Les entitats que formen part d’ALLEM atenen almenys 1.500 lleidatans amb discapacitat intel·lectual i un problema de salut mental i reclamen més coordinació entre Salut i Serveis Socials

•    La jornada «Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual/3» que ha tingut lloc avui a la Facultat de Medicina de la UdL ha posat el focus en la doble realitat de les persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental

•    Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen quatre vegades més probabilitats de desenvolupar un trastorn de salut mental que la resta de la població

•    Les entitats reclamen que Salut i Serveis Socials treballin de la mà i que les persones ateses participin, en primera persona, en el disseny dels serveis

Lleida, 28 d’octubre de 2026.– Les entitats de la Federació ALLEM atenen a la demarcació de Lleida més de 6.000 persones, de les quals 3.800 tenen discapacitat intel·lectual. Almenys 1.500 d’aquestes persones, prop del 40%, viuen alhora amb un problema de salut mental. Ho ha explicat la coordinadora de la federació, Assumpta Fortuny, en el marc de la jornada «Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual/3», que ha tingut lloc avui dimecres a l’Aula Magna Joan Viñas Salas de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida.

L’acte l’han organitzat Granés Fundació, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, Dincat, la Federació ALLEM i Sant Joan de Déu Terres de Lleida. La jornada ha reunit professionals, persones amb discapacitat intel·lectual i famílies per debatre com construir uns serveis de salut mental més inclusius i participatius.

La directora-gerent de Granés Fundació, Laura Masferrer Mascort, ha recordat que aquesta doble realitat sovint passa desapercebuda: «Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen quatre vegades més probabilitats de desenvolupar un trastorn de salut mental que la resta de la població. La discapacitat intel·lectual moltes vegades actua com una màscara que cobreix aquest trastorn mental».

Per això, ha afegit, cal fer visible aquesta realitat: «Quan coincideix aquesta doble realitat de discapacitat intel·lectual i salut mental, la situació és més complexa. Cal fer molta divulgació, molta formació als professionals i que la societat en general conegui la realitat d’aquestes persones per caminar cap a la plena inclusió».

Salut i Serveis Socials, de la mà

Assumpta Fortuny, coordinadora d’ALLEM, ha reclamat més connexió entre els dos àmbits que acompanyen les mateixes persones: «Necessitem al territori fer vasos comunicants entre els professionals de l’àmbit de la salut i els del món social. Tot i que donem suport a la mateixa persona, moltes vegades ens falta aquesta connexió per treballar de manera coordinada d’acord amb el que cada persona necessita».

En la inauguració institucional, el president de la delegació de Lleida del Col·legi de Psicologia de Catalunya, Jaume Celma Merola, ha defensat precisament aquesta idea en el sentit que el benestar emocional i la realitat social són dimensions inseparables i que cal superar la fragmentació dels serveis. «Això només serà possible si Salut i Serveis Socials deixen de caminar en paral·lel i avancen de debò de la mà», ha afirmat. També ha apostat per «circuits coordinats, professionals que treballin plegats i una continuïtat en l’acompanyament que eviti que les persones i les seves famílies hagin d’anar d’una porta a l’altra buscant respostes».

Un canvi de model d’atenció

La psiquiatra Aida Palacín Maresma, cap del Servei Especialitzat en Salut Mental per a persones amb Discapacitat Intel·lectual de l’IAS, ha reivindicat en la ponència un canvi de model basat en la prevenció, el suport conductual positiu i la reducció de les contencions físiques i farmacològiques. Ha alertat de la manca de recursos comunitaris especialitzats i de les dificultats de coordinació entre els sistemes sanitari i social, que poden comportar ingressos prolongats i una atenció poc adaptada a cada persona. «Si reforcéssim tota l’atenció comunitària, sobretot a nivell del tercer sector, però també a nivell de salut, els costos serien molt menors»,ha defensat. Palacín també ha convidat a revisar l’ús de la medicació davant de determinades conductes i ha insistit en la formació dels professionals, en el reforç dels equips d’atenció directa i en el fet que les persones ateses participin en les decisions que afecten la seva salut i la seva vida quotidiana.

Coproducció i veu en primera persona

La jornada gira al voltant de la coproducció, un model de treball en què professionals i persones usuàries participen conjuntament en el disseny, l’avaluació i la implementació dels serveis. Masferrer l’ha definit així: «La coproducció és una metodologia de treball que posa sobre la taula la necessitat que tant professionals com persones ateses —expertes per la seva experiència— es posin en un mateix nivell i participin en tots els processos de disseny, avaluació i implementació de projectes i serveis».

Fortuny ha explicat que les entitats d’ALLEM ja hi treballen: «Estem avançant en uns processos de coproducció perquè les persones, des del testimoniatge de primera persona, puguin establir una relació amb els professionals perquè se les escolti i s’entengui quina és la seva vivència i quines són les seves necessitats». Celma ha subratllat que «acompanyar no significa decidir per la persona, sinó oferir-li els suports necessaris perquè pugui expressar la seva voluntat i construir el seu propi projecte de vida».

Un llibret per seguir compartint coneixement

La jornada ha servit també per presentar el llibret «Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual/3», cinquè número de la col·lecció «Diàlegs Granés Fundació», que ha presentat el psicòleg Óscar Castán Miró, del SESMDI de Sant Joan de Déu Terres de Lleida. 

La publicació aprofundeix en la coproducció com a eina per a una atenció més inclusiva i recull els temes clau, l’experiència de models d’èxit i els beneficis d’aquest enfocament. Està pensada com a recurs de formació per als professionals dels àmbits de la salut, el social i l’educatiu, i també com a material divulgatiu per a famílies, persones amb discapacitat intel·lectual i ciutadania en general. La directora-gerent de Granés Fundació, Laura Masferrer Mascort, ha explicat que «L’objectiu del llibret és tenir un material perquè el coneixement explicat a la jornada pugui seguir tenint impacte i aporti transferència de coneixement en un àmbit molt especialitzat i desconegut».

Celma ha tancat la seva intervenció amb una crida a combatre l’estigma i la doble discriminació que pateixen aquestes persones: «La inclusió no consisteix només a garantir l’accés als serveis, sinó a assegurar que tothom pugui exercir els seus drets, prendre decisions i participar plenament en la societat».

Sobre la Federació ALLEM

La Federació ALLEM agrupa 18 entitats de Ponent, l’Alt Pirineu i Aran que acompanyen 6.400 persones amb discapacitat intel·lectual, problemes de salut mental o situacions de vulnerabilitat. Compta amb 3.000 professionals i 12 Centres Especials de Treball, i treballa per construir societats més justes, inclusives i sostenibles sota el lema «Sumem capacitats, teixim comunitat». Més informació a www.allem.cat