La Fiscalia arxiva les diligències contra 32 alcaldes lleidatans investigats per l'1-O, entre ells, el de Balaguer. Segons Jordi Ignasi Vidal, l'arxivament és lògic perquè en cap cas van fer res il·legal.
Per
Ràdio Balaguer
726 visites
La Fiscalia ha arxivat les diligències que tenia obertes contra 32 alcaldes lleidatans investigats per facilitar el referèndum d'autodeterminació de l'1-O.
Un d'aquests alcaldes a qui s'ha arxivat la causa és el de Balaguer, segons ens ha confirmat ell mateix aquest matí. Segons Jordi Ignasi Vidal, l'arxivament és lògic perquè en cap cas van fer res il•legal.
Àudio.....
L'alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, de ERC, també era un dels alcaldes investigats. Vidal va ser citat a declarar el passat 20 de setembre del 2017 als jutjats de Balaguer, sobre la col•laboració amb l'organització del referèndum de l'1 d'octubre. En aquell moment es va acollir al dret de no declarar i es va negar a respondre les preguntes de la Fiscalia en relació a la seva col•laboració amb el referèndum. El passat mes de desembre L'alcalde de Balaguer, es mostrava confiat que la Fiscalia arxivaria la causa de l'1 d'octubre a tots els alcaldes imputats. Segons Vidal, va declarar a Ràdio Balaguer, tenir la consciència molt tranquil•la i que la causa ja hauria d'estar arxivada des de fa temps.
El PDeCAT, partit al qual pertanyen part dels fins ara investigats, ha mostrat satisfacció per la decisió del ministeri públic i ha considerat que "acaba una investigació injusta" contra els representants municipals "i el seu compromís amb la voluntats dels seus conciutadans de decidir el futur polític del país". Així mateix, el PDeCAT indica que els alcaldes sobre els quals ara es tanca la investigació s'han mostrat "convençuts" que aquesta mateixa decisió es podrà "extrapolar" als més de 700 alcaldes investigats per la mateixa qüestió.
Cal recordar que ja fa uns mesos es van arxivar les diligències contra l'alcalde de Mollerussa, en el que va suposar el primer arxivament d'un cas contra un alcalde investigat per l'1-O. Encara, però, queden moltes causes pendents.
D'altra banda, avui s'ha reprès el judici del procés al Tribunbal Suprem de Madrid amb la intervenció de l'exconseller de la Presidència, Jordi Turull. Turull ha criticat el relat de la fiscalia i, a preguntes del fiscal Jaime Moreno, ha dit que "no s'aguanta per cap banda". En la primera intervenció davant el tribunal, Turull ha defensat el moviment independentista i ha dit que "els ciutadans de Catalunya no són ovelles, gent militaritzada, siguin independentistes o no, tenen criteri. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha cridat l'atenció a Turull i li ha dit que no aprofiti per fer al•legats que podrà fer en l'últim torn de paraula. Turull ha lamentat que porti "un any a la presó per una interlocutòria del TC" i que, en canvi, el govern espanyol incompleixi sentències d'aquest tribunal.
A preguntes del fiscal, també ha negat conèixer el document 'Enfocats' i també l'existència de l'anomenada agenda 'Moleskine' de Josep María Jové. Preguntat sobre si existia un full de ruta, s'ha limitat a dir que el que els guiava era el programa electoral i el que va desplegar l'expresident Puigdemont en el seu debat d'investidura. I ha recordat que "mai ningú ho va impugnar".
Els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell compleixen aquest dimarts 365 dies de presó preventiva. Tots ells van tornar a ingressar a la presó el passat 23 de març i ja hi havien estat aproximadament un mes a finals del 2017, del 2 de novembre al 4 de desembre. Alguns d'ells ho han expressat a través del seu compte de Twitter.
D'altra banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president Carles Puigdemont van demanar ahir a Brussel•les la implicació de les institucions europees en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Segons van subratllar "és un afer europeu" i van fer una crida a demanar "la mediació i la implicació de la comunitat internacional per tal que el Govern espanyol segui a la taula i hi hagi una negociació real". "
Així mateix, van acusar Antonio Tajani de "discriminar, fer boicot i aplicar la llei mordassa a Catalunya" per impedir la conferència al Parlament Europeu. Carles Puigdemont va assegurar que "la proposta és ben simple: un referèndum d'autodeterminació acordat, vinculant i reconegut internacionalment"
