Els Bombers han actuat en un 26% més d'incendis de vegetació que l'estiu passat, amb 4.833 hectàrees cremades. La campanya deixa 450 incendis forestals a Catalunya, 36 dies de perill extrem i episodis de simultaneïtat
Els Bombers de la Generalitat han treballat en 2.844 incendis de vegetació durant la campanya forestal d'aquest estiu, un 26,1% més que el 2025 (2.255) i fins i tot per sobre dels 2.839 registrats durant l'estiu crític del 2022. Segons el balanç fet públic pel Departament d'Interior i Seguretat Pública, entre l'1 de juny i el 15 de setembre s'han produït 450 incendis forestals, que han afectat 4.833 hectàrees. La campanya ha estat marcada per les temperatures elevades, la virulència dels focs i la simultaneïtat d'incendis, especialment la primera quinzena de juliol. El nivell 4 del Pla Alfa, que correspon al perill extrem, s'ha activat 36 dies, mentre que els Agents Rurals han fet 15.806 actuacions de prevenció, vigilància i investigació.
L'increment dels serveis dels Bombers ha estat especialment acusat al juliol, amb un 82% més d'incendis de vegetació que el mateix mes de l'any passat. Al juny l'augment va ser del 16% i a l'agost, del 6,35%, mentre que al setembre es va registrar un descens del 12%. Segons Interior, aquests mesos de juny i juliol han estat els més crítics pel nombre d'incendis atesos en el que portem de dècada.
La campanya s'ha desenvolupat durant l'estiu més càlid registrat mai a Catalunya, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Més del 80% del territori ha registrat anomalies de temperatura iguals o superiors als tres graus respecte del període 1991-2020, i en diversos sectors s'han superat els quatre graus. Les temperatures elevades, també durant les nits, han dificultat les tasques d'extinció perquè la vegetació no recuperava prou humitat i els incendis mantenien la intensitat durant les hores nocturnes.
Deu grans incendis en dotze dies
Un dels principals reptes de la campanya ha estat la simultaneïtat dels focs. Durant dotze dies de la primera quinzena de juliol, els Bombers van haver de treballar simultàniament en deu grans incendis, a més del de Gavà, que va obligar a confinar unes 6.000 persones. Aquesta situació va obligar a repartir els recursos disponibles i planificar atacs inicials contundents per evitar que diversos focs coincidissin i col·lapsessin el sistema de resposta.
L'incendi forestal de més extensió va ser el de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), declarat el 3 de juliol, amb 1.983 hectàrees afectades segons el balanç dels Agents Rurals. El segueixen els de Carme (Anoia), amb 454,76 hectàrees, i Guimerà (Urgell), amb 413,67.
Interior també destaca la virulència d'alguns incendis, que van generar pirocúmuls, grans núvols formats pel fum i la calor que poden provocar noves ignicions. Aquest fenomen es va observar als focs de la Bisbal d'Empordà, Sentmenat i Senet. A la Bisbal, el núvol va arribar a gairebé cinc quilòmetres d'altura.
Els Pirineus, més vulnerables
Una altra de les conclusions del balanç és la vulnerabilitat dels Pirineus davant els incendis forestals. Les anomalies tèrmiques superiors als quatre graus registrades en aquesta zona van coincidir amb tempestes seques que van provocar incendis de llamp en indrets d'alta muntanya de difícil accés.
El cas més destacat va ser el de Senet, a l'Alta Ribagorça, que va cremar prop de 109 hectàrees i va necessitar sis dies per ser estabilitzat. Els Bombers hi van haver d'accedir en helicòpter i treballar amb eines manuals, en un terreny amb pendents mitjans del 80% i risc de despreniments de roques i soques incandescents.
36 dies de perill extrem
Pel que fa a la prevenció, els Agents Rurals han registrat 15.806 actuacions durant la campanya, de les quals 6.677 corresponen a actuacions planificades, 5.206 a avisos i verificacions d'activitats de risc i 3.923 a tasques relacionades amb focs actius o extingits. Des de principis d'any i fins al 15 de setembre, el cos acumula 21.938 actuacions.
El nivell 4 del Pla Alfa va estar activat en algun punt de Catalunya durant 30 dies consecutius, del 4 de juliol al 2 d'agost, i es va tornar a activar entre el 5 i el 10 de setembre. En total, van ser 36 dies de perill extrem, davant dels set del 2025 i els cinc del 2024. També es van registrar 87 dies amb activació del nivell 3, corresponent al perill molt alt.
Durant els episodis més crítics es van reforçar els dispositius de vigilància terrestre i aèria i es van restringir els accessos a diversos espais naturals. Els espais amb més dies de tancament van ser Montmell-Marmellar i la Baronia de Rialb, amb 24 dies cadascun, seguits de la Ribera Salada, amb 22, i el Montsant, amb 21.
Pel que fa a les causes dels incendis forestals, els Agents Rurals atribueixen el 15,5% als llamps, amb 69 focs. Entre les causes vinculades a l'activitat humana destaquen els incendis intencionats (21,5%), les negligències (20,9%) i els accidents (19,3%). Dins de les negligències, els petards i la pirotècnia representen el 30% dels casos i les cigarretes, el 24%.
Malgrat que el nombre d'incendis forestals ha estat superior a la mitjana dels darrers anys, més del 80% han afectat superfícies inferiors a una hectàrea. Interior destaca la importància de la detecció precoç i la coordinació entre els diferents cossos operatius per reduir la propagació dels focs.
