Les sis places civils dels jutjats de Lleida són les que registren més assumptes de tot l'Estat. El president de l'Audiència atribueix la saturació a la litigiositat bancària impulsada per grans bufets

El president de l'Audiència de Lleida, Albert Guilanyà, reclama la creació urgent de noves places judicials de la secció civil després d'alertar que les sis del Tribunal d'Instància de Lleida són les que ingressen més assumptes de tot l'Estat. Segons ha explicat durant la presentació de la memòria judicial del 2025, la situació es deu principalment a la litigiositat massiva derivada de les reclamacions bancàries per clàusules hipotecàries, targetes 'revolving' i altres condicions generals de la contractació, concentrades a Lleida per l'activitat d'alguns grans despatxos d'advocats. Guilanyà també veu prioritari crear una tercera plaça judicial a Cervera i alerta que gairebé un terç de les places estan cobertes per jutges substituts.

Guilanyà ha explicat que cadascuna de les sis places civils de Lleida supera els 3.000 assumptes anuals, quan el mòdul fixat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és de 1.200. Segons ha afirmat, les sis places lleidatanes encapçalen el rànquing estatal d'ingrés d'assumptes, una situació que ha atribuït al fet que diversos bufets especialitzats presenten des de Lleida un elevat volum de demandes de clients de tot l'Estat. Un d'aquests despatxos, ha afirmat Guilanyà, és "una fàbrica de demandes".

El president de l'Audiència ha assenyalat que més de la meitat dels procediments civils que entren actualment als jutjats corresponen a litigis bancaris relacionats amb clàusules abusives en préstecs hipotecaris, targetes 'revolving', interessos usuraris i altres condicions generals de la contractació. També ha explicat que la jurisprudència canviant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Suprem afavoreix que les entitats financeres recorrin de manera massiva les resolucions judicials, fet que incrementa encara més la càrrega de treball dels òrgans civils i de la secció segona de l'Audiència de Lleida, per a la qual ha demanat uns sisena plaça de magistrat.

Malgrat aquesta situació, Guilanyà ha defensat la feina dels jutges lleidatans i ha remarcat que les mateixes sis places que reben més assumptes també figuren entre les que dicten més sentències de l'Estat. Tot i aquest esforç, però, ha admès que no és suficient per reduir la pendència acumulada. Segons la memòria judicial, durant el 2025 la secció civil del Tribunal d'Instància de Lleida va registrar 15.598 assumptes i en va resoldre 15.684, però va tancar l'any amb 10.538 procediments pendents.

Guilanyà considera imprescindible crear un mínim de tres noves places judicials, tot i que en la memòria defensa que l'escenari "desitjable" seria ampliar-les fins a quatre. Així, reclama la creació d'una desena plaça de primera instància a Lleida, prevista dins la programació més immediata, així com dues places més --les futures 11 i 12-- en les fases posteriors del pla estatal d'ampliació de la planta judicial. 

Cinquena plaça d'instrucció i tercera plaça social

Pel que fa als dos jutjats socials de Lleida, l'any passat van rebre 2.484 assumptes, un 55% per sobre del mòdul previst, situació que es repeteix des de fa tres anys. Malgrat mantenir un reforç transversal, actualment cobert per un jutge substitut, el president defensa que cal consolidar una tercera plaça estable.

Els quatre jutjats d'instrucció de Lleida també superen àmpliament la càrrega considerada assumible. Durant el 2025 van ingressar 19.944 procediments, gairebé un 45% més del mòdul establert, i van acabar l'any amb 7.246 assumptes en tràmit. Guilanyà sosté que la sobrecàrrega és "sistèmica i estructural" i reclama una nova plaça judicial, a més de mantenir els reforços actuals.

Ampliacions pendents a Cervera i Tremp

Guilanyà també ha considerat "indispensable" la creació d'una tercera plaça al Tribunal d'Instància de Cervera, que és també un dels més que més assumptes ingressa de tot l'Estat. Els dos jutjats mixtos tramiten més assumptes que Balaguer, malgrat disposar d'una plaça menys, i acumulen des de fa anys un excés molt elevat, especialment en matèria civil. El president considera "absolutament imprescindible" crear-hi una tercera plaça perquè els nivells de càrrega són "extraordinaris" i es mantenen de forma sostinguda.

La memòria també identifica Tremp com el partit judicial amb més necessitats del Pirineu. L'únic jutjat va assumir 2.533 assumptes durant el 2025, un 50% per sobre del mòdul previst, tot i que l'elevat esforç resolutiu va permetre reduir significativament la pendència. Guilanyà defensa començar a plantejar la creació d'una segona plaça en l'horitzó del 2030, cosa que també ajudaria a resoldre els problemes derivats dels jutjats únics en zones de muntanya.

Un terç dels jutges són substituts

Pel que fa a la situació de personal, el president de l'Audiència ha advertit de l'elevada dependència de la justícia substituta, que suposa gairebé un terç del total. Actualment, dels 46 llocs judicials existents a la demarcació --43 places ordinàries i tres de jutges d'adscripció territorial (JAT)--, dotze estan ocupats per jutges substituts o per substituts que cobreixen places de JAT. Per això, Guilanyà reclama ampliar la borsa de jutges substituts, mantenir els plans de reforç vigents, millorar les eines informàtiques i incrementar el personal destinat als jutjats de violència sobre la dona arran de la seva comarcalització.

La memòria judicial indica que els òrgans judicials de la demarcació van registrar durant el 2025 un total de 90.861 assumptes i en van resoldre 89.903. Tot i això, els jutjats acumulen encara més de 72.000 expedients en tràmit, dels quals uns 41.000 estan pendents de sentència i més de 30.700 corresponen a procediments d'execució.

Reforma sobre la multireincidència

Sobre la multireincidència, el president de l'Audiència ha destacat que la reforma legal aprovada recentment ha endurit les penes pels furts i estafes de menys de 400 euros. També ha valorat positivament que els ajuntaments puguin personar-se en aquests procediments i que els jutges disposin de noves mesures cautelars per limitar la presència dels delinqüents habituals en determinades zones.

Amb tot, Guilanyà ha insistit que no s'ha de confondre la multireincidència amb la reiteració delictiva, ja que moltes persones acumulen nombroses detencions, però no compleixen encara els requisits legals perquè se'ls pugui aplicar l'agreujant de reincidència.