Les Cases de la Música de Lleida han gestionat 200 propostes musicals i donat suport a 40 grups des de 2020. La recerca de sales per programar directes i la falta d’educació musical del públic, principals reptes a Ponent

El projecte de les Cases de la Música va aterrar a Lleida el 2020 i ha gestionat unes 200 propostes i donat suport a 40 formacions musicals de les comarques de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran. Aquest model en xarxa establert en diferents punts de Catalunya, busca la professionalització de grups emergents fins a situar-los en un punt “òptim” perquè la indústria musical assumeixi el seu desenvolupament posterior. Òscar Enrech, director de la seu lleidatana parla de la falta de sales de concerts a la demarcació per poder programar directes com un dels principals reptes. La cantant Berta Saura, del grup Bru, va més enllà i comenta que cal apostar per educar musicalment al públic i “assumeixi el risc de descobrir propostes noves”.

El projecte de les Cases de la Música compta amb més de dues dècades de trajectòria a Catalunya i ha rebut reconeixements de l’Acadèmia Catalana de la Música i la revista Enderrock. Va néixer inicialment a l’àrea metropolitana impulsada per les sales de concerts, amb l’objectiu de funcionar com un “laboratori d’R+D”, apunta Enrech, que afegeix la voluntat d’acompanyar el talent emergent de les bandes i facilitar-ne la continuïtat.

La xarxa ofereix suport integral mitjançant ajuts per a gravar discos en estudis professionals; la producció de videoclips; l’assessorament tècnic i escènic per al directe; i l’accés a fires i mercats estratègics com el Mercat de Música Viva de Vic o la Fira Mediterrània de Manresa.

L’arribada de les Cases de la Música a Lleida va ser en plena pandèmia, un període que va destacar per la gran efervescència creativa a causa del confinament i la disponibilitat d’hores per fer música. En una demarcació com la de Lleida, un dels principals objectius és que les bandes cantin en català i preferentment amb el dialecte nord-occidental, però també fomentar la cohesió territorial per garantir que formacions de municipis llunyans com Tremp, la Seu d’Urgell o la Val d’Aran, tinguin les mateixes oportunitats que les de Lleida ciutat.

Un dels principals reptes de les Cases de la Música ha estat el de trobar espais per poder programar directes, ja que hi ha molt poca oferta de sales privades. Per això, destaquen la consolidació d’aliances com la col·laboració amb la Federació d’Ateneus de Catalunya, a través del cicle Vesprades, a més d’iniciatives com el cicle Km0 i concursos de bandes emergents a l’Espai Orfeó.

Defensar els temes al directe

Pau Sanmartí, tècnic de les Cases de la Música a Lleida, parla de la irrupció de la IA i totes les eines tecnològiques que faciliten la creació musical en l’àmbit particular d’una forma molt ràpida i econòmica. En aquest sentit, destaca que la prioritat fonamental del projecte és l’exhibició en viu i que els artistes que es presenten a les convocatòries que fan cada any han de saber “defensar” les cançons en un directe, davant del públic i convèncer programadors i mànagers.

Sanmartí també apunta que l’escena musical de Ponent i el Pirineu compta amb una “gran pluralitat” de gèneres, que van des del metall, al punk-rock, el pop-rock, la música d’autor i l’electrònica.

“El públic de Ponent s’ha d’educar musicalment”

La cantant Berta Saura, del grup Bru, ha estat una de les que s’ha beneficiat en dues ocasions dels ajuts a la creació de les Cases de la Música. Assegura que sense aquests suports, seria pràcticament impossible fer concerts i portar la música que han gestat arreu del territori. Saura parla de l’educació musical del públic del Ponent com un dels principals reptes. “L’algoritme d’Spotify fa que escoltem patrons musicals ja coneguts i de forma repetitiva” i això fa que els programadors i el públic sigui reticent a l’hora de contractar o escoltar projectes amb repertori d’autor i no versions.

Segons Saura, caldria formar al públic per assumir el risc de descobrir propostes noves en directe i comprendre el valor de la “cultura remunerada”. Hi ha poca gent que estigui disposada a pagar 15 euros per anar a un concert d’un grup del qual no ha sentit mai cap cançó, i això és un problema, diu Saura.