EL SECTOR CINEGÈTIC DEMANA DIGNIFICAR I POSAR EN VALOR LA CAÇA COM A EINA ÚTIL PER AL MÓN RURAL

"Cal un equilibri que passa per la implementació d'actuacions conjuntes i consensuades per part de l'Administració, la Federació Catalana de Caça, agents rurals i la pròpia pagesia"

"Cal un canvi de paradigma i de visió de la societat sobre la caça, dignificar i posar en valor aquesta activitat, en tant que és una activitat útil per al món rural", ha afirmat Francesc Cases, cap de la Secció d'Activitats Cinegètiques i Pesca Continental, en el decurs de la taula rodona

"Com afecta la fauna cinegètica a la pagesia. Com es pot millorar la situació actual", organitzada per Unió de Pagesos en col·laboració Diputació de Lleida i Fira de Lleida.

El coordinador de la jornada Ramon Comes, responsable de fauna cinegètica de la Unió de Pagesos de Catalunya, ha considerat que la progressiva afectació a la pagesia per part de la fauna cinegètica fa necessària més que mai "un equilibri que passa per la implementació d'actuacions conjuntes i consensuades per part de l'Administració, la Federació Catalana de Caça, agents rurals i la pròpia pagesia". Pel que fa a la nova Llei de Caça que s'està elaborant el Govern, ha afirmat que cal una llei moderna i adaptada als nous reptes i que substitueixi l'actual, de l'any 1970". La nova normativa "ha de millorar aspectes com l'establiment de terminis per renovar les Àrees Privades de Caça, consultant abans als pagesos sobre els problemes de fauna que tenen de les seves finques per tal que puguin defensar-se ells mateixos". També ha dit que cal denunciar que "l'actual Llei d'Emergència Cinegètica no es compleix, ni per part de l'Administració hem d'exigir que es posin els recursos que calguin per tal que es respecti".

Llorenç Ricou, cap de l'Àrea Regional Lleida del Agents Rurals, que ens els darrers 4 anys s'han aplicats "mesures molt contundents" i variades per lluitar contra la plaga de conills, com ara batudes nocturnes continuades, o el treball amb unitats de drons (amb càmeres normals i tèrmiques) per detectar els porcs senglars o les gàbies-trampa, aquestes últimes amb una eficàcia molt limitades. Altres sistemes de protecció són les tanques perimetrals, "sempre que siguin totalment estanques", o els pastors i tancats elèctrics.    

Ricou ha explicat que les captures nocturnes de conill a la plana de Lleida s'han incrementat considerablement de 3.432 animals l'any 2017 a 7.888 en el que portem de 2022, mentre que les de senglar han passat de 61 a 140 entre el 2017 i el 2021. Excepcionalment, la sequera i la calor d'aquest estiu ha provocat un descens important de la població de conills a la zona de regs i ara, per exemple, "a la zona de Segrià més 'calenta' que va d'Almenar a Seròs a Granja d'Escarp, on abans en capturàvem 200, ara a les darreres sortides n'agafem només 70". A la zones de secà, com les Garrigues, l'Urgell o la Segarra, la població s'ha mantingut o ha crescut.

Referent a la plaga de senglars, ha considerat que "és un problema molt greu, no solament perquè malmet cultius com el panís i destrossen plantacions senceres, sinó pel perill del contagi de la pesta porcina africana (PPA) a les explotacions de porcí de Ponent, un sector que suposa el 7% del nostre PIB". Aquest problema pot suposar tancar els mercats d'aquest sector, com ja ha passat a Itàlia, i posa més que mai en valor la bioseguretat de les granges. 

Francesc Cases ha fet un repàs a l'evolució de la població cunícola de la Plana de Lleida des de l'any 1989, en que va desaparèixer un 90% de la mateixa per la malaltia hemorràgica vírica fins a l'actualitat. Ens les darreres dècades, les transformacions del territori (creació d'infraestructures de comunicació, sistemes de regadiu i aparició de 15.000 noves hectàrees de reg, descens de la població agrària i desaparició del 65% dels caçadors) provoquen –—a partir dels anys 2004-2005— la recuperació de la població de conills. Així, les captures de conill a la plana de Lleida han passat de 60.000 els anys 2014-15 a les 250.000 els anys 2021-22. La densitat de conills per km² ha passat de 3-4 l'any 1996 a 25-35 l'any 2022.

Els principals cultius afectats pel conill són el cereal, seguit de la fuita dolça, els conreus hortofructícoles, els farratges i la vinya, els danys a la qual són molt greus perquè afecten les collites de dos o tres anys.

Quant al senglar, tots els tipus de conreu estan afectats, amb els cereals que apleguen la major part dels conflictes (28,6% dels expedients), seguits dels conreus hortícoles (16,1%), la fruita dolça (15,6%), les farratgeres (9,7%), els fruits de closca (8,9%), la vinya (6,9%) i l'oliverar (4,3%).

Finalment, Cases ha explicat que les mesures aplicades pel Departament ha aplicat mesures destinades a suprimir les limitacions a la caça per tal de controlar les plagues com són agilitar el tràmit de peticions de caça per danys, autoritzar la caça del conill tots els dies de la setmana durant el períodes hàbil, prohibir la caça de la guineu, autoritzar la caça en camins (amb permís dels ajuntaments), la creació de sistemes mixtes de caçadors i pagesos amb actuacions sistemàtiques intensives de caça nocturna, i la possibilitat de poder caçar conills tot l'any (entre març i agost només en el modalitat d'aguait i amb fura).

D'altra banda, considera que cal intensificar la cacera entre setembre i gener, abans del període de naixement del conill i quan es produeixen els danys més importants, i que cal diferenciar molt clarament la caça com a activitat de lleure i la caça com a eina de gestió de danys.

Jaume Teixidó, president a Lleida de la Federació Catalana de Caça, considera que és implementar iniciatives per facilitar la caça com ara incentivar els joves i les dones en aquesta activitat per facilitar una renovació generacional —"que ara està en perill, perquè la mitjana d'edat actual dels caçadors és de 62 anys"—, facilitar la sortida comercial que la carn dels conills caçats (cada any se n'han llençar 10.000 o 12.000) i educar els infants sobre els beneficis de la caça, amb xerrades als centres escolars, proposta questa última "que topa amb la mentalitat de moltes famílies, amb mentalitat urbanita, que no entenen la problemàtica del camp". També demana que es pugui caçar amb escopetes d'aire comprimit i amb calibre 22 i posa en entredit mesures multar amb 3.000 euros els caçadors que troben en un camí amb l'arma carregada, la prohibició de caçar guineus o el repoblament amb exemplars de linx.

Alguns dels assistents a la taula rodona, la major part dels quals caçadors, han reiterat l'argument que tant la pressió d'un ampli sector de la societat animalista i ecologista —bàsicament de l'àmbit urbà— com la darrera Llei Animalista aprovada pel Govern espanyol posen en perill l'activitat de la caça i "juguen contra el propi món rural". "Jutgen als caçadors com a criminals, quan en realitat estem fent una tasca útil a la pagesia". Francesc Cases ha afegit que aquesta pressió social té influència sobre el món polític i "provoca que moltes vegades el que demana al territori no tingui res a veure amb que finalment surt del Parlament".