Alliberen àcars amb dron a finques de Ponent per combatre l'aranya roja del panís. Els organismes actuen de depredador natural de la plaga i suposen una alternativa als fitosanitaris
Cooperatives de les comarques de Ponent treballen conjuntament per buscar noves estratègies per combatre l'aranya roja del panís, una plaga que asseca les plantes abans d'hora i pot fer caure la collita a la meitat. Una de les proves que estan duent a terme és l'alliberament amb drons de fitosèids, un àcar que s'alimenta de l'aranya i ajuda a contenir la seva presència als camps. Fins ara aquest tractament s'aplicava de manera manual, però el dron permet tractar més hectàrees de manera més precisa. Aquest sistema de control biològic també s'estudia com a alternativa a l'ús de productes fitosanitaris, després que enguany el Ministeri d'Agricultura no hagi autoritzat l'ús de l'abamectina, el principal producte utilitzat per combatre la plaga.
L'aranya roja pot causar greus pèrdues en el cultiu del panís i la seva incidència com a plaga va ressorgir al país sobretot a partir del 2017. Es coneix amb aquest nom, si bé no és una aranya, sinó un àcar i no sempre és vermella, ja que també pot tenir tonalitats grogues, verdes o marrons.
La presència d'aquest àcar, sobretot en el moment de la floració cap al juliol, fa que les plantes de panís s'assequin abans que les pinyes puguin madurar, ha explicat la tècnica de la Cooperativa Sant Miquel de Bell-lloc d'Urgell, Núria Ris. "Les plantes no han pogut omplir el gra i llavors la producció cau a la meitat o menys que en condicions normals", ha afegit.
Un dels motius que fa que aquesta plaga provoqui estralls és que no existeix una solució eficaç per combatre-la i el seu control fins ara s'ha basat en l'abamectina, un producte fitosanitari que la Unió Europea prohibeix des de 2023, tot i que els últims dos anys el Ministeri d'Agricultura n'havia autoritzat l'ús excepcional.
Enguany, però, Agricultura no ha autoritzat l'ús d'aquest fitosanitari i, davant d'això, la Cooperativa de Bell-lloc d'Urgell, juntament amb altres cooperatives de Ponent, s'han mogut per mirar de buscar solucions alternatives a aquest producte.
Un dels principals projectes que s'estan estudiant són l'alliberament amb dron d'un àcar depredador natural de l'aranya roja. El projecte el porten a terme Agrotecnio-Universitat de Lleida i l'empresa Agronatur Biocontrol i les aplicacions amb dron van a càrrec de l'empresa Agronedia.
Enguany és el primer any que l'alliberament dels depredadors naturals es fa amb dron, ja que les proves anteriors s'havien fet instal·lant sobres amb aquests àcars de manera manual dins dels camps. Segons ha explicat el cap de producció d'insectes d'Agronatur i responsable del projecte amb drons d'Agronedia, David Valverde, la introducció dels fitosèids als camps ajuden a "mantenir un nivell de plaga per sota de l'umbracle de danys", si bé no l'eliminen completament.
El principal desafiament que presenta aquesta estratègia és aconseguir que els fitosèids s'instal·lin als camps i, en aquest sentit, el projecte estudia quins paràmetres poden ajudar a fixar-los millor. Una vegada els àcars s'han assentat a la finca, però, Valverde assegura que "ja no cal" utilitzar abamectina i afegeix que l'efecte es comença a veure "en molt poc temps".
En aquest sentit, ha destacat que un avantatge d'aquest mètode de control biològic és que, un cop els àcars s'instal·len a la finca, ja no cal tractar més el camp. "L'abamectina té un efecte de xoc immediat, però tota aquella aranya que ha resistit l'aplicació tornarà a reproduir-se i amb condicions ideals tornarà a formar-se la plaga. En canvi, aquest depredador, si s'instal·la, ja està perquè les generacions que venen després ja s'han adaptat a la climatologia", ha indicat.
