La Generalitat inicia una campanya per verificar que els anuncis i els contractes d'habitatges de lloguer s'ajusten a la nova llei de contenció de rendes
La Generalitat ha posat en marxa una campanya per verificar que els anuncis i els contractes nous de lloguer d'habitatge s'ajusten a la Llei 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge, i al Decret Llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge.
L'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) del Departament de Territori i Sostenibilitat i l'Agència Catalana del Consum (ACC) del Departament d'Empresa i Coneixement, organismes encarregats de donar compliment a la norma, han adreçat una carta als col·legis professionals d'API de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i als col·legis d'administradors de finques de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Se'ls demana que informin els seus col·legiats de l'obligatorietat de complir la llei, en relació amb la publicació dels preus mitjançant l'índex de referència de preus de lloguer de la Generalitat, i a la limitació dels preus de lloguer en aquells municipis que han estat declarats àrees de mercat d'habitatge tens. Així mateix, s'ha traslladat als principals portals immobiliaris de Catalunya les obligacions que estableix la normativa.
El Decret llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, estableix que l'índex de referència de preus de lloguer –que permet conèixer una estimació del preu mitjà del metre quadrat de lloguer d'un habitatge ubicat en una zona i amb unes característiques definides– ha de constar en les ofertes i la publicitat que incloguin preus, així com en el contingut dels contractes.
A més, la Llei 11/2020 fixa topalls en una seixantena de municipis declarats àrees de mercat d'habitatge tens. La nova norma té com a finalitat contenir i moderar el preu del lloguer de determinades zones que, per les seves característiques, no garanteixen tenir habitatges a un preu accessible.
La llei estableix que en el cas dels habitatges situats en zones de mercat tens que hagin estat llogats en el darrers 5 anys, l'import de la renda en els contractes nous no pot superar el preu anterior actualitzat amb l'índex de garantia de competitivitat ni, en tot cas, l'índex de referència. Si l'habitatge no ha estat llogat en els darrers 5 anys, el preu màxim serà l'índex de referència.
La Generalitat de Catalunya iniciarà aquest mateix 2020 una campanya d'inspecció per garantir el compliment total de la llei, per tal d'aconseguir que s'implementi plenament.
D'altra banda les entitats d'habitatge han alertat que, en els pròxims quinze anys, 315.000 llars quedaran "excloses" del mercat i no podran fer front al pagament del lloguer. D'aquestes, un 41% hauria de ser atesa amb lloguer social, un total de 131.000 habitatges. Aquest lloguer social podria resultar en un 40% d'habitatges de nova construcció, és a dir, un total de 52.000 immobles a raó de 3.500 habitatges per any. "És un repte majúscul com a societat", ha advertit la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, en la presentació de l'estudi de COHABITAC sobre els 'Reptes i limitacions de la promoció i la gestió d'habitatges de lloguer social a Catalunya'.
L'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i l'associació de les fundacions promotores i gestores d'habitatges de lloguer social a Catalunya, COHABITAC, han reclamat "mobilitzar" el sòl per construir nou habitatge. Així mateix, han proposat "reforçar de forma important" les subvencions actuals i millores fiscals, com una reducció de l'IVA per als promotors de lloguer social.
