El Museu de la Noguera desvetlla en una exposició les pràctiques sexuals dels antics romans. La mostra s'inaugura aquest divendres i es podrà veure fins el 25 de maig.
El proper divendres s'inaugura a Balaguer l'exposició El Sexe a l'època romana, que desvetlla els aspectes més íntims de la vida dels romans des de
La mostra es podrà veure al Museu de
La mostra, adreçada a un públic adult, es divideix en cinc grans àmbits. El primer, Sexe i matrimoni, està dedicat a les relacions entre homes i dones, la seva evolució a través del temps i la posició de corrents filosòfics com l'epicureisme i l'estoïcisme enfront de les relacions sexuals i el matrimoni.
El segon, Sexe, seducció i bellesa ens parla de l'atracció física i dels recursos que es podien utilitzar per seduir la persona desitjada.
El tercer, Pràctiques sexuals, descriu les diverses formes de gaudir del sexe documentades a la societat romana, i la consideració que se'n tenia.
Seguidament, l'exposició es trasllada a Les pràctiques sexuals fora del matrimoni, incidint en les múltiples relacions que es podien entaular fora de la parella legalment establerta, ja fos amb persones del mateix gènere, amb persones que cobraven per practicar el sexe o fins i tot amb animals.
Finalment, el visitant es trasllada del món dels homes al món dels déus. I és que
Al llarg de la mostra, el visitant es trobarà acompanyat en tot moment dels autors clàssics. Els consells d'Ovidi, de Sèneca, o de Suetoni serveixen per contextualitzar les peces que s'hi exposen: objectes de tipus religiós o amb finalitat ritual, elements de la vida quotidiana, peces de l'àmbit públic i de la intimitat domèstica.
Peces com la "Venus de Badalona", el "Vas de Bílbilis" (Calatayud), el "Fal·lus de Sasamón" o l'extens conjunt de llànties eròtiques, cridaran l'atenció del visitant ja sigui per la seva bellesa o per la seva 2 explicitat... unes peces que, juntament amb els textos llatins, ens parlen de la vida íntima dels antics romans.
"El Sexe a l'època romana" és la primera exposició de producció propia d'Arqueoxarxa,