seva presència constant en diversos espais converteixen la pressió estètica en un fenomen estructural. La pressió estètica ha existit sempre, però els mitjans de comunicació i sobretot les xarxes socials l’han amplificat aconseguint que moltes persones s’emmirallin cada cop més en estàndards idealitzats, impossibles d’assolir. Aquesta pressió afecta de manera desproporcionada les dones, que es veuen pressionades per tenir cossos prims, joves i que segueixen l’ideal de bellesa. En el cas dels homes, es promou la musculació com a estàndard de bellesa.
El 60% de les dones de menys de 25 anys s’han sentit insatisfetes amb el seu cos
La mateixa enquesta mostra que un 32% de les dones s’han sentit malament pel fet de no trobar roba de la seva talla. Així mateix, el 27% de les dones s’han saltat àpats sense control mèdic per raons estètiques. Per altra banda, segons l’enquesta duta a terme per l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia de Catalunya a adolescents d’entre 12 i 16 anys d’escoles d’arreu del país el curs 2020-2021, el 47% de les noies es volen aprimar i el 41% ha fet alguna vegada dieta per aprimar-se pel seu compte sense control mèdic.
Segons l'estudi Autopercepció de la imatge de les dones en els nous entorns digitals del Instituto de las Mujeres, la pressió estètica es veu amplificada per l'entorn digital: més del 60% del contingut publicitari que reben les joves està relacionat amb moda i bellesa; més del 70% de les joves ha vist anuncis de cirurgia estètica i el 56,7% reconeix sentir pressió per semblar-se als cossos que veu a les xarxes socials. Els resultats mostren que gairebé tres de cada quatre joves (el 72,2%) s'han vist exposades a comentaris sobre el seu físic o a missatges de contingut sexual no desitjat i el 58,8% ha estat objecte de menyspreus, atacs o insults a través de comentaris masclistes.
Una exposició i una guia didàctica de sensibilització
L’Institut Català de les Dones presenta a més a més, una exposició de sensibilització de la pressió estètica i una guia didàctica, que es dirigirà a tot tipus de públic, amb l’objectiu de visibilitzar aquesta forma de violència simbòlica; sensibilitzar sobre l'impacte en la salut mental i física -especialment en dones i joves-; fomentar el pensament crític sobre els cànons de bellesa imposats i promoure la diversitat corporal, l'autoestima i l'acceptació de tots els cossos.
L’exposició es desenvolupa a través d'una metodologia activa, participativa i reflexiva que parteix del reconeixement personal dels propis imaginaris corporals i del seu impacte en la pràctica. Es combina l’aportació teòrica amb dinàmiques de revisió, presa de consciència crítica i el diàleg constructiu a la comunitat. Aquesta exposició, que consta de 10 plafons s’incorporarà al catàleg de l’Institut Català de les Dones, que inclou més de 50 exposicions itinerants que es presten a associacions de dones, ens locals, centres educatius i institucions, amb l’objectiu de fer visibles les aportacions de les dones a la història.
