El Museu de la Noguera inaugurarà el proper 31 d’octubre l’exposició “Viure la mort”, producció de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran que proposa un recorregut per la vivència de la mort al llarg del temps

●        La mostra, organitzada i produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XMTLA),  ha estat comissariada per la filòloga i investigadora Júlia Carreras Tort.

●        A través d’una setantena de peces procedents de les col·leccions dels museus que formen la XMTLA, la mostra proposa un recorregut que ofereix mirades complementàries per comprendre com les societats han pensat, viscut i interpretat la mort al llarg del temps.

●        El Museu de la Noguera és el segon museu que acull la mostra, on es podrà visitar del 30 d’octubre de 2026 al 31 de gener de 2027.

L’exposició temporal itinerant “Viure la mort”, un recorregut que ofereix mirades complementàries per comprendre com les societats han pensat, viscut i interpretat la mort al llarg del temps. La mostra, produïda per la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran, exposa una setantena de peces entre objectes etnogràfics, obres d’art, fòssils, fotografies i objectes arqueològics, a través de les quals s’exploren les tensions que la mort produeix en la pròpia identitat, en el teixit cultural i en la memòria col·lectiva.

La mostra, que va ser presentada al mes de març al Museu Tàrrega Urgell i que fins al 2029 itinerarà per diferents espais de la Xarxa, ha estat comissariada per Júlia Carreras Tort, filòloga i investigadora especialitzada en folklore y etnobotànica. Amb aquesta proposta, la XMTLA també reivindica el paper dels museus com a espais de memòria i coneixement, posant èmfasi en la important tasca de recerca que porten a terme. A través dels objectes que conserven, estudien i interpreten, els museus contribueixen a la comprensió de les múltiples dimensions d’aquest últim viatge i ens apropen a allò que tant ens costa d’explicar i d’entendre.

CONTINGUT DE LA MOSTRA

L’exposició “Viure la mort” explora el fenomen de la mort i de tot allò que l’envolta a partir de quatre aproximacions diferents. La primera aproximació abordada és la comunitària, centrada en les pràctiques i costums socials vinculats a la mort: rituals funeraris, formes de comiat i mecanismes col·lectius per afrontar la pèrdua. En aquest àmbit destaquen peces com l’escenificació d’un dinar d’honres amb plats de dol, que es disposaven el dia de l’enterrament i en commemoracions posteriors, les reproduccions de la làpida romana de Lesbia del Museu de Guissona i d’un vas romà de terra sigil·lata del Musèu dera Val d’Aran, o la màscara funerària de Mn. Serra Vilaró, primer director del Museu de Solsona.

La mostra aborda igualment la dimensió íntima de la mort, aquella que ens confronta amb la nostra pròpia finitud. En aquest apartat hi trobem aixovars funeraris com el de la tomba de l’adober de Palous, procedent de la necròpolis medieval descoberta a Camarasa l’any 1999 i conservat al Museu de la Noguera. Els objectes dipositats en els enterraments, presents des de la prehistòria, reflecteixen les creences sobre el trànsit cap a l’altre món i permeten comprendre la relació de cada comunitat amb la mort. Aquest àmbit inclou també peces vinculades al dol, com mantellines i caputxons funeraris, així com fotografies post mortem, que mantenien viu el record dels difunts. Tot aquest material prové del Museu de Cervera i de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu majoritàriament.

Un tercer apartat explora la dimensió traumàtica de la mort, relacionada amb guerres, epidèmies, extincions o genocidis. Aquests esdeveniments actuen com a poderosos agents de transformació biològica, social i cultural. L’exposició inclou algunes de les impactants fotografies d’Agustí Centelles preses durant el bombardeig de Lleida, cedides pel MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, així com diversos materials bèl·lics tant prehistòrics com més contemporanis, vinculats a les guerres carlines o la Guerra Civil. En aquest àmbit també es destaquen algunes morts que adquireixen una dimensió política i comunitària, i esdevenen testimoni d’un moment històric o d’una fractura col·lectiva; són morts que transcendeixen l’individu i que es projecten sobre una comunitat sencera. Una fotografia que mostra l’enterrament de diversos treballadors de la Central Hidroelèctrica de Capdella i que simbolitza la mort lluny de casa n’és una mostra.

Finalment, l’exposició aborda la dimensió transformadora de la mort. Aquesta perspectiva no només es refereix als processos biològics, sinó també a les interpretacions religioses i espirituals que han intentat donar sentit al trànsit entre la vida i la mort. Entre les peces destacades hi trobem un Sant Miquel barroc procedent de la parròquia d’Erillcastell (el Pont de Suert, l’Alta Ribagorça) del Museu de Lleida o una bacina de les ànimes del Museu Catedral de la Seu d’Urgell. La mort transformadora també s’aborda des de la perspectiva de la recerca; així, als museus, la mort esdevé molt més que un final; és una finestra clau al passat i ens permet interpretar-lo i transmetre’l amb rigor i sensibilitat. Un crani trepanat del Calcolític procedent del dolmen de Clarà i conservat al Museu de Solsona, així com diversos fòssils d’hadrosaure provinents del Museu de la Conca Dellà, testimonien aquesta transformació de la mort en coneixement.

DESTACAT: LES PECES DEL MUSEU DE LA NOGUERA

Dins l’àmbit de la mort comunitària, el Museu de la Noguera ha cedit un conjunt de deu agulles de bronze del segle XIV que es van utilitzar per amortallar un difunt, trobades a les excavacions arqueològiques de la Plaça de Sant Salvador de Balaguer, i també un conjunt format per una urna funerària i un aixovar procedents de la Necròpolis de la Colomina de Gerb (Bronze final III - 850-650 a. n. e.), on s’ha documentat el ritual funerari d’incineració.

Els aixovars són un dels elements més representatius de la mort íntima, i en aquest àmbit trobem l’aixovar de la tomba de l’adober de Palous, procedent de la necròpolis de Palous (Camarasa, la Noguera). Descoberta l’any 1999, es tracta d’un cementiri que es va utilitzar durant els segles VII i VIII. Un dels enterraments excavats corresponia a un home adult, d’uns cinquanta o seixanta anys, al qual havien dipositat amb cura un aixovar format per un ferro de descarnar pells, col·locat perpendicularment a la capçalera de la sepultura, i un cinturó, que s’havia emprat per embolcallar-lo. L’estudi antropològic va revelar que l’esquelet presentava un conjunt de patologies, les quals, juntament amb les traces de fortes impressions musculars, indicaven que probablement aquest individu havia fet alguna tasca de gran activitat muscular al llarg de la seva vida, com seria la d’un mestre adober. L’adober de Palous és, ara per ara, l’únic exemple que es coneix d’un adober enterrat amb la seva eina. Dins la mort íntima també s’inclou el quadre L’oncle Catxarro mort, obra del pintor Francesc Borràs.

Finalment, dins l’àmbit de la mort traumàtica trobem munició de dos moments històrics diferents: bales de canó vinculades a la Guerra del Francès del segle XIX, i bales de fusell de la Guerra Civil trobades a Monteró (Camarasa, la Noguera)