La Llei de Barris deixa a Balaguer 8 milions d'euros que s'han invertit en diferents actuacions al centre històric. L'ajuntament en va invertir 8 més i en total han estat 16 els milions destinats a projectes per pal·liar carències del casc antic

La Llei de Barris de la Generalitat ha deixat a Balaguer 8 milions d'euros que s'han invertit en diferents actuacions al centre històric, segons ha donat a conèixer el Govern català, que ha fet balanç d'aquesta llei a nivell de país.

A Balaguer, per finançar les diferents actuacions, l'ajuntament va invertir 8 milions més, després de demanar un préstec per la mateixa quantitat. En total, doncs, han estat 16 els milions destinats a projectes per pal·liar carències del casc antic.

Entre els projectes executats a la capital de la Noguera i finançats en part per la Llei de Barris hi ha, per exemple, l'esponjament de la Unitat d'Actuació (UA) C1, en la qual es van tirar a terra els edificis situats entre els carrers Sant Pere i Sant Joan, i Sant Pere i Sant Domènec, amb la finalitat de generar un nou vial que permetés l'accés rodat; les obres d'urbanització del carrer Torrent i el seu enllaç amb el carrer dels Arços; l'actuació al carrer Cerers-Minerva; els enderrocs de les cases del carrer Pintor Borràs; l'actuació feta al carrer Teixidors; la regeneració del parc d'habitatges a la zona de la Reguereta, amb la construcció de 22 nous pisos per a joves; i, entre altres,  la construcció de nous equipaments com el Casal Lapallavacara, els jutjats o el CEI.

Pel paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, la Llei de Barris ha facilitat que la ciutat pugui comptar amb aquests equipaments però també diu que "a nivell social no s'han assolit els objectius marcats perquè no es va entrar a atacar la solució de l'habitatge o la problemàtica que hi havia respecte a persones vulnerables"

Pel que fa a l'esponjament d'algunes vies del casc antic, Vidal diu que "probablement era imprescindible fer obertures d'oxigenació tot i que altres mesures de les que es van prendre no han acabat d'aportar". En aquest sentit apunta, per exemple, que el fet s'instal·lessin espais que per generar mobilitat no ha suposat cap canvi pel que fa a l'habitabilitat del barri.

El mateix paer en cap comenta que la darrera aportació de la Generalitat per finançar els diferents projectes va arribar l'any 2016. Va ser aleshores quan la Generalitat va fer efectiu el pagament dels darrers 2'8M d'euros que estaven pendents corresponents al Pla de Barris.

A nivell de país, la Llei de Barris ha permès fer 3.900 actuacions a 143 barris de 117 municipis de Catalunya des de la seva aprovació el 2004. La iniciativa ha comptat amb una inversió conjunta de 1.123 milions d'euros. D'aquests, 582 milions, el 52% del total, han estat una aportació de la Generalitat. El 48% restant, corresponent a 541 milions d'euros, ha vingut per part dels ajuntaments. El percentatge mitjà d'execució dels projectes aprovats en aquest període ha estat d'un 84,5%. En les primeres convocatòries, el grau de compliment de les actuacions va superar el 95%, una xifra que ha caigut pràcticament fins al 60% en les darreres convocatòries per l'impacte de la crisi financera i sanitària.

Ara, l'objectiu de la Generalitat és desenvolupar un projecte per fer una "intervenció integral i de regeneració" de diferents barris de Catalunya. La intenció de la conselleria és presentar una estratègia per fer actuacions de caràcter "integral" abans de finalitzar l'any, amb la dotació de recursos corresponent, pendent de l'arribada dels fons europeus.