El perill d'incendi dels propers tres dies serà molt alt a tot Catalunya. 5 municipis de la Noguera: Artesa de Segre, La Baronia de Rialb, Oliola, Ponts, Tiurana i Vilanova de l'Aguda, al Pla Alfa de nivell 3 de risc d'incendi demà dijous

Per Ràdio Balaguer
735 visites

Las resta de la comarca continuarà en nivell 2. Ja s'ha cremat 25 vegades més superfície que en el mateix període de 2020

496F339E9D3F44145Aa276Dd75Cb43Fdplaalfa22Juliol

Els Agent Rurals han emès el llistat de municipis que demà dijous dia 22 de juliol estaran dins del mapa de Nivell 3 del Pla Alfa de risc d'incendi. Entre aquest, a la comarca de la Noguera són cinc els municipis:  la Baronia de Rialb, Oliola, Ponts, Tiurana i Vilanova de l'Aguda. Las resta de la comarca continuarà en nivell 2.

Des del servei de Prevenció d'Incendis Forestals del Departament d'Acció Climàtica s' adverteix que, des de demà dijous i fins dissabte que ve, el perill d'incendis serà alt o molt alt a tot Catalunya. El motiu de l'elevat perill d'incendi és l'acusada sequera, junt amb l'increment de la temperatura, la baixada de la humitat i els vents del sud i de ponent.

Balanç de l'incendi de Llançà en la biodiversitat: duc i cuabarrada fora de perill

L'incendi de Llançà, Port de la Selva i la Selva de Mar ha cremat 416 hectàrees, de les quals un 97% han estat en zona del Parc Natural de Cap de Creus. El foc ha destruït, sobretot, arbustos de mata baixa com argelagues, gatoses, estepes i brucs. Les espècies animals protegides, com l'àliga cuabarrada i el duc, no han estat perjudicades, perquè han acabat l'època de nidificació. L'impacte en la fauna s'ha concentrat en els animals de mida petita, fonamentalment, invertebrats, rèptils i petits mamífers com musaranyes, llangardaixos, talpons, sargantaners i dragons comuns. Les tasques d'extinció i les mesures de prevenció han impedit que el foc devastés les zones més valuoses des del punt de vista ambiental i patrimonial, com les cotes altes de la Serra de Verdera o l'entorn del monestir de Sant Pere de Rodes.

Les mesures de protecció van impedir la devastació de les zones habitades

L'incendi de Cap de Creus és un exemple de treball conjunt entre la Generalitat, la Diputació, els ajuntaments de Llançà, la Selva de Mar i el Port de la Selva i les Associacions de Defensa Forestal (ADF) per prevenir els incendis amb franges de protecció. Es tracta d'espais que envolten les zones urbanitzades per separar-les del bosc. Tenen una amplada mínima de 25 metres, estan lliures de vegetació seca i, si hi ha arbres, estan podats i aclarits.

Segons el càlcul de la Generalitat, els espais oberts, les franges de protecció, les cremes controlades, el conreu d'oliveres i la recuperació de pastures de vaques, l'obertura de camins transitables pels camions de bombers i la previsió sobre el comportament de les flames han limitat l'incendi a 416 hectàrees, en lloc de més de 3.000. A més de dificultar la progressió de les flames, aquestes mesures de protecció també han fet possible que els Bombers concentressin la capacitat d'extinció en els punts més crítics.

A l'entorn de Cap de Creus hi ha 165 hectàrees de franges de protecció, zones reservades per a camions de bombers i amb poca massa forestal. D'octubre a juny, també hi ha 196 hectàrees pasturades per ramats de vaques del Ripollès, que contribueixen a mantenir net el sotabosc.

Franges de protecció, oliveres, vinyes i pastures contra incendis

La previsió inicial és que la zona afectada recuperi el nivell de vegetació que ha perdut en un període màxim d'entre 2 i 4 anys mitjançant la regeneració espontània. El Departament d'Acció Climàtica mantindrà l'obertura de franges i d'espais oberts que facilitin la labor dels bombers i interrompin l'avenç de les flames; s'intensificarà la desbrossa prosseguida de la pastura, diversificant el tipus de ramats. També s'afavoriran els conreus autòctons, com l'olivera o la vinya.

El mes destacat

Notícies relacionades

Altres notícies que et poden interessar