El potencial fotovoltaic de sòls de poc valor ecològic cobrirà un 6% de la demanda elèctrica de 2050, segons Renovem-nos. L'entitat adverteix que diversos estudis sobreestimen les capacitats de superfícies urbanes i artificialitzades
El col·lectiu Renovem-nos estima que l'electricitat que poden produir les plaques solars instal·lades en un futur en terrenys de baix impacte ecològic només cobriria un 6% de la demanda elèctrica catalana del 2050. En una presentació aquest dijous, Renovem-nos ha advertit que diversos estudis publicats recentment sobreestimen la capacitat dels sòls urbans, degradats o de baix valor agrícola per produir energia fotovoltaica. L'entitat, segons les seves anàlisis, creu que els terrenys de poc valor ecològic únicament representarien entre el 13% i el 20% de la potència fotovoltaica que fixa com a necessària per al 2050 el nou pla territorial sectorial per a la implantació d’energies renovables de Catalunya (PLATER).
Renovem-nos, que té l'objectiu de fomentar la transició energètica i abandonar els combustibles fòssils, detalla que les instal·lacions fotovoltaiques que es despleguin durant les pròximes dècades en terrenys de baix valor ecològic concentrarien una potència d'entre 2.970 i 4.580 megawatts (MW) d'electricitat, mentre que l'objectiu del PLATER és arribar a una potència fotovoltaica a terra de 22.100 MW el 2050.
Les estimacions que Renovem-nos dona per bones de la potència que poden tenir les instal·lacions fotovoltaiques en sòls de poc valor ecològic a Catalunya provenen, en la forquilla baixa, del mateix PLATER, mentre que la forquilla alta la dona l'organització Aliente, que promou la sostenibilitat en l'àmbit de l'energia.
En la producció total, Renovem-nos estima que la fotovoltaica solar instal·lada en sòls de poc valor ecològic produiria entre 4.755 i 5.963 gigawatts-hora a l'any (GWh/any): "No hi ha més", assegura l'informe.
El catedràtic emèrit de Física de la Universitat de Girona (UdG) i membre de Renovem-nos, Pere Roure, ha recordat en la presentació que, per fer previsions a futur, no es pot tenir en compte el consum actual de l'electricitat. La transició energètica, recalca Roure, comportarà traslladar al sistema elèctric bona part del consum energètic que actualment es fa amb altres combustibles, com els d'origen fòssil.
Limitacions en cobertes d'edificis, sòls urbans, carreteres o pantans
Roure ha advertit que diversos estudis recents que analitzen la possibilitat d'instal·lar plaques solars en superfícies de poc valor ecològic sobreestimen el potencial d'aquests terrenys. Per exemple, Renovem-nos apunta que hi ha limitacions per col·locar plaques solars en terrats d'edificis residencials, com ara que els veïns es posin d'acord, que les superfícies siguin aptes per aguantar el pes o trobar el finançament necessari.
Pel que fa als terrats de plantes industrials, Roure ha explicat que molts d'aquests edificis tenen cobertes aïllants d'escuma. Per això, apunta el catedràtic, moltes asseguradores no cobreixen els riscos d'incendis en aquestes superfícies, la qual cosa dificulta que les empreses s'atreveixin a fer una inversió en plaques fotovoltaiques que no podran assegurar en cas d'accident.
El catedràtic també ha apuntat que les vores de carreteres o vies de tren són ubicacions amb superfícies molt llargues, de quilòmetres, que dificulten el seu control i les mesures de seguretat, a més que, per la direcció dels raigs de sol, únicament serveix un dels marges.
Sobre la possibilitat d'instal·lar plantes fotovoltaiques sobre l'aigua de pantans, Roure ha dit que la llei possibilita tapar només un 15% de la superfície potencial d'aigua de cada embassament perquè, pels diferents nivells d'aigua que solen tenir aquestes infraestructures, no es pot aspirar a cobrir amb plaques solars l'amplada total que assoleix el pantà quan està al 100% de la seva capacitat.
D'altra banda, en terrenys urbans o periurbans, Roure ha assenyalat que la llei fixa una distància mínima de 100 metres entre instal·lacions fotovoltaiques i habitatges, i que en alguns llocs l'oposició veïnal pot dificultar el seu desplegament. Així mateix, diu Roure, moltes superfícies urbanes no arriben a les cinc hectàrees que es fixa com a referència perquè la inversió en plaques fotovoltaiques sigui rendible, la qual cosa limita el seu desplegament per falta de finançament.
L'entitat defensa col·locar plaques en sòl natural o agrari
Amb les limitacions que, segons Renovem-nos, tenen els terrenys de poc valor afegit per produir energia solar, Roure ha defensat que la transició energètica requereix "inevitablement" utilitzar sòl natural o agrari per instal·lar plaques fotovoltaiques i que, en parer seu, aquest desplegament no hauria d'esperar a exhaurir les superfícies de teulades i d'altres terrenys ja degradats. El catedràtic ha advertit que el potencial de les plaques solars en superfícies de poc valor ecològic és "molt insuficient" i que tindrà un ritme de desplegament "massa lent".
Si es compleixen els objectius del PLATER, les plaques solars ocuparan com a màxim un 3% de l'actual superfície agrícola en ús, segons les estimacions que ha donat Roure, sense tenir en compte que moltes superfícies seran terrenys naturals que actualment no s'utilitzen en el primer sector: "L'afectació sobre la producció agrícola no ens hauria de preocupar", conclou el catedràtic.
