El Parlament aprova la llei de cambres oficials després de l'aval del Consell de Garanties Estatutàries. La norma estableix un finançament públic i privat d'aquests òrgans i regula el Consell General, de caràcter consultiu
El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres la llei de cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres, després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) n'avalés l'adequació a la Constitució i a l'Estatut el passat agost. La cambra catalana ha rebutjat les esmenes reservades dels Comuns i de Junts i, amb tres votacions, ha donat llum verda a la norma, proposada pel PSC-Units, Junts, ERC i el PPC. La nova llei actualitza el marc legal estatal, del 2014, i català, del 2002, i estableix un doble sistema de finançament, tant públic com privat. També regula el Consell General de les Cambres com a òrgan consultiu i de "col·laboració" amb les institucions.
La llei, amb la intenció de "reforçar l'entramat institucional de Catalunya en l'àmbit econòmic", regula la creació, funcionament i organització de les cambres, que s'han de formar per vocals elegits per sufragi com a mínim en dos terços. També permet que hi hagi vocals representants de les empreses que facin més aportacions voluntàries.
Sobre el finançament d'aquests organismes, també del Consell General de les Cambres, la part pública vindrà dels pressupostos de la Generalitat i de "la delegació o l'assignació de funcions, convenis o altres instruments similars". La part privada sortirà de l'"excedent que puguin generar" amb activitats, la prestació de serveis o la gestió del patrimoni.
La llei s'ajusta a la Constitució i a l'Estatut
Els Comuns i la CUP van dur el redactat de la llei de cambres oficials al CGE, que va dictaminar que s'ajusta a la Constitució i a l'Estatut. Aquestes bancades parlamentàries qüestionaven les anomenades 'cadires de plata', és a dir, que una part dels membres dels plens de les cambres pugui tenir una vocalia no a través del vot del teixit empresarial, sinó "en funció de les aportacions econòmiques voluntàries que faci a la institució". En el seu dictamen, el CGE nega cap irregularitat en la norma i considera que la nova composició del plenari cameral "ha valorat de manera objectiva i raonable la diversitat existent dins el teixit empresarial".
Els Comuns i la CUP mantenen el seu 'no'
Els Comuns, en veu del diputat Lluís Mijoler, han mantingut el seu 'no' a la norma perquè, a parer seu, "vincula" les aportacions econòmiques amb el "poder institucional". Així, Mijoler ha recordat la "rellevància" de les cambres pel teixit empresarial català i el seu caràcter de corporacions de dret públic, per la qual cosa els ha exigit "garanties democràtiques sòlides". "Volem cambres útils, democràtiques i representatives", ha clos el diputat.
En la mateixa línia, la parlamentària de la CUP Laure Vega ha explicat que el "desacord de fons" dels anticapitalistes amb la proposició de llei és que "se socialitza el finançament", però "es privatitza el poder", en referència a les mencionades "cadires de plata". Aquesta qüestió, "que els seients puguin tenir a veure amb els diners que es tenen", està vinculada al "contingut" de la norma i és "inacceptable".
Junts avisa d'una "clàusula perillosa"
Des de Junts, el diputat Joan Canadell, que va presidir la Cambra de Comerç de Barcelona entre 2019 i 2021, ha alertat d'una "clàusula perillosa" present a la llei, que estipula que l'aportació econòmica pública "està vinculada a les disponibilitats pressupostàries". "Hauríem preferit un mecanisme més estable i blindat, semblant al que tenen altres agents econòmics", ha subratllat.
El PPC i ERC celebren l'actualització
La parlamentària del PPC Àngels Esteller ha celebrat que la nova norma "redefineixi i ordeni" les funcions de les cambres, com també que se'n "reforci" la governança i se n'"actualitza" el sistema electoral i de finançament. "Ara correspondrà a les cambres, amb aquesta proposició de llei (...), articular tota la seva activitat amb la màxima eficàcia i eficiència", ha dit.
Des de la bancada d'ERC, Joan Ignasi Elena creu que la norma dona "més força i seguretat" a les cambres de comerç, a partir d'un marc legal "modern, útil i sòlid". El republicà ha remarcat que la nova llei "fixa" el paper de les cambres en la "defensa" del català, com també reivindica la trajectòria històrica d'aquests organismes a Catalunya.
Vox carrega contra les "barreres" a les cambres, que Aliança demana "protegir"
El diputat de Vox Javier Ramírez ha carregat contra les "barreres" que, a parer seu, erigeix la nova llei, com també que "ofegui" les cambres. Si bé ha reconegut que calia actualitzar el marc normatiu, ha mostrat dubtes sobre el finançament d'aquests organismes.
La líder d'Aliança Catalana Sílvia Orriols ha defensat el text aprovat aquest dimecres i s'ha mostrat a favor de "protegir" les cambres "de tota ingerència política". De fet, ha avisat que aquests organismes "no poden suplir els errors" d'un Govern que, a parer de l'extrema dreta independentista, "ofega" les empreses.
El PSC-Units agraeix el "to constructiu"
Finalment, la diputada del PSC-Units i relatora de la nova llei, Conchi Jiménez, ha agraït la feina feta als grups proposants, que han partit des de "posicions diferents" i han viscut "moments de més acords i moments de més discrepància", però "sempre" han actuat "amb un to constructiu". Ara bé, ha criticat que tant Vox com Aliança no hagin assistit "ni a una sola reunió" de l'elaboració de la nova norma.
Les cambres agraeixen l'actualització normativa
En una roda de premsa posterior, els presidents de les cambres catalanes han agraït l'actualització normativa i el dictamen "contundent" el CGE, que ha contribuït a "clarificar" el contingut de la llei.
De fet, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, s'ha mostrat confiat que les crítiques de Vox i dels Comuns, els "extrems", certifiquen que la nova llei "va pel bon camí central".
