Els autònoms cobren un 38,2% menys de jubilació que els assalariats tot i retirar-se més tard del mercat laboral. El CTESC reclama més assessorament perquè els treballadors per compte propi incorporin la IA als seus negocis

En total, a finals del 2025 hi havia 574.315 afiliacions per compte propi a la Seguretat Social, l’1,1% més que l’any anterior. Aquest increment és inferior al registrat per les afiliacions a compte d’altri, que van augmentar un 2,1%, de manera que el pes del treball autònom sobre el conjunt de les afiliacions va baixar una dècima respecte del 2024, fins al 14,9%.

El ponent de l'informe, Albert Ferrer, ha ressaltat l'increment d'autònoms estrangers. En concret, ha detallat que representen un de cada sis autònoms, alhora que dos de cada tres autònoms estrangers (67,5%) procedeixen d'un país extracomunitari. El seu pes és particularment elevat en algunes comarques costaneres i urbanes, com el Barcelonès, el Garraf, la Selva o el Tarragonès. Així, el 2025 va tancar amb 107.511 afiliacions d'estrangers al RETA, xifra que representa un 15,7% del total del col·lectiu d'autònoms.

L'augment d'autònoms estrangers contrasta amb el d'autònoms nascuts a Catalunya, que mostra "símptomes clars d'estancament", segons el CTESC. Per comarques, el 77% dels autònoms nascuts fora de l'Estat treballen a la demarcació de Barcelona, seguida de Girona (10,3%), Tarragona (9%) i Lleida (3,7%). La seva presència és "especialment significativa" en les àrees metropolitanes i costaneres.

Un 38,2% menys de pensió de jubilació i 550 euros menys en pensions contributives

L’informe també constata que els autònoms es jubilen més tard i cobren menys pensió que els assalariats. L’organisme assenyala que les baixes bases de cotització dels autònoms condicionen les futures pensions i reclama més protecció en matèria de jubilació pel col·lectiu. A més, precisa que els autònoms van accedir a la jubilació 1,4 anys més tard de mitjana que la resta de treballadors i que es van retirar amb 66,5 anys, segons dades referides a tot l’Estat.

El CTESC considera necessari avaluar en profunditat aquest nou sistema de cotització, revisar les llacunes de cotització i millorar la informació que reben les persones autònomes sobre la seva trajectòria de cotització i previsions de pensió.

Pel que fa a la mitjana de pensions contributives -que inclou jubilació, viduïtat, incapacitat, etc-, la diferència entre autònoms i assalariats va ser de 549,8 euros mensuals. Tot i que es va incrementar un 4,6%, la prestació mitjana que van cobrar els treballadors per compte propi va continuar estant un 36,7% per sota de la del règim general amb 949,9 euros. El percentatge es va reduir lleugerament respecte a l’any anterior (37%). “Es va reduint cada any, però de manera molt lenta”, apunta l’informe.

La bretxa també és significativa entre homes i dones. Així, elles van cobrar de mitjana 807,3 euros de pensió, un 27,2% menys que els homes autònoms (1.109,3 euros). En el cas de la pensió per jubilació, la diferència amb els homes autònoms va ser del 23,3%, un percentatge més baix que el del règim general, en el qual la bretxa de gènere s’amplia al 32,7%.

El pes de les dones creix, però només són poc més d’un terç del total

Durant el 2025 les dones autònomes van registrar un creixement de les afiliacions al RETA de l’1,5% per sobre dels homes (+0,9%), guanyant pes en el col·lectiu. Tot i això, van representar poc més d’un terç del total amb un 36,9% d’afiliacions al RETA, mentre que el seu pes en el conjunt de l’ocupació catalana és del 47,9%.

D’altra banda, un dels principals canvis que dibuixa l’informa és la progressiva terciarització del treball autònom, ja que, a finals del 2025, els serveis ja concentraven el 77,8% de les afiliacions, gairebé 4 de cada 5. A molta distància, es van situar la construcció amb el 12,4%, la indústria, amb el 6,2%, i l’agricultura amb el 3,5%.

Una altra característica destacada és l’envelliment del col·lectiu. Les comarques de Ponent i del Pirineu van concentrar un percentatge elevat de persones autònomes majors de 55 anys, sovint vinculades a l’activitat agrària.

Més de la meitat de les sol·licituds de cessament d’activitat es deneguen

Més de la meitat de les sol·licituds de cessament d’activitat són denegades, sobretot per dificultats per acreditar la situació legal. Durant el 2025 es van presentar a Catalunya 2.278 sol·licituds (-10,9%), que van ser denegades en el 56,3% dels casos. La principal causa de denegació és la dificultat per acreditar la situació legal de cessament, que explica el 68,2% de les resolucions desfavorables.

Més assessorament per incorporar la intel·ligència artificial als negocis

El document del CTESC, de gairebé 100 pàgines, inclou diverses recomanacions. Entre aquestes, reclama que les polítiques públiques s’anticipin a les necessitats d’un col·lectiu que es troba en transformació i doni resposta als reptes del relleu generacional i la digitalització, inclosa la intel·ligència artificial (IA).

Entre les actuacions previstes, destaca l’objectiu d’impulsar un servei de diagnòstic, assessorament i acompanyament per a l’adopció de la IA per part de les pimes i les persones treballadores autònomes. També demana accelerar el desplegament de l’Oficina del Treball Autònom com a espai integrat d’informació, orientació i accés als recursos públics, i reforçar l’acompanyament en digitalització, innovació i adopció de noves tecnologies, inclosa la IA.

El president del CTESC, Ciriaco Hidalgo, ha remarcat el pes que tenen els autònoms en l'economia i ha assegurat que són un "pilar econòmic de primer ordre".

Al seu torn, la directora general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral, Núria Gilgado, ha defensat que el Govern està "immers" en un pla estratègic per al treball autònom, que pretén poder aplicar-se entre el 2027 i el 2030.

Impacte de la regularització extraordinària de migrants

En la presentació, els autors de l'informe també s'han referit a la regularització extraordinària de migrants. Ferrer ha opinat que hi ha "incertesa" en com afectarà en les dades del 2026, sobretot en termes de volum. "És difícil negar que no pugui tenir un cert impacte, però ara és difícil de quantificar", ha afirmat.