La pèrdua d'olfacte i gust per la covid afecta més a joves i dones, segons un estudi. D'altra banda els anticossos contra la Covid-19 es mantenen almenys mig any

La pèrdua de l'olfacte i del gust per la covid-19 afecta més a persones joves i dones, segons han conclòs investigadors de l'Hospital Clínic-IDIBAPS. Aquests investigadors han fet diversos anàlisis sobre la prevalença de la pèrdua de l'olfacte i el gust entre pacients que han passat la covid. En un d'ells, conclouen que més de la meitat tenen pèrdua d'olfacte i gust i d'aquests, en més del 90% el deteriorament es produeix en els dos sentits. D'altra banda, els resultats van demostrar que la DOG és un símptoma comú en covid-19 principalment en pacients joves i no hospitalitzats. Un de cada tres va presentar pèrdua del gust o de l'olfacte com a símptoma inicial de la malaltia.

L'equip del Clínic-IDIBAPS, encapçalat per Joaquim Mullol, responsable de la Unitat de Rinologia i Clínica de l'Olfacte del Servei d'Otorrinolaringologia del Clínic i cap del grup Immunoal·lèrgia Respiratòria Clínica i Experimental de l'IDIBAPS; i Isam Alobid, coordinador del grup Multidisciplinari de Cirurgia de Base de Crani del centre hospitalari i investigador del mateix grup, ha coordinat, des de l'inici de la pandèmia, tres estudis i diversos articles originals i de revisió sobre la pèrdua l'olfacte i del gust en el context de la covid.

En un estudi coordinat pels dos doctors es van avaluar la freqüència i la gravetat de la disfunció de l'olfacte i/o del gust (DOG) en pacients amb covid-19 i la seva relació amb característiques demogràfiques, ingrés hospitalari i amb altres símptomes o malalties.

L'estudi, publicat al 'Journal of Investigational Allergology and Clinical Immunology', avalua les dades de 846 pacients i 143 controls de 15 hospitals espanyols. Es va observar que la DOG va ser dues vegades més comuna entre pacients amb covid en comparació amb els controls. Més de la meitat de les persones amb covid presentaven una pèrdua greu de l'olfacte (53,7%) o del gust (52,2%) i, d'aquests, en més del 90% el deteriorament va afectar els dos sentits.

En un altre estudi, publicat a l'European Archives of ORL, es va avaluar la freqüència i gravetat de la DOG en pacients no ingressats positius a PCR per SARS-CoV-2 en comparació amb controls amb refredat comú o grip i PCR negativa. Es van incloure 197 pacients i 107 controls de cinc hospitals espanyols.

La freqüència de pèrdua d'olfacte (70,1%) i gust (65%) va ser significativament superior entre els pacients amb covid respecte als controls (20,6% i 19,6%, respectivament). La pèrdua simultània de gust i olfacte també va ser major en els pacients amb covid (61,9% versus 10,3%).

Els investigadors han explicat que en aquests estudis la pèrdua d'olfacte i gust va ser predominant en persones de menys de 50 anys i en dones, "que representaven un 63% dels afectats amb aquesta simptomatologia".

En aquest sentit, apunten que l'estudi del sentit de l'olfacte pot ser útil per identificar pacients que requereixin mesures d'aïllament o tractament inicial i podria reduir el nombre de contagis evitant la propagació.

D'altra banda conclouen que tres de cada quatre pacients amb covid presenten una millora de la pèrdua d'olfacte passat un mes des del diagnòstic. Aquesta millora amb el temps indica que el virus provoca una inflamació i no un dany permanent al neuroepiteli olfactiu en la major part dels pacients.

En cas que la pèrdua d'olfacte persisteixi, s'ha de considerar l'inici de tractament, tot i que es desconeix l'eficàcia dels tractaments disponibles en l'actualitat per a la disfunció olfactiva postviral. Els investigadors han destacat que no hi ha medicaments eficaços en la pèrdua d'olfacte i el gust de causa postviral.

No obstant, asseguren que l'entrenament olfactiu ajuda a la recuperació de l'olfacte. Aquesta teràpia implica l'exposició repetida a un conjunt d'olors coneguts durant deu segons cadascun, dues vegades al dia durant, al menys, tres mesos. Es tracta d'un procediment útil en pacients que l'inicien dins del primer any després de l'inici del símptoma.

D'altra banda un estudi liderat per IrsiCaixa ha demostrat que els pacients afectats per la covid-19 generen anticossos neutralitzants capaços de bloquejar el virus durant almenys sis mesos des del moment de la infecció. De fet, aquest efecte protector el tenen tant els pacients lleus i asimptomàtics com els més greus que han requerit hospitalització. A més, en aquests últims casos la producció d'anticossos és sempre més elevada. Per aconseguir aquests resultats, els investigadors ha seguit durant mig any a 210 persones infectades pel SARS-CoV-2. Tot i que encara cal estudiar quins nivells mínims d'anticossos són necessaris per combatre el SARS-CoV-2, l'estudi planteja un escenari optimista pel que fa a la immunitat a llarg termini.

L'estudi, publicat a BioRxiv i finançat per Grifols, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l'ISCIII i les campanyes de mecenatge #JoEmCorono, BonPreu/Esclat i Correos, és fruit del consorci creat juntament amb l'Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), i amb el suport de Grifols.

Dels 210 pacients analitzats, la meitat van passar la malaltia de manera asimptomàtica, i l'altra meitat va requerir hospitalització a causa de problemes respiratoris. "Hem vist que la gran majoria d'aquests anticossos bloquegen la proteïna S del virus i això és el que els confereix la capacitat neutralitzant", explica Julià Blanco, investigador principal a IrsiCaixa i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol. "Aquesta informació és molt valuosa. Saber com s'activa el sistema immunitari ens està facilitant molt el procés de desenvolupar una nova vacuna", afegeix.

Els investigadors han observat que "els pacients hospitalitzats arriben als nivells màxims

d'anticossos 17 dies després de presentar els primers símptomes". A partir d'aquest pic i fins al tercer mes, la resposta immunitària decau de manera pronunciada.

En el cas de les persones asimptomàtiques o amb simptomatologia lleu, la producció d'anticossos també és sostinguda, però, en aquest cas, més baixa i no mostra el pic inicial ni el descens observat en els pacients greus. "Fins ara, la comunitat científica no ha pogut esclarir quin és el mínim nivell d'anticossos capaç de protegir-nos d'una reinfecció. Els resultats d'aquest estudi, però, ens permeten ser optimistes i pensar que la immunitat, ja sigui en resposta al SARS-CoV-2 o proporcionada per una vacuna, podria ser protectora i a llarg termini", explica Benjamin Trinité, investigador associat a IrsiCaixa i coautor de l'article.

"Al voltant del 80% de les persones infectades per SARS-CoV-2 presenten símptomes lleus. És essencial que la comunitat científica estudiï el transcurs de la malaltia en aquest percentatge tan elevat de la població. Només així podrem entendre millor la immunitat de grup contra aquest virus", afirma Blanco. En aquests casos, el personal investigador planteja diversos escenaris. En primer lloc, que els baixos nivells d'anticossos siguin suficients per fer front a la malaltia en els primers dies de la infecció. En segon lloc, que disposin de cèl·lules T preexistents activades per infeccions anteriors per altres coronavirus, com el virus del refredat comú, que també reaccionin vers el SARS-CoV-2.

Així doncs, el personal investigador remarca la importància d'estudiar el funcionament de la resposta immunitària regulada per cèl·lules T per així poder dissenyar i implementar noves estratègies per combatre la COVID-19 en absència d'anticossos.

ACN