Treballadors del sector social es manifesten al centre de Barcelona per reclamar condicions laborals i salarials dignes. La mobilització es fa en el marc de la primera vaga del conjunt de serveis socials, amb més de 100.000 empleats
Treballadors del sector social s'han manifestat aquest dimecres al matí pel centre de Barcelona per reclamar condicions laborals i salarials dignes. La manifestació s'emmarca en la jornada de vaga convocada al conjunt dels serveis socials. Els manifestants reclamen que es compleixi l'acord signat fa uns mesos amb les patronals i sindicats per l'equiparació salarial del sector. Els sindicats convocants han denunciat que les patronals no estan complint l'acordat i han exigit a l'administració que pressioni perquè així sigui. La manifestació ha començat al parc de la Ciutadella, ha anat pel passeig d'Isabel II, ha pujat per Via Laietana i s'ha dividit en dos grups, un que ha anat fins a la plaça Sant Jaume i l'altre fins a la seu de Foment.
Els sindicats CCOO i UGT, que van signar el maig passat un pacte amb la patronal i la Generalitat per apujar el finançament públic i els salaris, han lamentat l'incompliment de l'acord. Per la seva banda, els sindicats minoritaris i no signants, com CGT, Intersindical, USOC o IAC, entre altres, han criticat l'acord i han fet una manifestació conjunta parcialment amb els dos grans sindicats, però s'han dividit al final.
La mobilització s'ha fet, coincidint amb el Dia Mundial del Treball Digne, en el marc de la primera vaga general de 24 hores de tot el sector social, tant de gestió pública com privada. El sector ocupa més de 100.000 persones a Catalunya i dona servei a uns 2 milions de persones.
La vaga arriba davant el bloqueig de la negociació col·lectiva i la negativa de les empreses a aplicar l’Acord de Bases per a l’Equiparació Salarial del Sector Social, signat el maig passat, que preveu una inversió de 150 milions d’euros anuals durant almenys cinc anys per avançar cap a l’equiparació salarial amb els serveis de gestió directa de l’administració.
Vaga general i eleccions
El gruix de la mobilització, convocada per CCOO i UGT, ha finalitzat amb discursos dels seus secretaris generals respectius, Belén López i Camil Ros, i ha acabat entre crits de "vaga general". Tots dos han criticat la patronal del sector social per no aplicar als treballadors l'increment salarial pactat i que s'havia de finançar amb una aportació més gran de la Generalitat, de fins a 150 milions d'euros anuals fins al 2030, en un pacte signat el maig passat amb el president de la Generalitat, Salvador Illa.
Davant de la seu de Foment, tots dos han lamentat que el sector sigui el més precaritzat dels serveis públics, tant en salaris com en condicions laborals, en comparació a l'educació o la sanitat, per exemple. També té el percentatge més alt de serveis concertats i no directament públics.
Per tot això i més, han instat a secundar la vaga general prevista a principis de novembre i també a votar en les eleccions generals del 29 de novembre "contra la dreta i l'extrema dreta". Ros, a més, ha fet una crida a la classe treballadora a no "dividir-se" entre autòctons i immigrants, i a lluitar plegats per millorar les condicions laborals i socials de tothom.
La UGT i CCOO reclamen, entre altres mesures, un salari mínim de sector de 19.600 euros a partir de l’1 de gener de 2027, increments salarials amb efectes retroactius, un calendari d’equiparació fins al 2030, el desbloqueig dels convenis col·lectius i millores en jornada, horaris i descansos. També exigeixen ampliar l’equiparació a tots els subsectors, més finançament públic, millores de les ràtios i de la cartera de serveis, equiparació acadèmica i jubilació anticipada per penositat.
Els sindicats reclamen també a la Generalitat que garanteixi el compliment de l’acord i impulsi les mesures legislatives necessàries per construir un sistema de serveis socials públic, universal i de qualitat, amb condicions laborals dignes.
Serveis mínims "abusius" del 85%
Els dos grans sindicats consideren “abusius” els serveis mínims decretats pel Departament d’Empresa i Treball, fixats fins a un 85% en, entre d’altres, l’ajuda a domicili per a serveis urgents, necessaris i inajornables; en teleassistència i atenció psicològica per a urgències i emergències i en residències de gent gran i amb discapacitat. Els sindicats asseguren que la decisió converteix la jornada “gairebé en ordinària” i evita que la protesta “tingui l’impacte que legítimament ha de tenir”. Així, consideren que el 85% de serveis mínims són molt superiors a anteriors convocatòries i també als serveis prestats en caps de setmana, festius o vacances. A més, aquest percentatge impedeix que cap treballador dels equips petits, de fins a 6 persones, i que són molt habituals al sector, puguin fer vaga. Per tot plegat, han anunciat “les actuacions sindicals i jurídiques necessàries” davant una mesura que han definit de “desproporcionada”.
Les organitzacions sindicals han afirmat que la decisió d’Empresa i Treball “buida de contingut” la mobilització i suposa “una restricció intolerable de l’exercici efectiu del dret a vaga”. “No poden considerar-se essencials només quan s'exerceix” aquest dret d’aturar l’activitat. UGT ha rebutjat que s’accepti ser un servei bàsic “per limitar els drets mentre es toleren la precarietat, el bloqueig de la negociació col·lectiva i unes condicions laborals que expulsen professionals del sector”.
El sindicat ha reblat que “no els silenciaran” ni amb un 85% de serveis mínims. Ha recordat que la vaga vol denunciar unes patronals que demanen més recursos públics mentre bloquegen la negociació col·lectiva, les millores laborals i l’equiparació amb el sistema públic. I a aquest empresariat “s’hi afegeix” el departament que lidera Miquel Sámper, perquè amb aquesta ordre “pretén reduir al màxim l’impacte i la visibilitat d’una vaga absolutament legítima”.
