El TC anul·la articles de la llei catalana de comerç pels horaris d'obertura de les botigues. El tribunal veu invasió de competències estatals però avala la normativa sobre rebaixes i l'atenció en català
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat el recurs d'inconstitucionalitat promogut pel govern espanyol contra diversos articles de la llei catalana de comerç, serveis i fires i els ha anul·lat per invasió de competències de l'Estat. Segons el TC, la llei contravé la legislació bàsica estatal sobre horaris comercials. La sentència, però, veu constitucionals els articles sobre les rebaixes i sobre l'obligació dels establiments d'atendre en català els clients.
Així s'anul·len els preceptes que redueixen el límit mínim establert per la normativa bàsica estatal pel que fa al nombre d'hores setmanals d'obertura; per la introducció de restriccions d'horaris i de dies d'obertura incompatibles amb la llibertat horària reconeguda per la normativa bàsica estatal; perquè estableixen regles de silenci negatiu davant de la manca de resolució expressa de l'administració autonòmica pel que fa a la condició de municipi turístic, de manera contrària a la normativa bàsica estatal; l'alteració dels terminis de prescripció fixats a la normativa bàsica estatal en relació amb determinades infraccions i sancions; i quan estableix un termini de caducitat de les declaracions de municipis d'interès turístic incompatible amb la normativa bàsica estatal.
Per connexió o conseqüència, s'han declarat inconstitucionals les regles que limiten la vigència màxima de l'excepció aplicable als municipis turístics i a la pròrroga de la condició de municipi turístic.
Així mateix, s'han declarat conformes a la Constitució, interpretats en el sentit que indica la sentència, els articles sobre els períodes de rebaixes, en entendre el tribunal que conté un criteri purament descriptiu, i el que inclou el deure d'estar en condicions d'atendre els consumidors que s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya, que no s'ha considerat com un deure de coneixement efectiu d'una llengua determinada que recaigui directament sobre uns subjectes concrets.
