La paera en cap, Lorena González, ha defensat a la Taula 4 escoltar, transformar i compartir com a base de les polítiques feministes municipals

La paera en cap de Balaguer, Lorena González, ha participat aquest dissabte a la Taula 4 – Xarxa de Ciutats Intermèdies del I Congrés Dones que mouen ciutats, que ha tingut lloc els dies 23 i 24 d’octubre a La Llotja de Lleida, i hi ha defensat que el futur de les polítiques feministes municipals passa per escoltar, transformar i compartir experiències entre municipis.

Segons González, “la clau és l’escolta activa a les dones”, perquè “no es poden fer polítiques per la igualtat si no escoltem la situació quotidiana i les problemàtiques que es troben les dones de la nostra ciutat”. La paera també ha reclamat que aquestes polítiques no quedin limitades a l’àrea d’Igualtat, sinó que tots els departaments, de l’urbanisme a l’esport o les obres i serveis, hi incorporin la mirada feminista, per exemple amb més llum o més accessibilitat, perquè els espais estiguin pensats per a tota la població.

González també s’ha centrat en les experiències i els reptes de Balaguer. Ha explicat que el municipi era el més petit de la taula, però que compta amb Departament d’Igualtat, tècnica d’Igualtat i pressupost propi, i que els municipis com el seu, capital de comarca, també han de treballar en igualtat. També ha agraït a l’organització que els hagi inclòs en un espai per “compartir experiències municipals” amb altres ciutats de tot l’Estat i sumar esforços.

Entre les iniciatives, ha destacat els punts lila, que han passat de ser una estructura de cartró a una caravana. Aquesta va ser cedida a l’Ajuntament per una dona que havia patit violència masclista, amb la condició que s’utilitzés per sensibilitzar i perquè altres persones no pateixin el que ella va patir. Els punts lila s’instal·len als espais d’oci nocturn, però també als instituts, als patis i als parcs. En aquest darrer àmbit, González ha recordat el projecte “Educa’m des de la igualtat per poder decidir en llibertat”, del 2024, que l’organització del congrés ha destacat amb un plafó. La proposta s’adreçava sobretot a les famílies, per conscienciar-les de la importància d’educar en igualtat des de la infància, i va incloure el repartiment de bosses de roba, una acció que va permetre arribar a col·lectius que no són els habituals de l’oci o de l’àmbit educatiu. Entre els reptes, ha citat la conciliació, en què, ha reconegut, és difícil avançar en un ajuntament de mida petita.

El debat, coordinat per Verònica Martínez París, coordinadora del Congrés i comissionada de l’Alcaldia de Lleida per a les Polítiques Feministes, ha comptat amb la contextualització de Carme Valls Llaràs, quarta tinenta d’alcaldia de Lleida. Hi han participat representants d’A Coruña, Pamplona, Getafe, Reus, Manresa, Granollers, Tortosa i Balaguer, a més de Josep Maria Llop, director de la Càtedra UNESCO de Ciutats Intermèdies de la Universitat de Lleida, i Esther Pano, directora de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals. Les ciutats han respost a la pregunta sobre les prioritats i el futur de les polítiques municipals feministes de les ciutats intermèdies, a partir de l’experiència de cada municipi.

El congrés ha estat una plataforma per portar a l’àmbit local l’agenda feminista global, amb tres eixos alineats amb els de la 69a Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona de les Nacions Unides (CSW69): la justícia econòmica, la governança igualitària i el dret a una vida lliure de violències masclistes.