Els pressupostos sumen gairebé 50.000 milions, un 10,3% més que el 2025 i un 22,8% més que els últims comptes aprovats. La despesa augmenta en 9.127 milions i Salut, Educació i Drets Socials és on més es creix en termes absoluts

La consellera d'Economia i Hisenda, Alícia Romero, s'ha mostrat "optimista" davant la possibilitat d'un acord amb ERC sobre l'IRPF que desencalli els pressupostos. En roda de premsa, ha insistit que l'executiu no contempla cap escenari que no sigui tenir comptes per a aquest any. "Vull pensar que amb les confiances generades podem trobar un camí", ha insistit en referència als republicans. Tot i que el Consell Executiu extraordinari ha aprovat aquest divendres els pressupostos sense el suport necessari d'ERC, Romero ha assegurat que han deixat "marge" per incorporar les seves demandes. "Si hem de fer canvis els farem per incorporar les seves mesures. Negociar és cedir i farem el possible", ha garantit. La Mesa i la Junta de Portaveus han fixat que el ple del Parlament voti les esmenes a la totalitat el 20 de març. "Fins a aquest termini estarem treballant intensament", ha garantit Romero.

El pressupost de la Generalitat per al 2026 arriba als 49.162 milions d'euros, una xifra que eleva en un 22,8% la dels comptes del 2023, els últims aprovats, i en un 10,3% la del 2025 comptant els suplements de crèdit. En termes absoluts, la despesa augmenta en 9.127 milions (vs. 2023) i els departaments que més creixen són Salut (+2.428), fins als 13.840 milions; Educació (+1.642), fins als 8.356 milions; i Drets Socials (+930), fins als 4.248 milions. Si s'inclou tot el sector públic la despesa s'enfila fins als 54.757 milions (+24% sobre 2023). La inversió prevista és de 4.146 milions, i supera la del 2023 amb i sense fons europeus -en aquest últim cas, en un 45%. El Govern explica l'increment per l'estalvi corrent de 2.475 milions. 

El projecte de pressupostos que ha presentat aquest divendres el Govern preveu que els ingressos no financers previstos sumin 48.231 milions d'euros, un 27,9% més que el 2023 (+10.527 milions). Fins a 32.894 milions provenen del model de finançament, un 6,7% respecte de 2025 (+2.063 milions), que representen més d'un 80% dels ingressos no financers no finalistes. En concret, dels 48.231 milions, 40.345 milions són ingressos no financers no finalistes i 7.886 són finalistes.  

Per impostos, el Govern calcula recaptar 6.481 milions, més de 1.500 milions més que el 2023. La major part correspon a l'impost sobre transmissions patrimonials, fins a 3.396 milions, 738 més que el 2023. Ressalten també 97 milions que es preveuen recaptar a través de la modificació de l’impost sobre estades en establiments turístics.  

Segons el Govern, el projecte de pressupostos preveu l'equivalent a 6.714 euros de despesa mitjana per habitant. D'aquests, 5.710 euros corresponen a despesa directa de la Generalitat i 1.004 euros en finançament social.  

Despesa per departaments 

L'avantprojecte de pressupostos preveu que Salut, Educació i Drets Socials i Inclusió siguin els departaments que més creixin en despesa respecte al 2023 en valors absoluts.

Així, Salut continua sent la conselleria amb més despesa, arribant als 13.840 milions d'euros, un 21,3% més que en els últims comptes aprovats, cosa que suposa 2.428 milions addicionals. D'aquesta manera, el departament que encapçala Olga Pané s'endú un 28% del pressupost de la Generalitat.  

Educació i Formació Professional augmenta la despesa fins als 8.356 milions d'euros, un 24,5% més que l'any 2023, quan comptava amb 6.713 milions.  

Per la seva banda, el departament de Drets Socials i Inclusió assoleix els 4.248 milions d'euros, un 28% més, que suposa un augment absolut de 930 milions.  

La macrocartera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de Sílvia Paneque assoleix els 3.453 milions d'euros, un augment del 35% (894 milions més) respecte al 2023.  

Interior i Seguretat Pública aconsegueix en l'avantprojecte de pressupostos 2.352 milions, un 34,5% més que en els últims comptes aprovats, amb 603 milions addicionals.  

Justícia i Qualitat Democràtica passa de 1.138 milions d'euros de despesa en els últims comptes a 1.392 milions, un augment de 254 milions equivalent al 22,3%.  

Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, conselleria en mans d'Òscar Ordeig, augmenta la despesa un 21%, passant dels 825 milions fins als 999 milions, un increment de 174 milions d'euros.  

La conselleria de Recerca i Universitats incrementa la despesa un 23,7%, assolint els 1.950 milions d'euros, 374 milions més respecte al 2023, quan en va obtenir 1.577.  

El departament d'Empresa i Treball augmenta la despesa en un 12,7%, passant dels 1.336 milions als 1.506 milions (+169 milions).  

Per la seva banda, la conselleria de Presidència capitanejada per Albert Dalmau augmenta la despesa un 30,2%, passant dels 807 milions als 1.051 milions, mentre que Economia i Finances d'Alícia Romero ho fa un 32,3%, anant dels 184 milions als 243 milions.  

La conselleria que més creix en termes percentuals és Esports, un departament de nova creació en el govern d'Illa que té un augment de despesa del 73,1% respecte al 2023, i passa dels 83 milions als 144 milions.  

Una altra de les conselleries que més augmenta en percentatge és la que lidera el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, que s'incrementa un 54,1%, passant dels 93 milions d'euros als 143 milions.  

Política Lingüística creix un 43,3%, passant dels 59 milions als 85 milions, mentre que el salt a Cultura és del 29%, amb 524 milions d'euros, uns 118 més que els 406 que tenia destinats en els últims comptes aprovats. En tot cas, la cartera de Francesc Xavier Vila és la que té la despesa més baixa de tot el consell executiu.  

Això sí, la que menys incrementa la despesa en termes absoluts i percentuals és Igualtat i Feminisme, que s'augmenta en 16 milions d'euros, passant dels 97 milions als 113 milions. 

El projecte de pressupost presentat pel Govern contempla destinar 4.248 milions d'euros al Departament de Drets Socials i Inclusió, un 28% més que el 2023.

Aquesta conselleria és la tercera en recursos, per darrere de les de Salut i Educació. Amb aquests diners, el Govern vol impulsar 15 noves residències públiques i crear 1.000 noves places residencials, incorporar 150 milions d'euros més al sistema de tarifes per millorar salaris i condicions laborals; i 50 milions més per la transformació del sistema de protecció a la infància. A més, destina gairebé 180 milions més a prestacions econòmiques de dependència, 30 per a la lluita contra el sensellarisme i 20 per abordar la pobresa infantil.

El projecte de pressupost presentat pel Govern contempla 8.356 milions d'euros per al Departament d'Educació, un 24,5% més que en els comptes del 2023.

Educació és el segon departament amb un pressupost més alt, per darrere del de Salut. Amb aquests recursos, el Govern preveu incorporar 4.162 mestres al sistema i millorar les seves retribucions, doblar la partida d'ajuts al transport i menjador escolar fins als 253 milions -que beneficiarien a 214.000 i 46.800 infants, respectivament- i crear 900 places en escoles bressol públiques. Del total, 108 milions es projecten per finançar el funcionament de les llars d'infants municipals, inclosa la implantació "progressiva" de la gratuïtat de l'etapa 0-3, amb 54,3 milions per aquest àmbit.

El projecte de pressupostos preveu un increment de 616 milions per a l'atenció primària i 5.911 places més de personal sanitari i administratiu.

Els comptes suposen un increment del 21% per al Departament de Salut en comparació amb el 2023 (+2.428 milions), amb uns 3.800 milions d’euros per a l’atenció primària i uns 8.700 per a l’atenció especialitzada. El projecte inclou 463 milions per construir, ampliar o reformar hospitals o centres d’atenció primària. En concret, estan previstos 54,2 milions per a la transformació global de l’Hospital Joan XXIII; 23,9 per a la remodelació del Clínic; 17,8 milions per a l’ampliació del Verge de la Cinta de Tortosa; 14,2 per a millores al Trueta, i 6,8 per a ampliar i millorar l’Arnau de Vilanova.

El projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2026 eleva fins als 999 milions d’euros la dotació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, amb un increment de 174 milions respecte al 2023 (+21%).

Els comptes reserven 90 milions per a la modernització dels regadius i 33 milions per protegir agricultors i ramaders davant fenòmens climàtics com la sequera, els aiguats o les gelades. Així mateix, hi ha 9 milions per evitar malalties com la pesta porcina africana (PPA) o la llengua blava. A més, el sector pesquer rebrà 10 milions en ajuts per compensar la paralització temporal de l’activitat i per adaptar els equipaments a la transició energètica mitjançant, per exemple, portes d’arrossegament.