Gairebé el 30% de les ajudes de la PAC a Espanya van a parar a grans explotacions agrícoles, segons Greenpeace. L'ONG denuncia que el sistema perjudica milers de petites granges que tenen dificultats per mantenir-se actives
Gairebé el 30% de les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC) a Espanya el 2024 van a parar a grans terratinents, segons dades recopilades per Greenpeace. En concret, l’1% dels beneficiaris de la PAC concentra el 28% dels fons, mentre que el 20% amb més ingressos acapara prop del 80% de les subvencions. L’organització ecologista denuncia que el sistema beneficia sobretot grans terratinents i explotacions agrícoles industrials, i deixa amb poc marge milers de petites granges que tenen dificultats per mantenir-se actives. A Itàlia, l’1% dels beneficiaris obté el 31% dels fons agrícoles, mentre que als Països Baixos la concentració és encara més extrema: el 40% de les ajudes va a parar a només l’1% dels receptors.
Les dades d’Espanya s’emmarquen en una tendència comuna a diversos estats membres. Segons l’informe de Greenpeace publicat aquest dilluns, en sis països de la UE (Txèquia, Dinamarca, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos i Espanya) una minoria molt reduïda de perceptors concentra una part “desproporcionada” de les ajudes de la PAC.
Greenpeace denuncia que aquest model de repartiment contribueix a l’expulsió de les petites explotacions del sistema productiu. En els darrers anys, prop de dos milions de granges comercials de petita escala han desaparegut a Europa, un procés vinculat a la concentració de terres i a la industrialització del sector, segons l’ONG.
“Per culpa de les distorsions de la PAC, les subvencions van als rics i no arriben prou als qui realment les necessiten”, afirma Marco Contiero, director de política agrària de Greenpeace a la UE. “No té cap valor social alimentar la desigualtat, destruir la natura i posar en risc el futur de la producció d’aliments”, afegeix.
En plena negociació del pròxim pressupost europeu, Greenpeace reclama una reforma profunda de la PAC: eliminar progressivament els pagaments basats en la superfície, limitar les ajudes màximes, prioritzar les explotacions amb més valor social i ambiental i reservar almenys la meitat del pressupost agrari a accions climàtiques i mediambientals.
