La jutge rebutja arxivar la causa contra Manso i Pérez de los Cobos per l'actuació policial de l'1-O a Lleida. No ha admès a tràmit el recurs de la fiscalia perquè s'ha presentat fora de termini
Per
Ràdio Balaguer
474 visites
El jutjat d'instrucció 1 de Lleida no ha admès a tràmit el recurs de la fiscalia en què demanava que s'arxivés la causa contra la ja exsubdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso; el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos; així com contra comandaments intermitjos per l'actuació policial de l'1 d'octubre de 2017 a Lleida. La jutge al•lega que el recurs de reforma, interposat el 29 d'octubre, es va presentar tard, ja que el termini de presentació acabava a les tres del migdia del 26 d'octubre. Així mateix, ordena que es tramiti el recurs d'apel•lació interposat de manera subsidiària per la fiscalia de Lleida, que haurà de resoldre l'Audiència de Lleida.
La fiscalia de Lleida va presentar un recurs contra la interlocutòria emesa el 27 de setembre de 2018 pel jutjat d'instrucció 1 de Lleida en què admetia a tràmit la querella presentada per Advocacia per la Democràcia. L'objectiu del col•lectiu és que "els responsables de vulnerar els drets humans l'1-O s'asseguin a la banqueta dels acusats". Si s'acaba obrint judici oral, un extrem que la fiscalia pretenia evitar, es podria condemnar els responsables a un mínim de cinc anys de presó per "l'excessiva violència" i per la "vulneració de drets fonamentals", segons el col•lectiu denunciant.
A més de la querella col•lectiva contra Manso i comanaments policials, els jutjats de Lleida i Solsona acumulen 15 causes obertes en què estan representades 62 persones afectades per les càrregues policials de l'1 d'octubre als col•legis electorals de la ciutat de Lleida, Ponts (Noguera) i Soses (Segrià). Són els casos que gestionen des de l'Associació d'Advocats per la Democràcia de manera gratuïta.
D'altra banda Quatre dels dotze investigats amb motiu de la protesta convocada a Lleida pels Comitès de Defensa de la República (CRD) el dia de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, el 25 de març, han declarat aquest dijous al jutjat d'instrucció 1 de la capital del Segrià. Se'ls acusa de desordres públics i atemptat als agents de l'autoritat. Quatre ja ho van fer el 19 d'octubre i tres més ho faran pròximament. El jutjat de menors havia de jutjar aquest dimecres l'altre investigat però, finalment, la vista es posposar. També queda pendent la declaració en qualitat de testimoni del sergent dels Mossos d'Esquadra que va elaborar l'atestat policial sobre els fets. Una vintena de persones s'han concentrat a les nou del matí davant dels jutjats de Lleida per donar suport als investigats que han declarat avui.
Una vintena de persones s'han concentrat al Canyeret, davant dels jutjat de Lleida, per donar suport als quatre investigats que han declarat aquest dijous en relació amb la causa oberta pels fets que van tenir lloc davant la de la protesta convocada davant de la subdelegació del govern de l'Estat a Lleida pels CDR el 25 de març, el dia de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya.
Tots quatre han declarat i han defensat al jutjat que "no van cometre cap tipus de delicte, ni el de desordres públic ni el d'atemptat contra l'autoritat" pels quals se'ls investiga, segons ha explicat l'advocada membre d'Advocacia per la Democràcia, Mireia Pardell. La lletrada confia que la causa contra aquestes les dotze persones investigades s'acabi arxivant. Sis d'aquestes van ser detingudes arran dels fets.
Pròximament també hauran de declarar al jutjat d'instrucció 1 de Lleida els tres investigats Lleida que encara no ho han fet, mentre l'altre, està pendent de judici al jutjat de menors, ja que en el moment en què va tenir lloc la protesta encara era menor d'edat. La vista estava programada per aquest dimecres però es va acabar suspenent i s'haurà de celebrar en una nova data.
D'altra banda, també haurà de prestar declaració com a testimoni el sergent dels Mossos d'Esquadra que va ser l'encarregar de redactar l'atestat policial aquell dia. Tot i això, la investigació es basa també en l'atestat elaborat per la Guàrdia Civil. Amb anterioritat, ja van declarar diversos agents dels Mossos que van resultar lesionats durant la protesta tot i que "cap d'ells va poder identificar l'autor material de les lesions que van patir", segons ha explicat Pardell. Segons l'advocada, un dels agents va reconèixer que "davant la quantitat de gent que hi havia era impossible identificar algú i que, si hi havia alguna empenta o que si la massa de gent tirava endavant, era motiu que es pogués desbordar" però ma manifestar que, "en cap cas, hi hagués alguna mala intenció en la causació d'aquest tipus de danys".
En la protesta convocada pels Comitès de Defensa de la República davant la subdelegació del govern espanyol a Lleida, el passat 25 de març, es van viure escenes de tensió entre els manifestants i els Mossos, que van carregar diverses vegades per evitar que els concentrats poguessin arribar fins a les portes de l'edifici. La mobilització, amb el lema 'Trenquem les cadenes de la repressió', va arribar a congregar més de 3.000 persones, una xifra que es va reduir a uns quants centenars quan van començar els enfrontaments amb la policia.
Els moments més tensos es van viure quan desenes de concentrats van desbordar el cordó policial per acostar-se a l'entrada de l'edifici, moment en què els Mossos van treure les porres per fer-los retrocedir i també van disparar salves a l'aire. Hi va haver diverses persones ferides i un manifestant, un veí de Lleida de 18 anys, va ser evacuat en ambulància ferit al cap, suposadament, per un cop de porra.
Durant la protesta es va penjar una estelada i una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics a la façana de la seu de l'executiu espanyol a la capital del Segrià, on també es van llençar ous, llaunes i altres objectes.
