La síndica impulsa un acord de país amb 35 mesures per acabar amb el sensellarisme el 2035. Reclama destinar-hi entre el 0,15% i el 0,2% del pressupost de la Generalitat

La síndica ha explicat després de la reunió al Bloc 4 de Can Batlló que la majoria de les intervencions dels representants institucionals estan alineades amb les 35 mesures plantejades. Tot i això, ha remarcat que el document presentat aquest divendres és encara una proposta que haurà de ser analitzada pels participants.

Entre els quatre fonaments de l’acord hi ha la regulació i les polítiques públiques, la garantia de drets, la suficiència pressupostària i la governança de les dades. El text fixa quatre línies estratègiques: l’equitat territorial i la dotació de recursos; una actuació integrada entre administracions i sectors; la garantia de drets, i la millora del coneixement, la transparència i la rendició de comptes.

Un dels eixos de l’acord és garantir una resposta més homogènia arreu del territori i evitar que l’atenció al sensellarisme depengui del municipi on es trobi la persona. El document planteja que la Generalitat fixi abans d’acabar el 2027 uns serveis mínims obligatoris, com menjadors socials, dutxes, centres de dia, espais de pernoctació o equips de carrer, i que els ajuntaments disposin de plans locals d’abordatge abans del primer semestre del 2028. La proposta també vol evitar que la manca de recursos en un municipi acabi desplaçant les persones sense llar cap a localitats veïnes.

La síndica reivindica que ha de ser "un acord de tots"

Pel que fa al finançament, Giménez-Salinas ha insistit que l’abordatge no pot recaure exclusivament en els municipis. “Això és un acord de tots”, ha afirmat. El document proposa concretament que les partides dedicades al sensellarisme representin entre el 0,15% i el 0,2% dels pressupostos de la Generalitat des del 2027 i durant els anys següents. Giménez-Salinas ha defensat també que l’acord no ha de ser una simple “carta als Reis”, sinó que els compromisos assumits obliguin les institucions signants.

Entre les 35 mesures hi ha reservar durant el període 2027-2031 almenys un 15% dels habitatges destinats a polítiques socials per a persones en situació d’exclusió residencial i sensellarisme, crear un mínim de 1.500 noves places d’allotjament temporal abans d’acabar el 2028 i reforçar els equips de carrer. També es proposa garantir l’empadronament de les persones sense domicili fix, incorporar les persones que viuen al carrer al copagament farmacèutic de zero euros i desplegar equips especialitzats de salut mental arreu del territori abans del 2030.

El document també planteja impedir els desnonaments d’habitatges públics quan hi hagi menors al nucli de convivència i elaborar protocols per evitar que persones que surten de presons, hospitals o centres de protecció de menors acabin al carrer. A partir del 2028 es vol fer, a més, un recompte anual de persones sense llar a tot Catalunya, preferentment durant una mateixa nit.

Moreno defensa que “no es parteix de zero”

El conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, ha reconegut que el sensellarisme ha crescut durant els darrers anys i que també ha canviat el perfil de les persones afectades. El conseller ha apuntat que actualment hi ha persones que treballen i perceben un salari però que, així i tot, no es poden permetre ni llogar una habitació.

Moreno ha defensat, però, que “no es parteix de zero” i ha reivindicat les polítiques impulsades tant pels ajuntaments com per la Generalitat. Ha explicat que s’ha reforçat la col·laboració amb el món local amb 115 nous professionals, que s’ha arribat a 70 àrees bàsiques i que s’ha incrementat el finançament destinat a l’abordatge del sensellarisme.

El conseller ha considerat necessari “arribar a acords” per construir una “política de país” davant d’una realitat que ha qualificat de “molt complexa”, ja que engloba situacions vinculades a la salut mental, les addiccions o la crisi de l’habitatge.

Barcelona reivindica que aporta 51 MEUR anuals

La tinenta d’alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Raquel Gil, ha celebrat que l’abordatge del sensellarisme superi els límits de la capital catalana i adopti una “mirada metropolitana i de país”. Gil ha assegurat que l’Ajuntament destina actualment 51 MEUR anuals a situacions vinculades al sensellarisme i ha reclamat que la resta d’administracions assumeixin també responsabilitats.

“Nou anys poden semblar pocs, però en la vida de les persones que viuen al carrer són molts”, ha afirmat sobre l’objectiu del 2035. Gil ha remarcat que qualsevol acord o futura llei haurà d’anar acompanyat de recursos, especialment per al món local.

La representant municipal ha afegit que Barcelona estudiarà ara les 35 mesures. “La música ens sona bé”, ha afirmat, tot recordant que l’Ajuntament ja aporta un volum important de recursos a una problemàtica que, segons ha remarcat, “no neix a les ciutats” però hi mostra “la seva part més crua”.

El document parteix de les dades recollides pel Síndic, segons les quals el novembre del 2025 hi havia almenys 6.876 persones dormint al ras o en assentaments precaris en 81 municipis catalans, que representen el 72,1% de la població de Catalunya. La institució adverteix que aquesta xifra només recull una part de les situacions que s’inclouen dins del concepte de sensellarisme.

El tercer sector reclama començar amb 100 MEUR

El president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Xavier Trabado, ha considerat que els recursos destinats fins ara al sensellarisme són “absolutament insuficients” i ha defensat que caldria començar amb una dotació de 100 MEUR per abordar el fenomen “amb garanties” arreu de Catalunya. Segons Trabado, aquesta quantitat hauria de permetre que tots els ajuntaments disposessin dels recursos necessaris i evitar que hi hagi territoris sense capacitat per afrontar el problema.

Trabado també ha celebrat que les diferents administracions avancin cap a un acord de país i ha reclamat que aquest procés sigui complementari a l’aprovació de la llei del sensellarisme, actualment en tramitació parlamentària. Ha defensat que la norma ha de permetre “formalitzar els drets” de les persones sense llar i establir obligacions per a les administracions, i ha assenyalat que el debat parlamentari se centra ara, entre altres qüestions, en la definició del col·lectiu beneficiari.