La sensibilitat a l'estrès fa que els pensaments suïcides siguin més extrems i sostinguts en universitaris. Un estudi de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i de la UPF analitza enquestes a més de 700 estudiants

Ser més sensible a l'estrès fa que els estudiants universitaris tinguin pensaments suïcides més sovint, més intensos i més variables. Ho conclou un estudi longitudinal coordinat per l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El treball analitza dades d'enquestes fetes a més de 700 estudiants universitaris. L'estudi defineix tres graus d'ideació suïcida passiva en funció de la seva freqüència, intensitat i variabilitat creixent. Les enquestes es van fer cada vespre durant 14 dies consecutius per avaluar el grau d'ideació suïcida passiva i afecte negatiu diari. A més, es va fer una sessió de seguiment als 12 mesos.

El suïcidi és la primera causa de mort entre els joves d'entre 15 i 29 anys a Espanya i la tercera al món. Es tracta d'un fenomen cínic complex que costa predir i prevenir. Malgrat que des del 2017 s'especula que l'estrès modula la variabilitat i persistència dels pensaments suïcides, fins ara no s'ha pogut definir aquesta relació.

Pensaments suïcides almenys un de cada dos dies

Aquest estudi defineix tres graus d'ideació suïcida en funció de la seva freqüència, intensitat i variabilitat creixent. Els resultats mostren que els estudiants amb un grau d'ideació suïcida passiva major (grup 2 i 3) tenen pensaments o desitjos de morir sense un pla concret almenys un de cada dos dies.

La sensibilitat a l'estrès és la condició per la qual les persones més sensibles experimenten més malestar i sentiments adversos com por, ansietat, culpa o hostilitat davant d'una situació estressant.

Aquesta sensibilitat a l'estrès és un factor creixent entre els grups, i és més alta en aquells estudiants amb major ideació suïcida (grups 2 i 3). En els casos més acusats, amb elevada freqüència i intensitat de pensaments, s'ha observat que les persones amb més sensibilitat a l'estrès tenen una ideació més constant en dies consecutius, segons apunta la investigadora del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris i primera autora de l'estudi, Ana Portillo-Van Diest.

El coordinador del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i catedràtic de Salut Pública de la UPF, Jordi Alonso, afegeix que fins ara totes les persones amb ideació suïcida es posaven en un mateix calaix, de manera que costava trobar relacions de causalitat amb altres factors que alteren la salut.

A més, Portillo destaca que poder distingir els estudiants que tenen una ideació suïcida esporàdica i poc intensa, d'aquells que hi pensen almenys un de cada dos dies de manera més intensa ha permès veure que la sensibilitat a l'estrès intensifica la freqüència i variabilitat dels pensaments suïcides.

Els investigadors apunten que, en tractar-se d'un estudi amb població no clínica, no han arribat a distingir com a grup independent el perfil de persones que presenten molta intensitat i poca variabilitat d'ideació suïcida en dies consecutius. Un grup que, segons altres estudis, és particularment perillós perquè s'hi observen més intents de suïcidi.

Gràcies a les visites de seguiment fetes un any després de les enquestes, l'estudi determina que la gravetat de la ideació suïcida en el dia a dia prediu aquesta conducta, així com els intents de suïcidi, en el futur. En els estudiants amb un patró d'ideació suïcida passiva més intens i freqüents, els pensaments i conductes suïcides, persisteixen més en el temps, almenys durant un any. Aquesta conducta eleva el risc d'intent de suïcidi.

Mortier destaca que les dades d'aquest treball trenquen la visió tradicional que la ideació passiva és menys greu que la ideació activa. I és que l'estudi evidencia que un patró d'ideació més intens, freqüent i persistent prediu la ideació activa -amb planificació i intent-, fins almenys un any després.

En persones que tenen una ideació intensa, freqüent i persistent, la sensibilitat a l'estrès fa que els pensaments suïcides siguin més extrems i sostinguts. Per això els autors apunten que tenir en compte la sensibilitat a l'estrès, aplicant mesures com la pràctica del 'mindfulness', o d'altres, podria ser una mesura eficaç per prevenir els suïcidis entre la comunitat universitària.