El Monestir de les Avellanes acull avui i demà la sisena edició de les Jornades internacionals sobre història de l'Església i la religiositat.
El Monestir de les Avellanes acull avui i demà la sisena edició de les Jornades internacionals sobre història de l'Església i la religiositat, que enguany estudien les creences a l'edat mitjana des de l'òptica de l'ortodòxia i l'heretgia.
La trobada científica analitza l'existència de creences alternatives durant l'edat mitjana, considerades herètiques, així com les formes de combatre-les per part de les autoritats eclesiàstiques. Alguns dels màxims especialistes en la matèria parlaran durant aquests dos dies de l'ortodòxia i l'heretgia, a partir d'exemples com els càtars i la bruixeria, abordant-ho des de disciplines com la filosofia, la història, l'art o la religió.
En el cas específic del Monestir de les Avellanes cal dir que a l'entorn de la veneració de la figura del fundador, Joan d'Organyà (s. XII) s'hi podrien ocultar pràctiques paganes no acceptades pel Vaticà. En època medieval es documenta la veneració al crani del fundador, que popularment va prendre el nom de Sant Cap. Aquestes pràctiques, probablement d'arrel pagana, van ser assimilades pel cristianisme, tot convertint el fundador en sant popular i emprant les seves restes com a relíquies.
Les 6es Jornades complementaran el seu programa amb activitats de divulgació científica, vinculades al tema d'estudi. Aquest any es fa també el Sopar Medieval amb el títol "Cuinar entre el cel i la terra", el concert nocturn al claustre amb el grup lleidatà "Karregades de romanços" i la visita guiada a Àger, tot resseguint la petja ortodoxa i heretge a
