La web de vigilància de Salut Pública farà seguiment dels diagnòstics per deshidratació i cops de calor. L’eina es posarà en marxa en els pròxims dies i ha d’ajudar a identificar mesures davant les altes temperatures

El Departament de Salut té previst publicar en els pròxims dies el seguiment dels diagnòstics de deshidratació, cops de calor, síncopes i altres efectes de les altes temperatures. Es tracta d’un nou sistema que s’actualitzarà periòdicament i que es podrà consultar a la web del Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SIVIC), un recurs que es va posar en marxa arran de la pandèmia de la covid-19 per millorar l’accés a les dades d’aquesta malaltia i d’altres com la grip. L’estiu del 2023, la web va incorporar noves dades com les temperatures registrades, les defuncions i les urgències hospitalàries per ajudar a explicar els efectes de la calor basant-se en correlacions.

La publicació de la nova eina, prevista per als pròxims dies, coincideix amb una nova onada de calor aquest estiu, que acumula diversos dies amb les temperatures més elevades del que és habitual. 

El sistema de vigilància SIVIC fa un pas més amb la incorporació sistemàtica dels diagnòstics amb causes específiques relacionades amb la calor, una informació que ha de permetre als responsables de Salut Pública identificar de forma més acurada l’impacte de la calor en la salut i dissenyar “accions específiques” per prevenir i reduir aquestes efectes.

En aquest sentit, Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, considera que aquest sistema representa un “pas important” i “innovador”. Segons explica, no els consta que cap altre país o sistema de salut utilitzi un model similar, basat en els diagnòstics clínics i no en estimacions de models matemàtics, per dimensionar l’impacte de la calor en la salut.

Els sistemes de vigilància han analitzat aquests efectes sobretot a partir de la correlació entre els períodes de temperatures extremes i l’excés de la mortalitat global, és a dir, per totes les causes, o també amb el nombre d'ingressos hospitalaris. Aquesta associació suggereix que la calor pot haver contribuït a l’excés de mortalitat, però no permet establir amb total certesa una relació de causalitat.

Durant els períodes de calor extrema coincideixen altres factors que poden influir en la mortalitat, com ara els desplaçaments massius i accidents de trànsit, els ofegaments a platges, el consum de substàncies tòxiques o, fins i tot, la manca de cuidadors habituals, apunta Mendioroz.

Més de mig miler de morts atribuïbles a la calor l’any passat

Amb aquest sistema de correlació, les morts atribuïbles a la calor durant l’estiu passat a Catalunya van ser 576, segons les dades del Departament de Salut a partir de les baixes de la targeta sanitària.

D’altra banda, el sistema de monitoratge de la mortalitat diària (MoMo) de l’Institut Carles III va quantificar en 670 les defuncions atribuïbles a la calor, gairebé el triple que el mateix període de l’any passat. Aquest mateix sistema va registrar 218 morts atribuïbles a la calor aquest juny, multiplicant per quatre l'anterior rècord.

A més d’aquests sistemes estimatius, el Departament de Salut utilitza les dades específiques de defuncions per cop de calor certificades per l’Institut de Medicina Legal i de Ciències Forenses, que l’any passat va confirmar tres morts per aquesta causa.

Prevenir els efectes de la calor extrema, sobretot en les persones en una situació més fràgil

Els responsables de Salut Pública recorden que la calor extrema i sostinguda augmenta la mortalitat i la morbiditat, especialment en les persones grans i amb patologies cròniques. Segons dades facilitades, l’excés de calor pot incrementar la mortalitat entre un 12% i 40% en països desenvolupats. Buscar i garantir espais frescos i tenir cura de les persones més fràgils són gestos individuals i col·lectius que contribueixen a prevenir aquest impacte en la salut.