Guillem Gisbert: "He fet un disc sense Manel al cap". El cantant publica el segon treball en solitari, 'El detector de mentides', sobre els petits enganys quotidians

'El detector de mentides' arriba dos anys després de 'Balla la masurca!' (2024) i té deu cançons. Gisbert l'ha coproduït amb Pep Saula i Arnau Grabolosa, i hi participen el bateria Rodri Hernández i les veus d'Emma Roca i Giulietta Vidal, del grup Alosa. La portada és una fotografia de Marc Cuscó feta durant el rodatge del videoclip de la cançó que dona nom al disc, que va comptar amb la participació d'Alfons Carreras, del grup d'havaneres Port Bo.

Les cançons parlen de les petites mentides de cada dia, de la nostàlgia i del pas del temps. 'Les coses anaven bé' explica una relació que es perd perquè ningú no va saber veure que funcionava, i 'Homes i dones del segle XX' parla d'una generació que es mira des del futur. 'Entretén-me' retrata un oient que només demana a l'artista que el distregui.

Gisbert explica que el polígraf li feia gràcia com a objecte, pel seu punt "vintage" i per "aquella seriositat absurda" d'un sistema "científicament molt dubtós". Com tantes idees que s'apunta, després havia de veure si en sortia una cançó, fins que va trobar l'angle: una persona que menteix tant que, al final, "la màquina rebenta".

El músic diu que el que l'interessa no són les grans mentides, sinó les petites. "Tots plegats vivim les nostres vides envoltats de micromentides i d'una hipocresia", afirma, i això forma part de la societat. Per a ell, la veritat de la seva vida mai no ha estat "important" a l'hora d'escriure: les emocions són "matèria primera" i cada cançó se n'allunya més o menys.

En aquest context, Guillem Gisbert admet que la nostàlgia i el pas del temps se li acaben colant a les lletres, i que de vegades fins i tot l'emprenya. "Cadascú està cablejat com està cablejat", resumeix. Sobre la sonoritat del nou treball, afirma que ha buscat "una paleta de sons més restringida" que al primer disc, perquè les cançons sonin "més o menys a una unitat".

Lluny de les dinàmiques del grup

El cantant matisa la frase que va dir amb el primer disc, quan explicava que en solitari se sentia "més lliure i més sol". Ara assegura que sempre s'ha sentit lliure amb Manel, amb "una llibertat compartida entre quatre persones". La diferència, diu, és que el primer disc encara arrossegava les dinàmiques del grup i aquest no.

Al primer àlbum, 'Balla la masurca!', va treballar amb molts productors per "conèixer gent nova". Aquest l'ha fet amb dues persones: Arnau Grabolosa, que el va acompanyar a la gira anterior, i Pep Saula, company de pis de Grabolosa i productor de molts discos de música catalana. "Necessito treballar amb gent que tingui talents que no són els que tinc jo", defensa.

Sobre Manel, Gisbert manté el que va dir fa dos anys: tornaran a fer música junts abans de deu anys. "No crec que em mengi aquestes paraules", fa broma l'artista. Explica que tots quatre estan bé i que parlen quotidianament, però que ara ho tenen "aparcat", perquè "és l'única manera que la parada sigui real". "Si no, és fer trampes", conclou. Ara continua el seu camí en solitari, com també ho fa el bateria de la banda, Arnau Vallvé, que traurà el seu primer disc a principis de 2027.

Gisbert explica, amb humor, que la pregunta sobre el retorn de Manel no el persegueix pel carrer: "La gent no m'acorrala en carrerons i em pregunta si tornarà Manel". Així i tot, gairebé vint anys després que el grup quedés finalista del Sona9, el 2007, i publiqués 'Els millors professors europeus', reconeix que de vegades el sorprèn el pes que té per a molta gent.

El cantant diu que entén aquest vincle, perquè com a oient a ell també li ha passat amb altres bandes. A més, assegura que no té "cap mena de problema" amb cap cançó del repertori de Manel, ni tan sols amb 'Al mar!', i que els quatre estan "molt orgullosos" dels discos.

Lluny de les grans declaracions

En el nou treball, Guillem Gisbert parla per primera vegada de manera literal de política amb 'Els terraplanistes', que acaba amb el vers "Quina por que gent així pugueu emetre un vot cada quatre anys". La cançó, però, la protagonitza algú que està convençut que la Terra és plana, i que es formula aquesta pregunta sobre la resta. Segons l'artista, és "una petita broma" aplicable a qualsevol visió del món.

Preguntat sobre si li incomoden els posicionaments polítics, ja des dels temps de Manel, el cantant defensa que no té "un discurs articulat" per posar-se davant d'un mitjà, tot i que té les seves opinions i, de cara a les pròximes eleccions, assegura que votarà "amb consciència". I rebla: "No és necessari posar-me ara a improvisar una gran frase sobre les pròximes eleccions. No crec que el món ho necessiti".

Tampoc no vol opinar sobre la irrupció de la intel·ligència artificial en la creació musical. Diu que hi ha "molt cunyadisme" sobre aquest tema i que no té una opinió formada. Admet que ha provat alguna aplicació i que el resultat el va sorprendre, però remarca que la seva feina és escriure cançons "d'una manera concreta".

Més repertori per al directe

Després de més d'un any sense fer concerts, més enllà de l'aparició a l'espetacle solidari ACT X PALESTINE, Gisbert té moltes ganes de tornar a l'escenari. Explica que necessita aturar-se quan ha d'escriure: "Necessito que ningú m'esperi enlloc en les pròximes tres setmanes". Ara, amb dos discos, tindrà "més repertori per jugar" i vol un directe "més tocat, amb menys seqüències".

La gira arrencarà el pròxim 4 de març a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona i continuarà el 3 d'abril a l'Auditori de Girona, el 9 d'abril al Teatre Bartrina de Reus i el 15 d'abril a la Sala Copérnico de Madrid. Gisbert també actuarà el 3 de juny al Primavera Sound de Barcelona, el 18 de juny al Magnífic Fest de Lleida i l'1 d'agost al Microclima de Camprodon.