El grup de Treballem per Balaguer impulsa una moció per reivindicar la inclusió de Balaguer al nou traçat de l’Eix Transversal Ferroviari i reforçar la connexió logística de la Noguera
El grup de Treballem per Balaguer portarà al ple ordinari del proper dijous una moció per reclamar que la capital de la Noguera sigui inclosa en el nou traçat de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF) i en la connexió logística de la comarca. Segons explica el grup, l’anunci recent del Govern de la Generalitat de reactivar l’ETF i encomanar a IFERCAT l’actualització dels estudis tècnics hauria de ser un motiu de celebració, ja que aquesta infraestructura, valorada en més de 6.500 milions d’euros, està cridada a esdevenir la columna vertebral del transport de mercaderies i de l’alta velocitat a Catalunya. Tot i això, per a Balaguer i la Noguera, el missatge ressona com una nova mostra de marginació.
En el seu moment, l’eix transversal havia d’arribar fins a Balaguer, però el Govern va decidir que només arribaria fins a Cervera, deixant la capital comarcal sense una connexió estratègica de transport. L’actual traçat plantejat al Pla Territorial Sectorial perpetua aquesta visió infraestructural, resseguint només l’asfalt de l’autovia A-2 i l’eix transversal, fet que condemna Balaguer a un “efecte ombra” que limita la competitivitat i frena qualsevol inversió industrial significativa.
Guifré Ricart, portaveu de Treballem per Balaguer, explica que la moció s’ha presentat arran d’aquesta notícia, que deixa veure que la ciutat tornarà a quedar fora dels principals eixos de moviment de mercaderies a Catalunya. “Demanem que s’estudiï la possibilitat que l’eix passi per Balaguer o que es pugui disposar d’un ramal que connecti la capital de la comarca a aquest eix ferroviari”, assenyala Ricart, destacant la necessitat d’una connexió directa per garantir el futur logístic i econòmic del territori.
La moció inclou diversos acords clau: instar la paralització dels estudis definitius fins a valorar tècnicament la inclusió de Balaguer, sol·licitar una reunió urgent amb IFERCAT i el Departament de Territori, redactar informes tècnics i jurídics per presentar al·legacions, i cercar el suport del teixit socioeconòmic i patronal de la comarca. També preveu notificar els acords al Govern, als grups parlamentaris i als ajuntaments de la comarca per crear un front institucional comú. Ricart afegeix que esperen que la moció prosperi per la importància que té per la ciutat i la comarca, recordant que Balaguer és l’única capital de Ponent sense accés a cap dels eixos i que ja s’han mantingut contactes amb algun grup que ha proposat correccions puntuals per garantir la seva aprovació.
Aquesta iniciativa no només busca revertir un greuge històric, sinó també assegurar la viabilitat de projectes estratègics com el Biopolígon i l’ampliació del Polígon Campllong, que requereixen una intermodalitat real per atraure empreses i consolidar la competitivitat local. La moció reclama equitat territorial, convertint l’ETF en un motor de desenvolupament per a Balaguer i la Noguera, en lloc de ser una barrera invisible que aïlla la comarca de la resta de Catalunya.
MOCIÓ PER REIVINDICAR LA INCLUSIÓ DE BALAGUER EN EL NOU TRAÇAT DE L'EIX TRANSVERSAL FERROVIARI (ETF) I LA CONNEXIÓ LOGÍSTICA DE LA NOGUERA
L’anunci recent per part del Govern de la Generalitat de reactivar l'Eix Transversal Ferroviari (ETF) i l'encomana a IFERCAT per actualitzar-ne els estudis tècnics hauria de ser un motiu de celebració territorial. Parlem d'una infraestructura cabdal, valorada en més de 6.500 milions d'euros, cridada a ser la nova columna vertebral de l'alta velocitat i el transport de mercaderies en ample internacional (UIC) a Catalunya. No obstant això, per a Balaguer i la comarca de la Noguera, aquest anunci ressona, un cop més, com una sentència de marginació.
En el seu moment l’eix transversal, havia d’arribar fins a Balaguer, però el Govern de la Generalitat de Catalunya, del seu momento, va decidir que arribaría fins a Cervera, deixant la capital de la comarca de la Noguera, sense una connexió important de transport per carretera.
Ara el traçat plantejat al Pla Territorial Sectorial vigent, que ara es pretén revisar, perpetua una visió infraestructural que només sap resseguir l'asfalt de l'autovia A-2 i l’eix transversal. En excloure completament la nostra ciutat d'aquest gran corredor logístic, es condemna Balaguer a un "efecte ombra" devastador i inacceptable. No ens enfrontem a un simple problema de línies en un mapa, ens enfrontem a una pèrdua dràstica de competitivitat. Si els municipis veïns esdevenen nodes logístics connectats a la xarxa europea, Balaguer patirà un efecte d'aspiració implacable que allunyarà qualsevol inversió industrial important.
Aquest greuge ferroviari no és un fet aïllat, sinó que plou sobre mullat. Balaguer pateix un dèficit històric i estructural pel que fa a la xarxa viària d'alta capacitat. L'incompliment sistemàtic i l'endarreriment dels projectes d’autovia Balaguer-Lleida i desdoblament de la C-53 (Tàrrega), ens manté aïllats dels grans eixos de distribució. Se'ns nega el tren i se'ns ofega a la carretera, limitant de facto qualsevol viabilitat d'expansió natural i competitiva del nostre sòl industrial.
Malgrat aquest escenari advers d'oblit institucional, Balaguer es nega a ser l'angle mort de la plana de Lleida. Des de la Paeria, Diputació de Lleida i el teixit socioeconòmic s'està liderant un esforç proactiu per forjar un futur digne, materialitzat en projectes d'alt valor afegit com el Biopolígon. Aquesta aposta estratègica per la bioeconomia i la sostenibilitat demostra la nostra capacitat de resiliència.
Però la realitat logística és tossuda: el talent i la iniciativa local no poden compensar indefinidament la falta d'infraestructures bàsiques supramunicipals. Per garantir l'èxit comercial del Biopolígon, ampliación del Poligon Campllong i atreure empreses tractores, és una exigència innegociable gaudir d'una intermodalitat real.
No demanem un tracte de favor, exigim equitat territorial. Exigim que l'Eix Transversal Ferroviari deixi de ser una barrera invisible que ens aïlla i s'actualitzi per convertir-se en el motor de desenvolupament que la Noguera necessita per sobreviure econòmicament, fixar població i potenciar el seu teixit productiu.
Per tot l'exposat, Treballem per Balaguer, proposa al Ple de la Paeria l'adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER.- Instar el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i a IFERCAT a paralitzar qualsevol aprovació definitiva dels nous estudis funcionals de l'Eix Transversal Ferroviari fins que no s'avaluï tècnicament i s'incorpori una variant de traçat o un ramal de connexió d'alta capacitat i ample internacional (UIC) que doni servei directe a Balaguer i als seus sectors industrials.
SEGON.- Sol·licitar una reunió urgent, de caràcter tècnic i institucional, entre la Paeria de Balaguer, el Consell Comarcal de la Noguera, la Direcció General d'Infraestructures de Mobilitat i la direcció d'IFERCAT per exposar el greuge territorial i logístic que suposa el traçat actual per a la capital de la Noguera.
TERCER.- Encarregar als serveis tècnics municipals de l'Àrea d'Urbanisme i de Promoció Econòmica la redacció dels informes tècnics i jurídics pertinents per tal de ser presentats com a al·legació formal per part de la Paeria en el moment que s'iniciï el període d'exposició pública dels estudis d'IFERCAT.
QUART.- Cercar el suport actiu i l'adhesió formal a aquesta moció per part del teixit socioeconòmic i patronal del territori. A tal efecte, es donarà trasllat d'aquest document a PIMEC Lleida, a la Cambra de Comerç de Lleida, a les associacions d'empresaris i comerciants de la Noguera i a la resta d'entitats sindicals rellevants, entenent que la connectivitat ferroviària és un element clau per a la competitivitat, l'atracció d'inversions i la supervivència econòmica de tota la zona nord de la plana de Lleida
CINQUÈ.- Notificar l'aprovació d'aquests acords al President de la Generalitat de Catalunya, al Conseller de Territori, a IFERCAT, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Consell Comarcal de la Noguera i als ajuntaments de la comarca per tal de fer un front institucional comú..
