La Reforma Local continuarà la seva tramitació parlamentària després que la majoria del PP hagi rebutjat aquest dijous totes les esmenes a la totalitat presentades al projecte de llei del govern espanyol per la majoria dels grups.
Per
Ràdio Balaguer
624 visites
La Reforma Local continuarà la seva tramitació parlamentària després que la majoria del PP hagi rebutjat aquest dijous totes les esmenes a la totalitat presentades al projecte de llei del govern espanyol per la majoria dels grups.
PP i UPN han votat en contra de les deu esmenes presentades, mentre que la resta de grups ho han fet a favor tret de Foro Austúrias, que ha estat l'única formació parlamentària que s'ha abstingut.
Per a Convergència i Unió, aquest projecte de llei no serveix per a Catalunya. "Ni serveix, ni respecta la voluntat de l'estatut de Catalunya en matèria local", segons ha subratllat el diputat de CiU, Carles Pàramo, encarregat de defensar la posició de la Federació Nacionalista.
Poc abans de l'aprovació d'aquest projecte de llei, PP i PNB han arribat a un acord mitjançant el qual s'incorporen dues esmenes per garantir l'autonomia i el paper de les diputacions forals.
A canvi, els nacionalistes bascos han decidit retirar la seva esmena a la totalitat però no han descartat el seu suport al text perquè encara hi ha molts aspectes que no comparteixen.
A banda de rebutjar les esmenes a la totalitat, la cambra també ha rebutjat que el projecte de llei torni al ple i, per tant, passarà per la corresponent comissió abans de traslladar-lo al Senat.
El govern espanyol sosté que la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local permetrà estalviar prop de 8.000 milions d'euros, que servirà per definir competències i que garantirà el finançament per part de les comunitats autònomes d'aquells serveis que prestin els ajuntaments. Amb tot, la majoria de grups parlamentaris s'hi oposen en considerar que la nova norma suposa un atac a l'autonomia municipal i a la capacitat de representació dels alcaldes.
La Reforma Local reforça el paper de les Diputacions provincials ja que assumiran els serveis d'aquells ajuntaments de menys de 20.000 habitants que no puguin garantir-los a un 'cost efectiu'.
Aquest tipus d'administracions locals hauran de publicar els cost dels serveis contractats i en cas que sigui massa alt, es traspassarà la gestió a les Diputacions.
La nova norma també preveu una 'racionalització salarial' i fixa els 100.000 euros com a sostre, quantitat a la que només podran accedir els treballadors d'ajuntaments de més de 500.000 habitants.
Els ajuntaments de municipis de menys de 1.500 habitants no tindran cap càrrec amb dedicació exclusiva, mentre que els consistoris d'entre 700.000 i 1 milió d'habitants en podran tenir 25. Pel que fa a Madrid i Barcelona, l'ajuntament de la capital espanyola podrà disposar de 45 càrrecs amb dedicació exclusiva mentre que el de la capital catalana en podrà tenir 32.
La nova llei no permetrà el govern espanyol imposar fusions entre ajuntaments sinó que seran els propis consistoris afectats els que hauran de decidir si es volen fusionar. Per a aquest procés d'unificació, només caldrà la majoria simple dels membres de cadascuna de les cambres.
Les competències de cada ajuntament també quedaran fixades en funció de la seva població. Només quan estiguin garantida la correcta prestació de les competències de les administracions locals i la seva viabilitat econòmica, les comunitats autònomes podran delegar noves competències als ajuntaments.
Per la seva banda , el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch en declaracions a la xarxa , assegura que la reforma local del govern del PP pretén "esborrar, centralitzar i eliminar qualsevol punta de possible organització" de Catalunya. De la seva banda, la Federació de Municipis de Catalunya considera que "atempta directament contra l'autonomia municipal".
Segons Buch, la "piconadora" ha acabat imposant-se al Congrés, on la majoria absoluta del Partit Popular ha privat que els grups de la oposició poguessin incorporar canvis a la llei.
Malgrat tot, el president de l'ACM confia que "no sigui una llei que ataca tant l'autonomia local i que minva de dret als ciutadans".
Buch s'ha mostrat esperançat que, com a mínim, "respecti la llei catalana".
