La calor de l'abril fa que en tres mesos s'hagi passat de tenir registres històrics de neu a estar per sota la mitjana. Les reserves dels rius Garona, Ribagorçana, Pallaresa, Segre i Valira acumulen menys de 200 hectòmetres cúbics

L'hivern al Pirineu ha estat marcat per les importants nevades que van deixar gruixos superiors als 6 metres en determinats punts, batent rècords històrics. Ben entrada la primavera, no tota aquesta acumulació de neu s’ha acabat transformant en aigua per omplir els pantans, i de fet, segons la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), actualment estem en uns 200 hectòmetres cúbics d’aigua, xifra pròxima a la mitjana o fins i tot inferior, per aquesta època de l’any. Les causes d’aquesta minva s’han de buscar, sobretot, en les elevades temperatures de l’abril, més semblants a les del juny, amb termòmetres disparats a tot el país. Això ha provocat el procés de sublimació, que transforma la neu en vapor sense passar per l’estat líquid.

A mitjan febrer es va registrar “un volum acumulat excepcional” de 1.000 hectòmetres cúbics de neu, segons la responsable d’Hidrologia de la CHE, María Luisa Moreno. Són uns registres històrics que no s’havien vist en tot el segle XXI. Les reserves de neu s’han anat fonent de manera progressiva i han situat la majoria part dels embassaments de les conques i afluents del Segre per sobre del 95% de la seva capacitat. En conjunt, els embassaments gestionats per la CHE estan al 90,5% de la seva capacitat.

El responsable de Meteopirineus, Albert de Gràcia, ha explicat que hi ha molta neu que s’ha perdut per evaporació a causa de la calor de l’abril i pels reiterats episodis de vent. Aquest procés es coneix com a sublimació, un fenomen que es dona quan la neu es transforma en vapor sense passar per estat líquid a causa de les altes temperatures solars, que és el que ha passat al Pirineu durant la major part de les setmanes de l’abril.

Albert de Gràcia ha dit que encara hi ha molta neu a les muntanyes, però que si no haguéssim tingut un abril tan calorós estaríem parlant també de xifres històriques de neu al mes de maig. En canvi, actualment estem per sota dels  200 hectòmetres cúbics d’aigua (189 hm3), xifra pròxima a la mitjana o fins i tot inferior, per aquesta època de l’any.

Si es mira conca a conca (Garona, Ribagorçana, Pallaresa, Segre i Valira), s'aprecia que gairebé totes tenen avui menys reserves nivals que fa un any per aquestes dates -a excepció de Valira i Segre-, i això malgrat els importants registres de neu acumulats aquest hivern en aquest àmbit.

De fet, l’Estat va registrar l’abril més càlid de la història, segons dades de Copernicus. Ja el dia 9 d’abril la vall de l’Ebre i el pla de Lleida van superar els 30 graus per primer cop, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Si bé al Pirineu el termòmetre no va arribar tan amunt, i encara menys a les cotes altes amb més neu, la radiació del sol i la temperatura per sobre de la mitjana van provocar el desgel i també la sublimació.

Al continent europeu els termòmetres van registrar el dècim abril més càlid, amb gairebé 9 graus. Les anomalies de temperatures a Europa es van caracteritzar per contrastos regionals marcats. Al sud-oest van ser més càlides del que és habitual, però a l’Europa oriental van ser més fredes.

La normalització de temperatures frena el desglaç

Amb tot, en els darrers dies i la previsió pel cap de setmana i principis de la setmana que ve s’ha donat una normalització de temperatures, que fins i tot s’han situat per sota de la mitjana al Pirineu. Això contribueix a una frenada del desglaç avançat que hi va haver a l’abril. De fet, la neu ha tornat a fer acte de presència a les cotes altes i s’han anunciat nevades que podrien arribar als 1.400 metres els dies vinents. Aquest seria, doncs, un nou escenari també associat al canvi climàtic, ja que hi haurà desglaç al maig però sense grans avingudes als rius directament relacionades amb la fusió de la neu.

Aquesta setmana, el Segre no ha arribat a superar els 20 metres cúbics per segon a la seva capçalera, tot i que sí que ho ha fet aigües avall d’Oliana, perquè s’està desembassant per poder fer lloc als pantans. La Noguera Ribagorçana ha arribat als 22 metres cúbics per segon al Pont de Suert i la Noguera Pallaresa ha superat els 54 metres cúbics per segon a Collegats.