Plataforma per la Llengua avisa de l'empitjorament de l'ús social del català, però afegeix que "no estem perduts". L'InormeCAT recull que 2 de cada 10 ciutadans inicia una conversa en català amb algú desconegut que li sembla estranger

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha avisat de l'empitjorament de l'ús social del català en els darrers anys, però afegeix que "no estem perduts", sinó que hi ha solució. Plataforma per la Llengua ha publicat l'InformeCAT que ofereix una panoràmica de l'estat de salut del català a partir de cinquanta indicadors i recull dades, algunes publicades com per exemple dos de cada deu ciutadans inicia una conversa en català amb algú desconegut que li sembla estranger, nou de cada deu persones creuen que el català és un mecanisme d’ascensor social o que les queixes a Plataforma per la Llengua sobre l’estat de la llengua es multipliquen en un 766,3% en deu anys i passen de 335 el 2014 a 2.902 el 2024.  

"El primer que revela un cop més l'InformeCAT d'enguany és que continuem en una situació d'emergència lingüística", ha dit Escuder. El president de Plataforma per la Llengua ha explicat que "l'emergència lingüística" és fruit d'una combinació de factors. El primer, ha dit, "és el marc jurídic o legal discriminatori conjuntament amb què quan tenim lleis que són bones o relativament bones tampoc les acabem de fer complir"; en segon lloc, els canvis demogràfics: "el fet que augmenti una població molt ràpidament sense gent que domini la llengua, si a més a més ho sumem amb el factor anterior, dificulta la presència del català i l'ús del català per la gent", i en tercer lloc, "el català retrocedeix per la pròpia tendència que tenen molts catalanoparlants d'amagar la llengua, sobretot amb qui creuen que no és parlant inicial de català".

Preguntat per aquests 15 anys de l'InformeCAT, Escuder ha dit que "les dades pel que fa a l'ús social del català diuen que estem pitjor", però "no estem perduts ni en un punt de no retorn, sinó que hi ha solució" i "volem començar a remuntar des de ja". 

L'informe recull que dos de cada deu ciutadans inicia una conversa en català amb algú desconegut que li sembla estranger. Una xifra publicada al juny de l'any passat en la primera enquesta Òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del 2025. El 19,7% de la població de Catalunya fa servir el català quan s'adreça a una persona que no coneix i que creu que és originària d'un altre país. Per contra, el 71,1% ho fa en castellà i el 8,4% en anglès o en una altra llengua. 

A Catalunya, nou de cada deu persones creuen que el català és un mecanisme d’ascensor social, segons una enquesta del gabinet estadístic GESOP realitzada el juliol de 2025 a encàrrec de Plataforma per la Llengua. En concret va revelar que el 88,7% dels residents a Catalunya creien que “aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d’origen immigrant”. 

L'informe també recull dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya (EULP) de 2023, que indicaven que només el 17,4% de les persones que inicien converses en català s’hi mantenen si els responen en castellà. El 15,5% diu que continua parlant en català i l’1,9% que demana a l’interlocutor que els el parli. Preguntada la població general per l’actitud que pren en aquesta situació, el 72,3% deia que canviava al castellà, el 13,6% deia que es mantenia en català, el 12,4% que mai no s’adreçava a ningú en català i l’1,6% que demanava a l’interlocutor que parlés en català.

La primavera de 2021, Plataforma per la Llengua va encarregar una enquesta a l’empresa estadística GESOP que va revelar que el 18,7% dels catalanoparlants habituals, exclusius i bilingües, es mantenien en català quan algú els parlava en castellà.

Una enquesta del gabinet d’estadística GESOP realitzada el juliol de 2025 a encàrrec de Plataforma per la Llengua demanava als enquestats fins a quin punt creien que diversos factors havien influït en la reducció de l’ús social del català. Se n’oferien quatre: l’augment de persones que no entenien el català o no el dominaven, els atacs polítics contra el català, l’augment de productes audiovisuals en castellà i en anglès i la percepció que el català s’imposa. El factor que més persones consideraven que influïa en la reducció de l’ús social del català era l’augment de persones que no l’entenien o dominaven: el 70,1%, set de cada deu, deia que hi influïa molt o bastant. El segon més repetit era el de l’augment de productes audiovisuals en castellà i anglès: el 63,4% deia que hi influïa. El tercer era el dels atacs polítics: era important per al 58,4%. L’únic factor que la majoria rebutjava com a explicatiu de la davallada del català era el quart, l’existència d’una percepció que és una llengua imposada. 

Les dades de l’Enquesta de participació cultural de Catalunya de l’any 2024 mostren que, en ser preguntats sobre si “consideren que poden utilitzar la seva llengua sempre que volen”, pràcticament la meitat dels enquestats que s’identifica amb la llengua catalana, un 44,2%, afirma que no pot fer-ho. Per contra, entre la població que considera el castellà com a llengua pròpia, només l’11,2 % diu que no pot fer-la servir, i el 87,8 % considera que sí que pot.

A final de novembre de 2025 es va publicar una segona onada de dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la població de Catalunya (EULP) del 2023, una anàlisi per àmbits territorials, que també recull Plataforma per la Llengua. La manca de parlants habituals de català és especialment preocupant en tres territoris de l'àrea metropolitana, com ha apuntat Escuder: el Barcelonès Nord (només un 14,3 % de la població parla exclusivament en català de forma habitual), el Baix Llobregat Sud (un 12,2 % de catalanoparlants exclusius) i l’Hospitalet de Llobregat (un 10,2 %). Es tracta de territoris on el castellà s’ha consolidat com a llengua hegemònica. 

Segons dades d’una enquesta del gabinet estadístic GESOP encarregada per Plataforma per la Llengua l’estiu del 2025, més de la meitat de la població, el 53,8 %, creia que els comerços no complien la normativa lingüística pel que fa al dret a ser entès en català. El 39,9 % deia que els comerços complien, i el 6,3 % no ho sabia o no responia.

Per altra banda, la segona entrega de les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la població de Catalunya (EULP) de l’any 2023, feta a final de 2025, revelava que només el 15,9% dels joves d’entre 15 i 29 anys començava les converses sempre en català, i que un 30,6% les iniciava sovint en català.

En els procediments judicials iniciats mitjançant les plataformes E-justícia i E-temis, la part que inicia el procés ha de fer constar la llengua de les notificacions. Les dades, recollides a l'informe, mostren que quan no consta la llengua triada, existeix una gran disparitat entre l’ús del castellà i del català. L’any 2024, només un 7,1% dels documents de notificació van ser en català, mentre que un 92,9% van ser en castellà. Específicament a Barcelona ciutat, l’ús del català va ser molt baix, només del 3,2% de les notificacions. A les comarques adjacents a Barcelona, només va ser lleugerament més utilitzat, amb un 4,7%. Aquests dos territoris són els que tenen més activitat notificadora i les dades indiquen que la presència del català hi és percentualment molt reduïda. El 2024, el català era llengua inicial en gairebé 7 de cada 10 escrits penals a Catalunya, però només en el 5,6% dels procediments civils.

Per altra banda, prop d’un 10% dels continguts a les plataformes de streaming ja tenen l’àudio o els subtítols en català. Segons dades del grup activista Desdelsofà.cat i l’Agència Catalana de Notícies (ACN) recollides a l'informe, el contingut en català a les plataformes de vídeo sota demanda fregaria el 10 % del total. En tres anys s'hauria passat d’un 4% a un 9,7% gràcies a un increment continu de nous títols i a la incorporació d’àudios i subtítols en català ja existents als títols del catàleg de cada plataforma. 

Empreses amb més queixes per motius lingüístics

Les tres empreses que més queixes per motius lingüístics van generar per al servei d’atenció de queixes de Plataforma per la Llengua el 2025 van ser Caixabank, Quirón Salud i Decathlon, amb 51, 40 i 18 queixes, respectivament. La majoria de les queixes denunciaven una mala atenció oral, però també en constaven que reportaven deficiències en l’atenció escrita o males praxis relatives als suports digitals.

Des del 2014, el servei d’atenció i assessorament de Plataforma per la Llengua ha atès cada any més queixes que l’anterior, amb l’única excepció de 2016. El creixement ha estat molt pronunciat, si el 2014 l’entitat va atendre 335 queixes sobre dèficits lingüístics i les males praxis relacionats amb la llengua, el 2024 en va atendre 2.902, un augment del 766,3 %. Els augments més pronunciats es van produir el 2020 (un 79,7 % més que el 2019) i el 2021 (un 52,2 % més que el 2020). El 2024, el salt va tornar a ser notable (un 24,7 % més que el 2023).

Altres dades de l'informe són que tres de cada quatre converses en els entrenaments de bàsquet de Catalunya el 2025 són en català; el 52% dels llibres prestats per les biblioteques de Catalunya el 2023 van ser en català; segons dades de Kantar Media sobre les audiències digitals, entre gener i abril de 2025 3Cat es va situar com a tercera plataforma de consum de vídeo sota demanda preferida a les llars dels espectadors de Catalunya, només per darrere de Prime Video i Netflix, i un 36,9% de la població de Catalunya considera que la presència de música cantada en català als mitjans de comunicació és insuficient. A la Catalunya del Nord, el 64% dels residents són favorables a l'ensenyament obligatori de català a l'escola, mentre que a Andorra els inscrits als cursos de català han crescut un 25,7% aquest 2026, i el 83,6% dels municipis de la zona valencianoparlant del País Valencià tenen el nom oficial exclusivament en català.