El mecanoscrit original de ‘Rovelló’ o cartes a Pedrolo i Maria Rúbies, tresors amagats al fons Vallverdú de la UdL. La universitat espera poder ampliar la documentació incorporant el material que l’escriptor va generar a partir de 2015

L’any 2015 Josep Vallverdú va donar a la Universitat de Lleida (UdL) un extens fons documental dividit en seccions que recullen la seva extensa trajectòria com a escriptor i traductor. Un llegat que està custodiat pels responsables de la Biblioteca Jaume Porta del Campus de Cappont i que conté tresors tan valuosos com el mecanoscrit original de l’obra ‘Rovelló’, cartes que s’escrivia amb figures com Manuel de Pedrolo, Maria Rúbies o Guillem Viladot, i documentació personal com un carnet de la Biblioteca Central de Barcelona de l’any 1946. Monts Larios, directora de biblioteques de la UdL, ha explicat a l’ACN que amb el traspàs de Vallverdú esperen poder ampliar el fons amb tot el que ha generat els darrers 11 anys.

La Universitat de Lleida acull i custodia des de l’any 2015 el fons personal i literari de Josep Vallverdú. Una de les persones que més coneix el seu contingut, Montse Larios, explica que és un recull “de gran valor” que els va arribar a la institució arran del trasllat de l’autor des de l’Espluga de Francolí fins a Balaguer. Larios remarca que el compromís de la universitat va més enllà de la “simple conservació física” dels materials, amb una clara prioritat de difondre aquest llegat tant a la comunitat universitària com al conjunt de la ciutadania.

El fons Vallverdú es divideix en diverses seccions que recullen la seva trajectòria professional i personal. Hi ha una part de documentació personal que inclou carnets, com el de la Biblioteca Central de Barcelona, que actualment és la Biblioteca Nacional de Catalunya, datat l’any 1942, llibres de certificats acadèmics on es poden veure les notes que treia Vallverdú a l’institut, amb nombrosos notables i excel·lents. També hi ha un inventari detallat de correspondència emesa i rebuda amb altres autors com Manuel de Pedrolo, amb qui comenta aspectes de la feina d’escriptor i les obres que treballen, Maria Rúbies, Guillem Viladot o el president Jordi Pujol.

Una altra secció del fons és la que conté l’obra literària i inèdita de Vallverdú, amb manuscrits i mecanoscrits de l’autor, classificats en les tres grans vessants que va abordar al llarg de la seva vida: la literatura infantil i juvenil, la literatura per a adults, i la seva extensa tasca com a traductor.

Un altre apartat és el dels objectes personals, amb medalles i reconeixements rebuts al llarg de la seva trajectòria. Se’n troben de tan rellevants com al Creu de Sant Jordi que li va atorgar el Govern l’any 1983, entre d’altres. I, finalment, hi ha la biblioteca personal amb un conjunt d’aproximadament 5.000 volums que inclou una àmplia col·lecció de literatura – especialment catalana, però també castellana i d’altres llengües -, i també revistes i publicacions de temàtica històrica i local. Aquest espai també integra exemplars procedents de les biblioteques d’Isabel Arqué, la seva primera esposa, i del pare de Vallverdú.

‘Rovelló’ original i traduït al rus

El llegat es complementa amb el fons de Josep Maria Aloy, biògraf de Vallverdú, el qual va ser incorporat a través d’un conveni de donació firmat entre els anys 2022 i 2023. En aquest moment, entra la “cirereta del pastís” al fons, explica Larios. Es tracta del mecanoscrit original de ‘Rovelló’, que Vallverdú va regalar a Aloy. S’hi pot veure la portada amb el nom escrit a mà i un dibuix del popular gos, i també es pot comprovar com Vallverdú aprofitava les cares blanques de papers ja impresos per escriure l’obra.

Aloy també va aportar al fons diverses traduccions internacionals de la novel·la, incloent-hi edicions en castellà, basc, italià i rus.

Digitalització i accés públic

La universitat ha fet un esforç considerable per digitalitzar gran part del material per tal de garantir-ne la “perennitat i la consulta universal”. Des del repositori de fons especials i el catàleg digital (Cercatot) de la UdL, qualsevol persona des de qualsevol punt del món pot accedir a milers de referències que inclouen, més de 2.300 articles periodístics publicats a mitjans com ‘Àncora’, ‘La Mañana’, ‘Segre’ o el ‘Diari de Tarragona’; prop de 500 conferències i parlaments pronunciats per Vallverdú arreu del territori; quaderns escolars, obres juvenils i treballs acadèmics i professionals.

Amb tot, Larios espera que el fons continuï creixent després de la mort de Josep Vallverdú aquesta setmana als 103 anys. I és que després de la donació que va fer al 2015, l’escriptor ha estat 11 anys més en actiu generant contingut i treballs, pràcticament fins al darrer dia. De fet, hi ha dues obres inèdites ja acabades, que es publicaran properament.