Els pagesos mantenen els talls a Pontós, el port de Tarragona i Fondarella a l'espera de la reunió amb Ordeig. També hi ha protestes a la C-16 entre Casserres i Berga i ha restriccions als camions a l'N-II i la GI-513 a Girona

Els pagesos mantenen els talls a l'AP-7 a Pontós (Alt Empordà), als accessos al Port de Tarragona (A-27 i T11) i a Fondarella (A-2) a l'espera de la reunió amb el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig. La trobada serà aquesta tarda cap a les 16h a Tarragona, segons ha confirmat el Departament d'Agricultura. Els pagesos han passat la nit a les carreteres en senyal de protesta per l'acord entre la UE i el Mercosur, que aquest divendres afronta un dia clau a Brussel·les per desencallar-se. També està tallada la C-16 entre Casserres i Berga per una manifestació. El Servei Català de Trànsit també informa que es mantenen les restriccions als camions a l'N-II entre Bàscara i Pontós i a la GI-513 a Cornellà de Terri.

En concret, els talls de trànsit són a l'AP-7 entre Borrassà i Vilademuls; a l'A27 i T-11 als accessos al port de Tarragona per l'A-27 i la T-11 i a l'A-2 entre Bell-lloc d'Urgell i Mollerussa.

La Unió Europea afronta un dia clau per desencallar l'acord comercial amb el Mercosur. Després que la Comissió Europea decidís ajornar la signatura del pacte prevista el desembre passat per la manca de consens entre els líders europeus, els ambaixadors dels 27 es reuneixen aquest divendres a Brussel·les amb un nou escenari a la vista. Els estats podrien finalment avalar el pacte després que Itàlia, soci indispensable perquè el text tiri endavant, hagi adoptat una postura més conciliadora. Amb el suport de Roma, la UE assoliria la majoria qualificada necessària perquè l'acord rebés la llum verda dels estats malgrat l'oposició de França i Polònia, desbloquejant així la signatura d'un expedient que fa més de 25 anys que es negocia.

La reunió d'ambaixadors d'aquest divendres arriba en un context marcat per la intervenció dels Estats Units a Veneçuela i les amenaces sobre Groenlàndia del president nord-americà, Donald Trump. Esdeveniments com aquests han fet revifar els discursos dins la UE que reivindiquen la necessitat de trobar nous socis comercials i diversificar les dependències econòmiques del bloc.

La trobada, a més, es produeix tres setmanes després de l'última cimera de líders europeus celebrada a Brussel·les el desembre passat. Aquella reunió es presentava com una oportunitat per desbloquejar l'acord i autoritzar a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, a viatjar al Brasil per ratificar l'acord comercial. Malgrat les discussions, els líders no van aconseguir esvair els dubtes i alguns estats -com la mateixa Itàlia- van demanar més temps per avaluar les implicacions del pacte.

Canvi de postura

Itàlia ha esdevingut l'actor clau en el rebuig o l'acceptació del Mercosur. L'acord comercial ha de ser aprovat per majoria qualificada, és a dir, que compti amb el suport d'almenys 15 països de la UE que acumulin almenys el 65% de la població del club comunitari. Una àmplia majoria de països li donen suport, amb Alemanya i Espanya al capdavant. Però amb l'oposició coneguda de França i Polònia i l'opinió discordants d'altres països com Hongria, un 'no' de Roma faria descarrilar les negociacions i obligaria la UE a començar de zero un cop més.

En reunió celebrada aquest dimecres de forma extraordinària entre els ministres d'Agricultura dels 27, però, Itàlia va manifestar una postura conciliadora. A la sortida de la trobada, el ministre Francesco Lollobrigida va reconèixer que l'acord representava "una oportunitat" per als exportadors agroalimentaris. Al seu torn, el ministre d'Exteriors italià, Antonio Tajani, va assegurar que Itàlia "sempre ha donat suport a la conclusió de l'acord". Si bé els membres de l'executiu no han expressat un suport explícit al 'sí', les paraules dels ministres s'interpreten com un suport que permetrà que el pacte pugui tirar endavant en cas que es produeixi una votació.

Una de les raons que apunten al canvi de la posició italiana respon a la recent proposta que Von der Leyen va posar sobre la taula del Consell de la UE. En una carta també enviada a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, la cap de l'executiu comunitari va oferir un accés anticipat de fins a 45.000 milions d'euros en fons agrícoles procedents del pròxim macropressupost de la UE.

A ulls de Von der Leyen, la mesura dotarà als agricultors i a les comunitats rurals "d'un nivell de suport sense precedents, en alguns aspectes fins i tot superior al de l'actual cicle pressupostari". El moviment s'interpreta des de Brussel·les com una fórmula per donar estabilitat al sector i entregar a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, una victòria que pugui comunicar el lobby agrícola del país transalpí.

Protestes del sector

Malgrat que l'acord sembla més a prop que mai, el sector agrícola manté els seus dubtes sobre el pacte, ja que temen que aquest faciliti l'entrada de productes procedents dels països del Mercosur -Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai- que incompleixin els estàndards sanitaris europeus. Coincidint amb la cimera de líders al desembre, de fet, els carrers de Brussel·les es van omplir de pagesos procedents de diversos punts d'Europa, els quals van traslladar el seu descontentament amb l'acord.

No obstant això, des de la Comissió Europea han reiterat en diverses ocasions que les salvaguardes que contempla el text són "sòlides" i que el pacte serà beneficiós tant pels productors europeus com pels productors de l'Amèrica del Sud.

Situació a Catalunya

Mentrestant a Catalunya, els pagesos es mantenen als carrers en senyal de protesta i reclamen que no se signi l'acord. El Gremi de la Pagesia va convocar aquest dijous diverses tractorades i algunes de les mobilitzacions encara es mantenen. De fet, asseguren que no marxaran de les carreteres fins que no s'aturi la firma de l'acord. A Tarragona han concretat que s'hi quedaran almenys fins dilluns.

Els pagesos catalans també han reclamat reunir-se aquest divendres amb el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, amb l'objectiu que els doni suport i faci pressió a Madrid per aturar l'acord a Brussel·les. "Si ja es va frenar una vegada, es pot tornar a fer", va afirmar el portaveu del gremi, Jordi Ginabreda.

Els pagesos catalans avisen que el pacte amb el Mercosur pot tenir un efecte "devastador" en el sector i creuen que també és "dolent per a la ciutadania" perquè "juga amb la seguretat alimentària". "Arribaran aliments del Mercosur fets amb productes que aquí són il·legals", alerten, fent referència a alguns tipus de pesticides o hormones de creixement.