Joan Talarn reivindica la Diada com un marc idoni per al debat democràtic, plural i sense complexos sobre el futur de Catalunya

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha defensat en el marc de la Diada Nacional de Catalunya la necessitat de mantenir viu el debat democràtic, plural i sense complexos sobre el futur del país. Talarn ho dit durant el seu parlament en l’acte institucional a Lleida de la Diada, celebrat aquest divendres a la Seu Vella de Lleida.

L’acte ha comptat també amb les intervencions del conseller de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, Raúl Moreno; l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa; i de la delegada del Govern de la Generalitat a Lleida, Núria Gil. També hi han assistit la vicepresidenta Sandra Castro i els diputats Sandra Marco, Cristina Morón, Marc Solanes, Jordi Verdú i Fermí Masot, a més del director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Andreu Vázquez.

Joan Talarn ha situat la celebració de la Diada com una oportunitat per entendre qui som i reflexionar. En aquest sentit, ha vinculat el seu discurs amb el cicle impulsat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs al voltant dels conceptes de sobirania i autodeterminació, plantejats com una invitació al debat, al contrast d’idees i a una reflexió democràtica, plural i sense complexos sobre el futur de Catalunya.
El president també ha reivindicat la figura de Josep Vallverdú com una veu essencial per explicar el país i, especialment, Ponent, “com una manera pròpia de ser Catalunya”. A partir de la seva frase “Ens salven els mots”, Talarn ha posat en valor la força de la llengua, la cultura i la paraula per preservar la memòria, explicar qui som i donar forma als debats que poden marcar el futur col·lectiu.

De la mateixa manera, Talarn ha reivindicat l’IEI com un espai de pensament, cultura i reflexió política, capaç d’acollir mirades diverses sobre la realitat nacional catalana. També ha recordat que el debat sobre el futur del país forma part d’una tradició llarga, plural i complexa, i ha citat figures com Ventura Gassol, Josep Pallach, Andreu Nin o Joan Reventós per exemplificar aquesta diversitat de mirades i plantejaments.

El president ha defensat que “pensar la sobirania és, en definitiva, pensar la democràcia” i que una societat madura ha de poder parlar lliurement, amb coneixement i esperit crític, sobre les qüestions que en determinen el futur. En aquesta línia, també ha apel·lat a la idea que “un país s’ha de construir des de la confiança en ell mateix”, des del diàleg, el coneixement i la capacitat de discrepar, preservant alhora la llengua, la cultura, la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la justícia social.

Finalment, Talarn ha subratllat el paper de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a l’hora de mantenir viu, des de les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran, aquest espai comú de cultura, pensament i debat sobre el present i el futur del país.

La commemoració de la Diada ha combinat la part institucional, inclosa la tradicional ofrena floral, amb diferents propostes culturals. Així, la Coral Maristes ha obert l’acte amb la interpretació de ‘Soc de l’oest’, mentre que el Quintet de corda de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida ha interpretat ‘En Verlaine mineur’, de Ricard Viñes, amb l’estrena de la instrumentació de Xavier Pagès-Corella.

El programa també ha inclòs la lectura de textos de l’escriptor Josep Vallverdú, a càrrec de Nú Miret i curats pel periodista Francesc Canosa, així com les interpretacions de ‘Sant Martí del Canigó’, de Pau Casals, i la ‘Cançó de Solveig’, d’Edvard Grieg, a càrrec de l’Orquestra Julià Carbonell. La celebració ha finalitzat amb la interpretació d’El Cant de la Senyera’ i ‘Els Segadors’, himne nacional de Catalunya, a càrrec de la Coral Maristes.