Ensenyament negociarà amb els ajuntaments l'aportació a les escoles bressol
Per
Ràdio Balaguer
746 visites
El Departament d'Ensenyament obrirà una taula de negociació amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació Catalana de Municipis (FCM) per mirar d'establir quin és el ''cost real'' de la plaça de 0 a 3 anys a les escoles bressol públiques.
En una visita a Agramunt (Urgell), el conseller Josep Bargalló, ha explicat que els estudis que ara tenen són antics i cal determinar quina ha de ser la part proporcional que ha d'aportar el Departament tenint en compte que hi ha unes sentències judicials que ara estan al Tribunal Suprem i que s'hauran de complir ''tot i que fan referència al passat''.
Bargalló confia que hi hagi un acord, tant amb els ajuntaments que al seu dia van denunciar el Departament quan va deixar d'aportar finançament per aquestes places com amb els qui no ho van fer. El conseller espera que passi per ''planificació de futur'' ja que si tots els ajuntaments reclamen el que no s'ha aportat econòmicament en el passat no hi haurà diners al pressupost.
D'altra banda el més de mig milió d'alumnes que el 12 de setembre van començar el curs acaben aquest divendres les classes. Tenen per davant 79 dies de vacances per descansar d'un curs marcat principalment per la manca de conseller des del novembre i fins aquest mes de juny, en què Josep Bargalló ha agafat el relleu a la consellera destituïda pel 155, Clara Ponsatí.
La intervenció del Govern, que ha deixat projectes aturats, ha caracteritzat el curs 2017-2018 per qüestions com l'amenaça del govern espanyol de modificar a través de la preinscripció escolar la immersió lingüística del sistema i les acusacions d'adoctrinament a professors principalment de la Seu d'Urgell i Sant Andreu de la Barca arran de l'1-O. Arran d'aquests casos, la comunitat educativa ha fet front comú en defensa de l'escola catalana i ha sortit el carrer en diverses ocasions per demanar aturar la repressió dels mestres i professors.
Durant aquest curs, la llei Wert també ha patit un revés judicial. El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucional el decret que preveia ajudes de 6.000 euros per a les famílies que escolaritzessin els fills en centres privats si l'escola pública no els garantia el castellà com a llengua vehicular. La sentència també ha avalat el recurs de la Generalitat pel que fa a la figura de l'alta inspecció però ha donat la raó al govern espanyol en l'àmbit de les revàlides i li reconeix la competència de dissenyar-les.
El curs 2018-2019 també ha estat marcat per la constatació que la borsa d'interins no ha pogut assumir totes les substitucions que s'han anat produint al llarg del curs, sobretot durant l'epidèmia de la grip i com a mesura excepcional, el Departament ha contractat professorat fora de la borsa i sense el màster principalment a les especialitats de català, castellà i matemàtiques. Aquesta excepcionalitat s'ha estès per al curs vinent, ja que Ensenyament ha obert la borsa d'interins a aquests professors sempre i quan es comprometin a obtenir la titulació abans de l'inici del curs 2021-2022.
A més, també han obert la possibilitat que mestres de Primària, prèvia habilitació, puguin optar a 222 places del primer cicle d'ESO. És una mesura que el sindicat de professors de Secundària (ASPEC-SPS) ha recorregut perquè la considera una mesura il•legal.
Més de 18.000 docents més s'han presentat aquest mes d'abril a les oposicions del departament d'Ensenyament per optar a alguna de les 2.000 places disponibles majoritàriament a Secundària. Les proves tampoc han estat exemptes de polèmica ja que diversos professors han presentat recursos d'alçada per denunciar irregularitats en tot el procés.
