La Regió Sanitària Lleida comparteix aprenentatges dels cinc anys de desplegament de la prestació d'ajuda per morir
La jornada ha posat de manifest que la prestació d’ajuda per morir (PRAM) s’ha consolidat com una prestació integrada dins del sistema sanitari, sustentada en el respecte a l’autonomia de les persones, la seguretat jurídica i la coordinació entre professionals i dispositius assistencials. Aquesta evolució ha estat possible gràcies a la implicació dels equips assistencials i dels professionals referents que han liderat el desplegament de la prestació al territori.
Durant la inauguració, la gerent de la Regió Sanitària Lleida i delegada dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, Rosa Maria Pérez, ha destacat que "aquests cinc anys han permès construir nous circuits assistencials, reforçar la formació dels professionals i consolidar mecanismes de coordinació per garantir una atenció de qualitat a les persones que decideixen iniciar aquest procés, en un exercici de plena autonomia". Pérez ha proposat continuar treballant de forma conjunta per polir alguns aspectes i implicacions del procediment.
Per la seva banda, Oriol Yuguero, gerent de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i de Gestió de Serveis Sanitaris, ha recordat els inicis del desplegament de la LORE i "els dubtes sobre l'impacte emocional que la nova prestació podria tenir sobre els professionals sanitaris que estiguessin al costat del malalt durant el procés." Avui, 5 anys després, Yuguero ha felicitat als presents perquè "tot i que el camí no ha estat fàcil, hem consolidat una manera de fer, amb molt bons resultats".
Pilar Vaqué, gerent d’Atenció Primària i a la Comunitat de Lleida, ha destacat "l'esforç i el professionalisme de l'atenció primària en el desplegament de la PRAM que, gràcies a una coordinació excel·lent amb els altres nivells assistencials, ha estat tot un èxit que cal celebrar tot i les dificultats dels inicis".
Al llarg de la trobada s’han abordat aspectes relacionats amb l’organització dels equips que participen en una PRAM, els diferents abordatges de l’atenció al final de la vida, la coordinació entre nivells assistencials i els reptes clínics, socials, organitzatius i ètics que planteja aquesta prestació. També s’ha posat en valor la importància de la mirada multidisciplinària i del treball col·laboratiu entre atenció primària, hospitals, cures pal·liatives, salut mental, treball social i altres professionals implicats en l’acompanyament de les persones i les seves famílies.
Les diferents ponències i taules de debat han coincidit a assenyalar que la PRAM va més enllà del procediment assistencial i requereix la combinació de coneixement clínic, reflexió ètica, rigor legal i qualitat humana. Núria Terribas, jurista especialitzada en bioètica i vocal de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, ha tancat la jornada parlant de les implicacions ètiques i jurídiques de la LORE.
La PRAM, una realitat consolidada a Catalunya
Durant aquest any, 499 persones van sol·licitar la prestació d’ajuda per morir durant l’any 2025, un 39% més que l’any anterior. A Lleida, on totes les línies assistencials compten amb professionals referents de la PRAM, se’n van registrar 8 sol·licituds, enfront de les 3 de 2024.
La major part de les sol·licituds continuen originant-se a l’atenció primària, que constitueix la principal porta d’entrada al sistema i el primer espai d’acompanyament per a les persones que plantegen aquesta opció.
Amb la jornada d’avui, la Regió Sanitària Lleida ha volgut reconèixer la tasca desenvolupada pels professionals durant aquests cinc anys i reafirmar el seu compromís amb una atenció centrada en les persones, respectuosa amb els seus drets i basada en la qualitat assistencial, la coordinació i l’acompanyament.
