El Petit de Cal Eril tanca un (z)ona ponts marcat per la fidelització del públic i que es consolida com una festival singular a les terres de Ponent

La segona edició del festival (z)ona ponts s’ha tancat aquest divendres a la nit amb el concert gratuït d’El Petit de Cal Eril a l’Esplanada del Castell de Ponts, gràcies al patrocini exclusiu de l’empresa local Gestoria Blai - Biatrans. L’artista de Guissona ha presentat el seu darrer treball, ERIL ERIL ERIL, sense oblidar diversos dels seus èxits en una vetllada pròxima, amb un públic molt divers i majoritàriament a peu dret, que ha convertit un dels espais més emblemàtics del municipi en el punt de trobada principal d’una edició que confirma la consolidació del projecte que troba la seva llavor el 2024, a recer de la celebració del Mil·lenari de la canònica de Sant Pere impulsat pel propi Ajuntament.

Amb el castell de Ponts i la imatge de Sant Pere com a marcs, el concert ha posat el punt final a una programació que, entre els mesos de juny i setembre, ha fet dialogar música, paraula, creació contemporània, paisatge i patrimoni local. La cloenda ha tingut, a més, un accent territorial clar, apostant per la invitació a una de les bandes més destacades sorgides de les comarques de Ponent. El líder del grup, Joan Pons, ha recordat que aquesta tot just era “la segona vegada que toquem a Guissona; la primera va ser a la discoteca Green’s, tristament desapareguda” i s’ha mostrat en tot moment pròxim i juganer amb el públic ballador. “Els d’aquí al davant ens ajudeu molt; bé, els que esteu asseguts també… Però menys!”, ha afegit sorneguer.

Un final de festa participatiu i amb accent de Ponent

El Petit de Cal Eril ha arribat a Ponts després d’un període de silenci creatiu amb un disc que manté intacte l’esperit inquiet, misteriós i radicalment personal que ha definit la trajectòria del projecte liderat per Joan Pons. ERIL ERIL ERIL és un retorn fidel a una manera de fer que fuig dels camins previsibles i que es mou entre la cançó d’autor, la psicodèlia, la tendresa i una certa estranyesa lluminosa.

A l’esplanada del Castell, aquest univers ha trobat un escenari especialment poderós. El concert, plantejat sense cadires i amb el públic principalment a peu dret, ha permès tancar el festival amb un to més participatiu, mesclant el perfil dels assistents més fidels al festival amb d’altres de vinguts expressament per a l’ocasió per reblar una edició marcada per propostes de formats diversos i per evidenciar una cura especial en la relació entre cada espectacle i l’espai que l’acollia.

Una edició que creix i fidelitza públic

La directora del festival, la periodista i gestora cultural Rut Martínez Ribot, ha valorat positivament l’evolució del projecte i n’ha destacat, sobretot, la fidelització i la tendència a l’alça en relació amb l’assistència de públic. “Hem d’estar contentes perquè l’assistència ha estat major que l’any passat. És un públic que encara estem construint, que veiem que repeteix, que es fidelitza i que és local però que no és només local”, apunta.

Martínez Ribot ha posat en valor que la llavor del (z)ona ponts no es troba només en la primera edició del festival, sinó en la celebració del Mil·lenari de Sant Pere, l’any 2024, impulsat pel propi Ajuntament. En aquest sentit, el projecte cultural municipal, en el seu conjunt, “va consolidant una comunitat de públic que ens acompanya, que creix d’una manera sostinguda, sense fer soroll, que repeteix i que respon a una manera molt concreta d’entendre la cultura: des de la proximitat, l’exigència artística i el vincle amb el patrimoni”, assegura. “Tenim ganes de continuar treballant, sabem que aquesta és una aposta a mitjà termini”, ha afegit la responsable artística del festival.

Flexibilitat davant una edició meteorològicament complexa

La segona edició del (z)ona ponts també ha estat marcada per la necessitat d’adaptar-se a una meteorologia canviant i complexa. L’organització ha hagut de reajustar i reubicar dues de les cinc actuacions per motius vinculats al risc d’incendi i les altes temperatures o la previsió de pluja, sense que això hagi afectat negativament la resposta del públic.

En aquest sentit, Rut Martínez Ribot ha volgut posar en valor “la capacitat de flexibilitzar i d’adaptar-nos al que ens marca la meteorologia”. Segons ha explicat, “programar en espais singulars i patrimonials exigeix tenir aquesta capacitat d’adaptació; hem estat capaços d’adaptar-nos sense perdre públic, comunicant-ho a temps i en contacte permanent amb les persones que segueixen el festival”.

Amb tot, els canvis d’ubicació no han afectat una de les principals línies de treball del projecte: activar el patrimoni local a través d’experiències artístiques pensades específicament per a cada emplaçament.

Cinc propostes per explicar Ponts des de la cultura

El concert d’El Petit de Cal Eril ha culminat una segona edició que va començar el 26 de juny a l’interior de Sant Pere de Ponts amb Descasada, de Magalí Sare, una proposta de recerca artística i antropològica al voltant de la dona i del matrimoni.

El festival va continuar el 17 de juliol al Pati de la Verge de la Llar d’infants municipal amb VENUS, de Laura Andrés i la violinista agramuntina Roser Loscos, en un dels nous espais incorporats enguany a la cartografia cultural del festival (entrades exhaurides). Posteriorment, l’entorn de Sant Pere va acollir el doble programa reubicat que formen la lectura Thoreau: la vida als boscos, a càrrec de Carlos Cuevas, a la zona boscosa, i el concert d’Alosa a l’interior de la col·legiata (entrades exhaurides).

La quarta cita va portar Encambra’t a Santa Maria de Ponts, després del canvi d’ubicació motivat per la previsió meteorològica, amb un programa de clàssics catalans i universals dedicat a Beethoven i Pau Casals, coincidint amb el 150è aniversari del naixement del mestre català.


Un festival de petit format i amb una mirada definida

Amb aquesta segona edició, el (z)ona ponts confirma una identitat pròpia dins el calendari cultural d’estiu de les terres de Ponent. És un festival de dimensions contingudes però amb una línia i ambició cultural clares: una proposta que no busca créixer des de l’acumulació, sinó des de la cura, la coherència i la capacitat de generar experiències singulars.

La programació ha tornat a demostrar que els espais patrimonials no són només escenaris, sinó part activa del relat. Sant Pere de Ponts, el Pati de la Verge de la Llar d’infants municipal, l’entorn boscós de la canònica de Sant Pere, Santa Maria de Ponts i l’esplanada del Castell han estat molt més que emplaçaments: han esdevingut una manera de mirar el municipi i d’explicar-lo a través de la música, la paraula i la creació contemporània.

En només dues edicions, el festival ha anat construint una relació de confiança amb el públic i ha reforçat el vincle entre la ciutadania, el territori i el patrimoni. Aquesta és, precisament, una de les seves fortaleses: fer que els espais que expliquen la història del municipi tornin a ser viscuts, compartits i reinterpretats des del present.


Una aposta de continuïtat

El (z)ona ponts va néixer de l’impuls cultural de l’Ajuntament de Ponts generat arran de la celebració del Mil·lenari de Sant Pere i, dos anys després d’aquell punt de partida, es consolida com una aposta de continuïtat. La segona edició ha permès sumar públic, fidelitzar-lo i demostrar que la cultura pot ser una eina de cohesió, projecció i redescoberta del patrimoni local.

Més que una simple programació de concerts, el festival s’ha confirmat com una manera de construir relat al voltant de Ponts: des de la memòria, però també des del present; des de l’arrelament, però també des de la voluntat d’obrir els espais patrimonials a noves mirades artístiques.